Marina Perezagua reflexiona sobre la pena de mort i el tràfic d'òrgans a 'Sis formes de morir a Texas'

La pena de mort i el tràfic d'òrgans humans amb caràcter comercial, he aquí dos temes importants que han inspirat a Marina Perezagua la novel·la 'Seis formas de morir en Texas' (Anagrama). Una obra de ficció, però no fictícia i, en qualsevol cas, una trama imaginària però assentada sobre una excel·lent documentació que l'autora sevillana, resident a Nova York, ha anat acumulant. "És -va comentar l'editora, Silvia Sesé, durant la presentació de l'obra a Barcelona- una història brutal que neix de la curiositat, de la informació i de la necessitat d'explicar històries que passen a la vida real, tot i que fent-ho a través de la ficció".

Perezagua, que porta quinze anys als Estats Units, explica que li va costar un gran esforç escriure aquesta novel·la que va sorgir de l'interès de comprovar com s'havia banalitzat la mort. Explica que a Amèrica del Nord on, com és ben sabut, subsisteix la pena capital en més de la meitat dels estats de la unió, la notícia d'una execució apareix "com si fos la del temps: en un racó de qualsevol pàgina del diari". Coneixedora del racisme d'amplis sectors de la societat nord-americana, va observar l'alt nombre de dones que moren en el part i que resulten ser gairebé totes negres. Li va preocupar documentar-se a consciència i, encara que no va arribar a visitar cap "corredor de la mort", va parlar amb els que sí havien estat. I va acumular tantes dades que, a l'hora de resoldre l'última versió el text, el va alleugerir eliminant un centenar llarg de pàgines de caràcter informatiu.

Marina Perezagua reconeix que a 'Seis formas de morir en Texas' ha canviat d'estil amb relació a les seves obres anteriors, cosa que li agrada fer per no repetir-se. Treballa en la més absoluta solitud al seu apartament novaiorquès i li agrada pensar noves idees mentre practica el senderisme pels immensos espais naturals del país, moltes vegades també sola. No li fa por fer-ho així? Diu que no, però per prevenir qualsevol emergència sempre va proveïda d'un estic de gas pebre. Per defensar-se de qualsevol agressor? "Bé, no, més aviat per enfrontar-me a l'aparició d'un ós, cosa fart possible als parcs d'estats Units". Una dona que es confessa tímida, però pel compte sembla més aviat intrèpida. De casta li ve de família: la seva mare és capitana de vaixell i ha navegat amb sol o amb tempestes per aquests mars, governant el timó o recollint caps a la intempèrie.

Per cert quines són les 'Seis formas de morir en Texas'? Això no és una invenció de Marina Perezagua, sinó una dada de la vida real, segons la legislació d'aquest Estat: mort natural, accident, suïcidi, homicidi, desconegut/da no es pot determinar, pendent d'investigació. Però llavors on apareix la mort per execució de sentència a pena capital? A l'Espanya del garrot vil s'atribuïa a "aturada cardíaca" sense més detalls. Doncs bé, a Texas és, senzillament, "homicidi". En aquest cas, legal.