dijous, 27 de febrer de 2020

El Suprem afirma que l'exhumació de Franco no necessita de llicència urbanística

|


El Tribunal Suprem aprecia la justificació d'urgència per avalar el Reial Decret llei del Govern que acorda l'exhumació de les restes al dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos i la seva posterior enterrament al cementiri del Pardo-Mingorrubio. Així mateix, assenyala que l'obra en ser acordada pel Consell de Ministres no necessita llicència municipal.


La Sala del Contenciós-Administratiu de l'alt tribunal afegeix en la seva sentència, que s'ha donat a conèixer aquest dilluns, que l'exhumació no lesiona els drets dels familiars, com és el de triar la destinació de les restes, ja que no es tracta d'un dret absolut i "pot ser limitat per raons d'interès públic" com les que concorren en aquest cas.


Pel que fa a les obres d'exhumació, el Suprem marca el camí al jutge del Contenciós-Administratiu de Madrid que va deixar en suspens la llicència d'obres a l'assenyalar que no s'infringeix la legalitat urbanística perquè no el projecte presentat per Patrimoni Nacional. Explica que no és obra major ni contradiu normes subsidiàries de l'Ajuntament de San Lorenzo de l'Escorial, que ha informat favorablement de l'exhumació.



La resolució marca el camí al jutge del Contenciós-Administratiu de Madrid José Yusty, que va deixar en suspens la llicència d'obres, assegurant que el projecte presentat per Patrimoni Nacional no infringeix la legalitat urbanística, ni contradiu les normes subsidiàries de l'Ajuntament de Sant Lorenzo de l'Escorial, que va informar favorablement de l'exhumació. En aquest sentit, indica que l'obra no necessita de llicència municipal, ja que ha estat acordada pel Consell de Ministres.


L'alt tribunal afegeix que, segons la descripció que obra en l'expedient de Patrimoni Nacional, "no semblen presentar particular dificultat", perquè "al cap i a la fi, es tracta d'aixecar una llosa, extreure les restes i reposar el solat original, revertint així el paviment de la Basílica al seu estat anterior a 1975".


Després d'analitzar el projecte tècnic, el Suprem diu que "no s'adverteixen especials problemes de seguretat en l'execució dels treballs que no puguin ser previnguts sense necessitat de recórrer a mitjans excepcionals ni tampoc risc de danys als elements ornamentals que no puguin ser restaurats, cas que arribessin a produir-se".


JUSTIFICACIÓ DE LA URGÈNCIA


D'altra banda, els magistrats no troben raons per a dubtar de la constitucionalitat del Reial decret, perquè aprecien l'existència de justificació de la urgència. La sentència alludeix al fet que el Govern de Pedro Sánchez ja va explicar que l'aprovació d'aquest assumpte per Reial decret es devia al "compliment d'una proposició no de llei del Congrés dels Diputats que va considerar preferent i urgent l'actuació (*), així com l'atenció a indicacions procedents d'instàncies de l'ONU i, sobretot, la idea que el compliment dels objectius fixats per la pròpia Llei 52/2007".


Precisament, el Suprem recorda en la seva resolució que un dels aspectes fonamentals de la Llei 52/2007 de Memòria Històrica es refereix a la retirada de símbols i monuments d'exaltació de la Guerra Civil i de la Dictadura i que, de forma concreta, la norma en el seu article 16.2 prescriu que a la Vall dels Caiguts "no podran dur-se a terme actes de naturalesa política exaltadors de la Guerra Civil, dels seus protagonistes o del franquisme".


Així, segons el Suprem, la decisió d'aprovar aquest assumpte per Reial decret està justificada amb "posar fi sense més demora a una situació prolongada durant dècades, en sintonia amb el qual el Govern entén que és el sentir majoritari de la societat". Recorda que contra aquesta decisió els "parlamentaris legitimats" no han interposat recurs d'inconstitucionalitat.


El Suprem tampoc creu que s'hagi infringit cap dret fonamental de la família. En aquest punt, la Sala entén que no s'ha donat cap tracte "discriminatori", com va denunciar la família, que va considerar que el Govern havia actuat legislant per a un únic cas -el que segons aquesta part contravindria el dret a la igualtat que declara la Constitució en el seu article 14-.


TumbadeFranciscoFranco


"VA NEGAR LA SEPARACIÓ DE PODERS I EL PLURALISME POLÍTIC I SOCIAL"


La sentència reconeix que les circumstàncies que es reuneixen entorn de la persona de les restes mortals de la qual s'està debatent manifesten la singularitat del cas "amb absoluta claredat". "Va ser el cap de l'Estat sorgit de la Guerra Civil i va ocupar una posició central en l'ordenament presidit per les Lleis Fonamentals del Regne que van donar forma al règim polític per ell encapçalat i es va caracteritzar per negar la separació de poders i el pluralisme polític i social fora del Moviment Nacional", subratlla.


No obstant això, precisa que "l'extraordinària singularitat de la seva figura" ha de prendre's en compte "en el sentit que no hi ha una altra en la qual des del punt de vista públic es reuneixin les mateixes circumstàncies: la forma d'accedir al poder, la seva permanència en ell durant dècades i la manera en què el va exercir no tenen parangó".


Així mateix, la Sala no veu que la decisió de treure les restes afecti la llibertat religiosa. En aquest sentit, respon a la família que no es pot negar que l'exhumació "té naturalesa política" i que, fins i tot, "posseeix una dimensió ideològica, però ni una ni una altra es projecten sobre les conviccions religioses.


Per això insisteix que es tracta de retirar "del primer pla" quant "signifiqui, representi o simbolitzi l'enfrontament civil" i aquest propòsit "no és incompatible amb la llibertat religiosa ni suposa negar o desconèixer les creences de ningú".


Quant al dret a la intimitat familiar, els magistrats comprenen la importància del dret a triar la destinació de les restes dels familiars, però expliquen que no es tracta d'un dret absolut. "No gaudeixen els familiars d'una facultat incondicionada d'elecció del lloc d'enterrament dels seus deudos. No forma part ni del dret a la llibertat religiosa ni del dret a la intimitat personal i familiar tenir sempre l'última paraula sobre el lloc de sepultura dels parents", subratllen.


A més, indica la sentència que els recurrents no han dit per què no estan d'acord amb que les restes del seu avi reposin en el cementiri del Marró-Mingorrubio, on jeu la seva dona Carmen Polo.


En aquest sentit, la Sala no només ha comprovat que el termini concedit pel Govern perquè la família designés un lloc alternatiu a Mingorrubio va expirar, sinó que troba justificada l'oposició del Consell de Ministres a la Cripta de la Catedral de l'Almudena per les raons de seguretat i per la significació de Francisco Franco Bahamonde.


RISCOS DE L'ALMUDENA


Els magistrats coincideixen amb el Govern en els possibles riscos que podria comportar el trasllat de les restes del dictador a la catedral, que es troba en el centre de la ciutat, "en una àrea urbana en la qual, per motius religiosos, turístics o d'una altra índole es concentra un gran nombre de persones".


Reconeix que la vigilància en aquesta zona "és molt superior a la que hi ha en altres llocs i a l'existent en l'actualitat en El Marró-ingorrubio", però precisa que això "no impedeix la realització d'atemptats com, desgraciadament, mostra l'experiència" i més encara " en entorns urbans que fora d'ells".


Finalment, la sentència descarta la infracció de l'article 1.5 de l'Acord amb la Santa seu ja que, segons assenyala, es respecta la inviolabilitat de la Basílica com a lloc de culte des del moment en el qual el Govern reconeix que ha de comptar amb l'autorització de l'Església per a accedir a la Basílica.


Si bé, els magistrats recalquen que aquest article no nega a l'Executiu la competència per a decidir l'exhumació, per la qual cosa desautoritza el Prior Administrador, que es va negar a donar permís per a poder treure les restes.


Valle de los cados 23042018 1



BENEDICTINS DE LA VALL DELS CAIGUTS NO ES PRONUNCIEN


Els advocats de la comunitat benedictina de la Vall dels Caiguts estan analitzant la sentència. Fonts de l'abadia, que ja van assenyalar la setmana passada que no faran valoracions sobre la mateixa fins haver-la avaluat.


Els benedictins han recorregut davant del Tribunal Suprem el decret d'exhumació en entendre que no hi ha raons objectives per treure al dictador de la Vall dels caiguts. Ells són els gestors de la basílica i gaudeixen d'autonomia, de manera que sobre el seu prior, Santiago Pedrera, només tenen autoritat l'abat de l'Abadia de Solesmes, Philippe Dupont, i el Papa.


L'Abat de Solesmes també va assenyalar la setmana passada que no li correspon pronunciar-se sobre l'exhumació de les restes Franco, i alhora ha apuntat que la seva posició "sempre serà seguir les decisions i les instruccions de la Santa Seu". Fonts pròximes a l'Abat de Solesmes han assegurat a Europa Press que l'exhumació és una qüestió "vinculada a la història d'Espanya i als elements polítics". Així, considera que són assumptes que "pertanyen als espanyols", tot i que també veu necessari "respectar els drets de la família".


El Vaticà, per la seva banda, ha reiterat després de conèixer la sentència que manté la seva postura sobre l'exhumació "La Santa Seu s'ha manifestat ja en el seu moment sobre el cas Franco. No hi ha res més que afegir", han assenyalat a Europa Press. La Santa Seu defensa que la decisió "fa a la família, al Govern espanyol i al Església local" i que és "competència de l'Estat espanyol i està sotmès al Dret i la Justícia espanyola".


Per la seva banda, des de l'Església espanyola, el secretari general i portaveu de la Conferència Episcopal, Luis Argüello, ha assegurat que la seva postura és "respectar la decisió de les autoritats espanyoles i per tant no oposar-se a l'exhumació del general Franco". No obstant, també va lamentar el seu ús "ideològic" i "partidista".


"La postura de la Conferència Episcopal, que ha donat suport a la de l'arquebisbat de Madrid, és respectar la decisió de les autoritats espanyoles i per tant no oposar-se a l'exhumació del general Franco", ha assenyalat.


Preguntat sobre una negativa del prior a l'exhumació, Argüello va recordar que sobre el prior preval únicament l'autoritat de l'Abat de Solesmes i el Papa. En aquesta línia, ha insistit que és a aquestes autoritats a les que els correspon "ajudar el prior a prendre la seva decisió".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH