Els periodistes Guixà i Trallero desmunten el mite Pujol durant la seva joventut

En aquests temps en què l'exaltació nacionalista ha derivat perillosament cap a una deriva separatista, Josep Guixà i Manuel Trallero publiquen un llibre titulat 'Pujol. Todo era mentira (1930-1962)' (Almuzara) sobre els primers anys de la vida del més conspicu inspirador del nacionalisme contemporani en aquests pagaments i, alhora, el més longeu president de la Generalitat, llibre en el que tracten de posar en dubte molts elements de la mitificació del personatge. Perquè "Pujol va saber construir-se com mite i els mites són immunes, no es discuteixen, són irracionals i infal·libles. Tant se val si són certes o falses, són mites i aquí rau la seva funcionalitat i el seu valor".

Guixà i Trallero recorden els antecedents familiars de Jordi Pujol. La seva família materna no va estar constituïda per pagesos, com s'ha volgut imaginar, sinó per administradors de finques rústiques, amb un avi que va ser alcalde de Premià per la Lliga i es va oposar el 1934 a la proclamació de la República Catalana de Companys. Així mateix situen al seu pare com "doblista", és a dir, com especulador en borsa, exercici que va continuar sense problemes després de la guerra civil arribant en alguns casos a fregar la il·legalitat, en connivència amb Tennebaum.

Posen en dubte que el nen Pujol, alumne de l'Escola Alemanya en temps del nazisme, fos un "anglòfil ocult" quan cada dia havia de cridar amb els seus companys, en entrar a classe, un rotund "Heil Hitler!" i consideren senzillament una faula la famosa ascensió al Tagamanent que hauria estat el punt en què Pujol il·luminaria la seva vida futura. Porten a més a col·lació cert dictamen psicològic demolidor d'un suposat Pujol de dotze anys que li classificaria com a "nen psicòpata" i afegeixen: "els especialistes consultats avaluen que, en el cas de Pujol, no es pot descartar el patiment d'un trastorn mental obsessiu compulsiu , però és impossible determinar-ho amb la informació que ens ha estat possible recollir".

Hi ha dos fets principals sobre els quals es va assentar l'inici de la fama del personatge. El primer, la reacció que va provocar la destemplada i ofensiva actitud del director de La Vanguardia, Luis de Galinsoga. Els autors han estudiat el cas i arriben fins i tot a posar en dubte la literalitat de l'insult que se li va atribuir. "Llavors, si Galinsoga no va pronunciar la frase, qui va fer creure a tothom que si la va proferir?". I afegeixen: "El lema de la campanya es va deure a Pujol... (qui) va constatar la facilitat amb que pot manipular l'opinió pública. El catalanisme va obtenir una gran victòria a costa d'una mentida".

El segon van ser els 'fets del Palau' quan, en ocasió d'una visita de Franco a Barcelona, es va organitzar un concert commemoratiu del centenari de Maragall en què es va posar en qüestió l'execució del 'Cant de la senyera que, prohibit primer, autoritzat després i prohibit de nou al final, va provocar una irada reacció del públic i d'un sector important de la ciutadania contra el règim.

Guixà i Trallero esmicolen el desenvolupament d'aquest absurd galimaties i arriben a la conclusió que en el fons el que va passar va ser resultat de l'enfrontament que hi havia entre l'intolerant governador Acedo i el a la seva manera contemporitzador alcalde Porcioles. De nou va ser Pujol, que es va mantenir de fet al marge de la protesta del Palau, que va aprofitar l'oportunitat per unir-se a la campanya subsegüent, el que li va ocasionar el seu processament per la jurisdicció militar i la seva condemna. Amb això, el mite ja estava creat i, arribada la democràcia, li va permetre convertir-se en president de la nova Generalitat i "modelar a Catalunya a la seva imatge i semblança", malgrat que en aquesta nova etapa "el catalanisme polític va fracassar estrepitosament... (i) Catalunya com a locomotora econòmica d'Espanya va ser reemplaçada per Madrid ".

Per a la redacció de Pujol. Tot era mentida (1930-1962) els autors han treballat amb fonts primàries, principalment arxius, a més d'una copiosíssima bibliografia i de nombroses entrevistes i testimonis personals, que avalen documentalment les seves tesis.