dijous, 12 de desembre de 2019

Tantarantana: 'Cusco', reflexió sobre els fantasmes d'una relació de parella

|

L'oferta teatral barcelonina s'assenta no només en els grans teatres comercials, sinó també, o més encara, en sales de petit format que, situades al llarg i ample dels barris de la ciutat, solen oferir una programació sempre sorprenent i plena de interès. Una d'elles és el Tantarantana, que situat cap la Ronda de Sant Pau i el Paral·lel, va conservar el nom del seu antic emplaçament i té en realitat dos espais escènics: la sala inferior, amb estructura a la italiana i un pis superior, Atic22, per a muntatges no convencionals.


teatre Cusco


En el primer d'ells s'ha presentat 'Cusco', una comèdia dramàtica de Víctor Sánchez a càrrec de la Companyia Wichita conformada, en aquest cas, per dos únics intèrprets, Silvia Valero i Bruno Tamarit. Curiosament el text original en castellà va ser estrenat a principis d'aquest any a Londres en versió anglesa, el que acredita que ha suscitat interès fins i tot més enllà de les nostres fronteres. L'autor ja, alhora director, explica que "el 2014 vaig fer un viatge a Cuzco per curar-me no d'un desamor, sinó del desamor mateix. Vivia desenamorat de la vida. Cada dia em llevava i una llosa de tristesa i angoixa queia sobre les meves cames. Aconseguia aixecar-me. Aconseguia anar al gimnàs. Aconseguia escriure... Però el buit s'eixamplava en mi, llançant una capciosa pregunta: Podré aixecar-me algun dia i sentir que els meus ulls miren al món de nou amb un veritable mirar? Plantat al mig de la Plaça d'Armes vaig començar a tramar aquesta història. Una parella que viatja a Cusco per salvar la seva relació... Si una obra de teatre ens explica els intents desesperats dels seus personatges per eludir la seva irremeiable final, 'Cusco', llavors, tracta de dos personatges que intenten sortejar el seu abisme".


Amb tot això exposat sembla evident que 'Cusco' no és una comèdia complaent, sinó que desenvolupa una creixent tensió entre els dos personatges, perseguits per la memòria d'aquells a qui han trobat durant el seu viatge per terres peruanes i que han contribuït a desestabilitzar encara més una relació íntima problemàtica. Sobre un escenari buit, sense més additament que una catifa d'alguna cosa que semblen fulles i que permet als intèrprets, acomodar-se, anar a dormir o regirar-se, es desenvolupa una acció que va 'in crescendo' fins a la ruptura final.


Wichita CO és una companyia valenciana que va néixer el 2013 amb el desig de ser, segons els seus fundadors, una factoria escènica que treballi sempre des de la més estricta contemporaneïtat, posant especial interès en el muntatge de textos actuals i en la revisió de textos anteriors que siguin susceptibles d'una nova mirada.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH