Xarli Diego explica a 'Gràcies per la música' com funciona un programa musical a la ràdio

Així com la televisió ens familiaritza immediatament amb l'aspecte físic dels que hi apareixen, en el cas dels professionals de la ràdio queda més vetllat. No sabem com són, ni com desenvolupen la seva feina. Per això és important que algú es decideixi a explicar la peripècia de la seva activitat professional, com ha fet Xarli Diego amb 'Gràcies per la música. Memòries d'un locutor d'Èxit' (Pagès Editors), un llibre que constitueix no només el resum d'un quefer apassionant, trufat de mil anècdotes, sinó també, un retaule valuós del panorama musical de les últimes dècades.

"No faig res sense música. No sé fer res sense música. Sóc AIXÍ. Treballo amb música sempre que puc i visc amb música" diu Xarli en tota una declaració de principis que el porta a definir-se com a animador musical amb creativitat i sentit de l'humor i sense manies, el que significa que sempre ha estat obert a tot tipus de música , del heavy metal i del rock al flamenc i la cançó espanyola.

Tot va començar com a oient de Salvador Escamilla a Ràdio Barcelona i ràpidament va començar a prendre ell mateix un micròfon a les mans. Va ser a Ràdio Olot i després ho va fer a Vic i a Manresa on, per cert, va rebre a un jove Miguel Bosé al que per poc no van deixar entrar a l'estudi perquè no portava invitació (l'havia acompanyat la seva nòvia de llavors, Ana García Obregón , que es va quedar al cotxe) va passar també per Ràdio Rellotge de Ràdio Espanya i finalment va recalar a Caspe 6.

Quan va arribar, amb 23 anys, a Ràdio Barcelona li van dir "has de fermen un programa de música amb novetats discogràfiques i entrevistes per a la gent jove amb la teva personalitat" i així va començar "Caspe Street" en el llegendari estudi Toreski. Impossible recordar els centenars d'artistes que van passar per aquell lloc, encara que Xarli té bona memòria i cita a la majoria, si no tots. Va tornar i rebre a Bosé, llavors per lliurar-li un Disc d'Or, va tenir especial tirada per Mecano i va fer que José Mª Cano jugués un partit de futbol sala, el 23-F el va passar amb Los Pecos i va aconseguir que Tequila fossin padrins del programa. Va obtenir una gran audiència, malgrat que l'horari, de nou a onze de la nit, és un temps mort per a la ràdio i va descobrir que tenia molts seguidors a l'interior de la Model. Curiosament algun temps després va ser cap de premsa del departament de Justícia de la Generalitat i va acudir a la presó de visita, però ja no com a locutor.

Amb tant famós a mà, i encara que va tenir molts bons amics i amigues entre ells, va mantenir sempre les distàncies. "En realitat, no m’interrelacionava gaire amb els artistas a banda d’alguns dinars i sopar en què feia de relacions públiques ". I afegeix: "a relació meva amb els artistas, amb tots, era una relació molt profesional i de suport mutu, ells et necessiten i tu els necessites".

Fins i tot en el cas de Rocío Dúrcal amb qui "ens quèiem personalment molt bé, no vol dir que fos més que això, va ser una relació estrictament d'amics". En fi, que no va fer cas al Fary, qui li confessava: "Jo a les dones les agafo per la cintura". I això que, tot i moure en un ambient amb nombroses persones gais -va un secretari que el portava a tiberis en què era l'únic que "no entenia"- sempre es va mantenir, explica, hetero.

Anècdotes? Innombrables. Només cal recordar un. Havia de donar a la nit el resultat del sorteig de l'ONCE, que li deixaven en un full dins d'una carpeta. Però cert dia i quan estava davant del micro, es va adonar que la carpeta havia arribat sense fulla. Va haver de improvisar dient: "El número premiat ha estat el... (silenci), repetim, el número premiat ha estat el... (silenci de nou) La centraleta de Ràdio Barcelona es va col·lapsar de trucades de gent que no havia escoltat bé el número...!

També detalla altres tasques, com l'elaboració de jingles, la no sempre fàcil col·laboració amb els promotors discogràfics o la participació en discoteques. En fi, un calidoscopi, molt ben explicat i entretingut, que ens recorda uns anys meravellosos amb moltes coses i persones avui desaparegudes.