dimecres, 23 de octubre de 2019

L'Espanya buidada ha de donar un pas endavant

Alejandro de Diego Gómez

Secretari d'Administració Local.

El 4 d'octubre l'Espanya buidada va tornar a sortir al carrer a reclamar la seva visibilitat i amb això el seu dret a tenir les mateixes oportunitats que l'Espanya més poblada. I té tota la raó i compta amb la meva més absoluta solidaritat i suport. Ara bé, això no arriba. Si volen aconseguir alguna cosa han de fer un pas endavant, valent i decidit.


Podem entendre l'Espanya buidada a partir d'aquells municipis amb menys de 1.000 habitants, que són gairebé 5.000, el 61,5% del total, però només aglutinen al 3% de la població del país, o millor encara, als que tenen menys de 500, que són gairebé 4.000, el 49%, és a dir, pràcticament la meitat de tots els nostres ajuntaments, però que no obstant això només compten amb el 1,5% dels seus habitants. I té això sentit? Doncs no. Si ja no el té la planta municipal espanyola en general menys encara el té la de l'Espanya buidada. No és comprensible que per administrar al 3% de la població facin falta més alcaldes que per al 97% restant, i menys encara que per al 1,5% calguin tants consistoris com per a l'altre 98,5%.


Manifestació espanya buidada


I algú em dirà que això és el que faltava, llevar els ajuntaments, quan els seus alcaldes no cobren res. Bé doncs això no és veritat. Segons les dades del sistema d'Informació Salarial de Llocs de l'Administració (ISPA), del Ministeri de Política Territorial i Funció Pública, en els Ajuntaments que tenen entre 500 i 1.000 habitants es van abonar en 2017 retribucions o assignacions als seus membres corporatius per import de uns 21 milions d'euros, i en els de menys de 500 habitants, per 9,5 milions d'euros. I el transcendental és que en termes per càpita van suposar major cost que els polítics de municipis mica més grans, com els d'entre 1.000 i 2.000 habitants.


A més on hi ha un alcalde hi ha una Casa de la Vila que, tot i que insuficient, sempre compta amb algun personal, moltes vegades de forma intermitent, el que no concorda amb el caràcter d'Administració pública d'un Ajuntament. Doncs bé, segons el ISPA de 2017, encara que per als petits ajuntaments només recull les dades dels que tenen entre 1.0001 i 5.000 habitants, resulta que en aquests es van abonar unes retribucions al seu personal al voltant dels 400 milions d'euros, el que suposen 88,83 euros per càpita, i no obstant això en els de la forquilla següent, els d'entre 5.001 i 20.000 habitants, i per tant amb molts més tècnics que fan que els serveis a prestar siguin més adequats i de major qualitat, tot i que van abonar uns 200 milions més van tocar a 24 euros menys per cap.


I a les dades exposades quedarien encara per sumar les despeses ordinàries de la pròpia Casa Consistorial: llum, calefacció, telèfon, papereria, assegurances, etc. etc. És a dir, al final resulta que surt més car tenir un Ajuntament a l'Espanya buidada, sense possibilitat de prestar serveis de qualitat als seus veïns, el que comporta la seva cada vegada més gran despoblació, de constituir municipis més grans, més ben dotats, amb més personal tècnic i amb una cartera de serveis prou atractiva com perquè la gent no hagi de marxar.


A més, si aquests petits ajuntaments es fusionessin amb aquells altres als habitants dels quals són més familiars, més propers, i als quals acudeixen regularment a comprar, fer gestions o, fins i tot, divertir-se, fer esport o activitats d'oci, com són els seus respectives capçaleres de comarca, o de partit judicial, o simplement aquells una mica més grans i per tant millor equipats, tindrien una compensació prevista en la Llei de Règim Local de un 10% més en la seva participació en els ingressos de l'Estat, i un 17% addicional si cada nou Ajuntament supera els 5.000 habitants. Amb tot això, entre l'estalvi que s'obtindria tant pel que fa a despeses polítics, d'organització i funcionament, com per l'augment d'ingressos procedents de l'Estat, tindrien a la seva disposició uns 90 milions d'euros, com a mínim, a l'any. A sumar a l'estalvi per l'aplicació d'economies d'escala, reducció de duplicitats intermunicipals o gestió unitària de recursos per situacions similars, entre molts altres.


Fent això, a més de millorar el nivell de vida dels seus ciutadans i de donar-li una lliçó a la resta d'Ajuntaments del país, que haurien d'emprendre aquest procés de fusions de forma urgent si no volen anar caient en aquesta Espanya buidada, deixarien sense excuses a la resta d'Administracions públiques, que davant semblant pas endavant no els quedaria més remei que fer pinya i arbitrar els plans d'ajuda i foment que es reclamen i que són tan necessaris per a frenar aquesta sagnia demogràfica.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH