Toni Moog estrena al Club Capitol el seu nou monòleg "Fortnique"

El Capitol és un dels locals d'espectacles més cèntrics de Barcelona. Situat en el tram superior de la Rambla que abans es coneixia com Rambla de Canaletes, allà on la popular avinguda conflueix amb la plaça de Catalunya va ser, durant dècades, un cinema al qual la gent coneixia com "Can Pistoles" per les pel·lícules que projectava (oest, gàngsters, intriga, etc.). Fa alguns anys l'empresa Balañá, com va fer així mateix amb altres dels seus locals, va reconvertir l'espai per dedicar-lo al teatre, creant dues sales, una a la platea i una altra, més íntima, a l'antic amfiteatre. 

Per a la reaparició de Toni Moog ha calgut habilitar la primera, tal és la capacitat de convocatòria d'aquest monologuista desinhibit, llengut, procaç, però sempre divertit i que ha aconseguit concitar un públic incondicional al punt que el seu retrobament d'ara constitueix la seva catorzena temporada al mateix teatre. Un rècord que no va aconseguir ni la mateixa Bella Dorita a El Molino.

El nou espectacle porta el títol de "Fortnique (Folla com o puedas)" (alça aquí!) I amb això està tot dit. El monòleg arrenca amb un aplaudiment entusiasta del seu públic, el que crea immediatament una enorme complicitat entre l'escenari i el pati de butaques. A partir d'aquest moment, Toni comença a desgranar el seu discurs amb al·lusió a temes que són al carrer, des de les ganivetades del Raval al coaching -per la qual cosa sol·licita la col·laboració d'una espectadora-, passant per les xarxes socials, els sopars d'ex-alumnes, les obsessions dels nous vegans, l'obsessió per les gallines i altres moltes qüestions, i acabar, només faltaria, parlant de sexe i en particular de les formes i maneres de lligar i els gadgets necessari per a la seva pràctica, aspecte en el qual s'ajuda d'alguns vídeos per a millor informació del públic.

Toni Moog utilitza per a això un llenguatge col·loquial, allunyat de tota mena de condicionaments, com el que utilitzarien una penya d'amics i amigues pel carrer, enllaçant els temes amb picades d'ullet de complicitat, abundants renecs i alguna blasfèmia. Tot això en absoluta complicitat amb un públic entregat que riu sense parar i celebra totes les seves ocurrències desenvolupades, això és molt cert, amb absoluta naturalitat i sense encotillament algun. Perquè interpreta més que com a actor, com un company de farra que es troba amb la seva tropa i li explica les seves ocurrències, encara que en aquest cas, en comptes de al carrer, al teatre.

D'aquesta manera s'explica que hi hagi protagonitzat més d'un miler de funcions amb més de 400.000 espectadors. Una cosa que no poden dir molts altres artistes.