dimarts, 10 de desembre de 2019

No s'oblida?

Lilia Cisneros Luján
Periodista Mexicana

No sóc bruixa, ni mèdium, ni endevina; però les coses que vaig comentar en el meu passada lliurament a propòsit de la mort d'un famós cantant, semblen complir-se tal qual i les reprendré amb motiu de la nostra tradició de morts; d'antuvi, encara que el 68, sense oblidar-se, sembla pintar d'un altre color, és menester, revisar els elements objectius que van donar lloc al que ha passat el 1968 a la plaça de les Tres Cultures.


En les diverses conferències a les quals se m'ha convidat, sòl insistir en la impossibilitat d'explicar el 68, si primer no s'analitza: la reelecció del Dr. Ignacio Chávez el 1964, l'accés a la presidència en aquest mateix any del Llic. Gustavo Díaz Ordaz, i el moviment sorgit al març de 1966, a la facultat de dret de la UNAM. De l'expresident Díaz Ordaz, s'ha escrit una infinitat de fal·làcies i molt poc dels seus encerts, per la qual cosa -Vaig llegir amb deteniment la Crònica completa publicada per Sofia Guadarrama Collado, en Facebook- declaro obertament que coincideixo gairebé íntegrament amb el que Sofia reconeix d'aquest mexicà que molt lluny del que practicat en aquest segle XXI, va tenir els arrestos -en bon espanyol local diria els pantalons- per assumir la responsabilitat per tot el que ha passat durant el seu mandat. Per què no es reconeix la poca corrupció en la seva gestió? Quants dels detractors del poblano i tot en la seva mort són incapaços d'analitzar els encerts financers de la seva presidència? Algú dels que l'han succeït en l'exercici del poder ha ponderat les conseqüències de ser massa transparent en les seves emocions?


Per de veritat no oblidar l'essència del 2 d'octubre és necessari conèixer com eren i perquè van participar el mes de març de 1966, els directius de la societat d'alumnes de la Facultat de dret en el llançament d'un manifest, que posava èmfasi en els exàmens de regularització, els canvis de grup, l'exigència de comptar amb mestres, la desaparició de la pràctica forense com a matèria obligatòria i la participació de l'estudiantat en els sistema democràtics de la facultat [1]. En quin moment aquestes senzilles peticions es van convertir en un moviment agressiu, irrespectuós d'un universitari reconegut mundialment, al qual es va obligar a subscriure una renúncia grollera? Eren conservadors o finolis els 29 funcionaris, un nombre majoritari de mestres recolzats per milers d'estudiants que van secundar la postura universitària representada pel rector Chávez? De què es van adonar els inicialment signants -Sergio Mendivil, Jesús Àguila, Yeudiel Moreno i Rodolfo Flors Urquiza-, per renunciar al Comitè executiu de la societat d'alumnes, recolzat per cert pels presidents de les generacions 62,63 i 64, a més de grups i fronts estudiantils i partits polítics [2] -el PRI entre ells- per retirar uns dies després d'aquesta lluita?


Els que vam ser testimonis de com la paraula i el raciocini va ser mutat pels "jitomatazos", l'insult i tota mena de manifestacions indignes d'un universitari, sabem el que significava ser esquirol i hem observat que d'aquests "revolucionaris" van aprendre a fer de la pressió populista seva modus operandi. Quants dels que avui marxen, ponderen l'economia informal, l'absència de respecte per la llei i les seves institucions són hereus d'aquests líders?


Els qui es dediquen a la pesca, saben que el desgast d'un sol dels components de la xarxa, és l'assegurança inici de la inutilitat total d'aquest instrument de producció. Imaginar que el moviment de 1968, va sorgir de manera gairebé màgica, és desconèixer, que mentre això passava a la UNAM - finalment el rector Chávez era obligat en el primer semestre del 1966 a sortir de la rectoría- durant la segona meitat d'aquest mateix any a Aguascalientes, Campeche, Chihuahua, Durango Guerrero, Michoacán, Jalisco, Nou Lleó Pobla, sant Lluís Potosí, Sonora, Sinaloa, tabasco Tamaulipas, Veracruz i Yucatán, els estudiants van organitzar diversos "moviments", protestant contra els seus rectors i fins i tot es van apoderar de escoles, autobusos, demanant autonomia -sense realment comprendre en què consisteix- i fins es van pronunciar contra candidats a diversos llocs polítics en la seva entitat [3]. Algun dels eterns declarants del 68 que encara viuen, coneixen de l'essència d'aquests moviments?


Poc o gairebé res s'ha dit dels "suports financers" del Consell Nacional de Turisme, l'Ambaixada Americana, la pròpia Secretaria de la Presidència i altres personatges, que "aceitaron" aquests moviments inicialment estudiantils i antecessors del que va passar al 68. La Tita i la Nacha, representants femeniles del primer moviment estudiantil de la Facultat de dret, sabien qui eren esquirols? Quin tant s'ha dit de l'espurna que va encendre la lluita al juliol de 1968? Demandes socials com la protagonitzada per xofers en contra de permisionaris, de la Línia Coyoacán-20, van aconseguir la participació d'estudiants -en aquest cas de la preparatòria 8- durant els anys 66 i 67 [4] Les aranyes i els "ciudadelos", eren estudiants o vils colles? En què s'assemblen aquests porros subvencionats als "anarcos" del segle XXI? El problema de l'escola Isaac Ochoterena, va ser només una lamentable coincidència?


Perquè no s'oblidi la història, és menester estudiar de manera objectiva el que llavors passava, la transcendència -per bé o per mal- dels que a l'una d'economia, ciències polítiques i dret, van aprendre la importància de la pressió -de vegades no justificada- violenta i sense raó així com el poc valor de polítics que per no tenir la eficient preparació cauen en la covardia.

________________________________________
[1] "El Estudiante Inquieto", tercera edició, Maestro Ernesto Flores Zavala 1993.
[2] Ibídem Pàgines 11 i 12.
[3] Ibídem Pàgines 114-120.
[4] Ibídem Pàg. 122-134.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH