Els humans poden regenerar el cartílag en les articulacions com les salamandres

Contràriament a la creença popular, el cartílag en les articulacions humanes pot reparar-se a si mateix a través d'un procés similar a l'utilitzat per criatures com les salamandres i el peix zebra per regenerar les extremitats, segons han descobert investigadors de Duke Health, el centre mèdic de la Universitat de Duke, als Estats Units.

Segons publiquen en línia a la revista 'Science Advances', els investigadors van identificar un mecanisme per a la reparació del cartílag que sembla ser més fort en les articulacions del turmell i menys als malucs. La troballa podria conduir a tractaments per a l'artrosi, el trastorn articular més comú en el món.

"Creiem que una comprensió d'aquesta capacitat regenerativa 'tipus salamandra' en humans, i els components fonamentals que falten en aquest circuit regulador, podria proporcionar la base per a nous enfocaments per reparar teixits articulars i possiblement extremitats humanes completes", apunta l'autora principal Virginia Byers Kraus, professora en els departaments de Medicina, Patologia i Cirurgia Ortopèdica de Duke.

Kraus i els seus col·legues, inclòs l'autor principal, Ming-Feng Hsueh, van idear una manera de determinar l'edat de les proteïnes utilitzant rellotges moleculars interns integrals als aminoàcids, que converteixen una forma en una altra amb regularitat predictible.

Les proteïnes acabades de crear en el teixit tenen poques o cap conversió d'aminoàcids, mentre les proteïnes més antigues tenen moltes.

La comprensió d'aquest procés va permetre als investigadors utilitzar l'espectrometria de masses sensible per identificar quan les proteïnes clau en el cartílag humà, inclosos els col·làgens, eren joves, de mitjana edat o d'edat avançada.

Van descobrir que l'edat del cartílag depenia en gran mesura d'on residia en el cos. El cartílag en els turmells és jove, de mitjana edat al genoll i vell als malucs. Aquesta correlació entre l'edat del cartílag humà i la seva ubicació en el cos s'alinea amb la forma en què es produeix la reparació de les extremitats en certs animals, que es regeneren més fàcilment en les puntes més llunyanes, inclosos els extrems de les potes o les cues.

La troballa també ajuda a explicar per què les lesions als genolls de les persones i, especialment, els malucs triguen molt a recuperar-se i, sovint, es converteixen en artritis, mentre que les lesions als turmells es curen més ràpid i amb menys freqüència es tornen severament artrítiques.