divendres, 6 de desembre de 2019

Teatre Gaudí: 'Juguem a la veritat' o la reivindicació de la comèdia i l'humor

|

Des dels clàssics grecs fins als nostres dies, passant per Lope o el meravellós teatre de bulevard, la comèdia és un gènere universal que mai ha perdut vigència i que a més ha tingut sempre un extraordinari arrelament entre el públic barceloní. Com diu Ricard Borràs, "la comèdia és la imitació de les nostres accions defectuoses, de les nostres nimietats, just el contrari de la tragèdia, que imita les nostres accions més esforçades. Ens fan riure els defectes humans que no causen ni dolor, ni desolació, observar les ximpleries que protagonitzen els altres i d'aquesta manera és més saludable riure d'un mateix".


Teatre Juguem a la veritat


Superada la febre de la transcendència, és fàcil constatar el retorn de la comèdia als nostres escenaris. Concretament, ara mateix al Teatre Gaudí, on s'estrena 'Juguem a la veritat', una obra de l'autor franc tunisià Eric Assous que ha traduït al català Iraida Sardà. "És -diu el seu adaptadora- un text àgil, que parla de sexe, d'amistat i de la parella, però que també posa de manifest les diferències que hi ha entre homes i dones en el moment d'haver de encaixar una infidelitat". Afegeix Iraida que l'autor utilitza "un llenguatge net i elegant, i evita el gastat i malauradament massa freqüent recurs a les paraules malsonants".


La comèdia de Assous s'articula al voltant d'una eina dramàtica d'efecte indiscutible com és el triangle amorós, aquesta situació a la qual s'enfronten tres personatges, normalment dos homes i una dona, tot i que admet variants, i que cada autor tracta amb el seu propi to. El millor de tots i aquell pel qual s'ha inclinat l'exitós autor franc tunisià és el de l'humor, que permet temperar la tensió provocada pel conflicte amorós.


'Juguem a la veritat' és per tant una obra divertida perquè, segons el seu director, Ricard Borràs, "no es tracta de frivolitzar, però sí de fer gratificant la decisió d'anar al teatre. A més, hi ha molts temes que, sense minva de seva hipotètica transcendència, poden ser tractats perfectament sota el prisma de la ironia". Una tasca que no resulta en absolut fàcil, perquè sempre ha estat més fàcil fer plorar al públic que fer-li riure; per el primer n'hi ha prou amb estimular el sentimentalisme, per molt carrincló que sigui, però per el segon és imprescindible tenir enginy.


El 'triangle' el formen en escena, amb la pròpia Iraida Sardà, Lolo Herrero i Màrius Hernández, que romandran al Teatre Gaudí fins ben avançat novembre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH