dimecres, 20 de novembre de 2019

Llegeix la sentència íntegra del procés (PDF)

|

La sentència del judici del procés s'ha donat a conèixer aquest dilluns 14 de octubre abans de les 9.30 hores.


El Tribunal Suprem ha condemnat a penes d'entre 10 mesos de multa i 13 anys de presó als 12 líders independentistes.






El Tribunal Suprem atorga a l'exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, un paper de "lideratge" i destaca el "control" que va tenir en tot el "procés de creació legislatiu i reglamentari que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal".


Junqueras, condemnat a 13 anys de presó per sedició en concurs medial amb un delicte de malversació, recorda que el mateix acusat "va admetre la realitat dels fets" durant la seva declaració en el judici el passat mes de febrer i "va reivindicar la legitimitat de la seva actuació i l'absència de qualsevol responsabilitat criminal".


"El seu destacat paper en el procés que finalment va conduir a la inobservança de les lleis i al menyspreu de les resolucions del Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pot també deduir-se, no ja del fet objectiu de la seva preeminència orgànica com a vicepresident, sinó del lideratge reconegut en els testimoniatges d'alguns dels processats i testimonis. Un lideratge fruit de la seva doble condició de vicepresident i president d'ERC", explica la sentència.


La sala considera acreditat el "domini" de Junqueras en el procés que "va desembocar en els actes multitudinaris del 20 de setembre del 2017 i el dia 1 d'octubre del 2017", alhora que recorda que "va promoure i va participar activament" en l'aprovació de les anomenades lleis de desconnexió -de transitorietat jurídica i de referèndum-.


El tribunal recorda que l'exvicepresident va ser notificat personalment de totes les resolucions del Constitucional que prohibien el referèndum i anul·laven aquestes lleis, però la seva "desatenció a tots els requeriments treu qualsevol dubte sobre el seu control del procés de creació legislatiu i reglamentari que va fer possible la celebració del referèndum declarat il·legal".


Els magistrats també veuen provat que Junqueras, el llavors president Carles Puigdemont i l'exconseller Joaquim Forn van ser advertits, en una reunió el 28 de setembre, per la cúpula dels Mossos d'Esquadra de l'"important risc per a la seguretat que podria derivar-se de la constatada presència de collectius radicals i de la mobilització d'una xifra de persones propera als dos milions".


"Malgrat això, la decisió dels membres del Govern presents en aquella reunió va ser seguir endavant amb el referèndum. En acabar la reunió, el processat Puigdemont, va manifestar a tots els presents que si el dia 1 d'octubre hi havia violència, declararia la independència, explica el tribunal.


"La voluntat sedicient de l'acusat Junqueras i la representació d'aquests greus incidents s'infereix amb facilitat, no ja dels termes en què es va desenvolupar aquella reunió, sinó del fet objectiu que el dia anterior el TSJC havia dictat una interlocutòria en la qual es va acordar prohibir el referèndum", apunta la resolució.


La Sala penal del Tribunal Suprem considera provat que en l'"estratègia concertada" dels exconsellers del Govern de Carles Puigdemont per a aconseguir la suposada república catalana mitjançant la sedició, el titular d'Exteriors Raül Romeva va pressionar la Unió Europea, el de Territori i Sostenibilitat Josep Rull va maniobrar per a impedir el funcionament de l'Estat i els responsables de Presidència i Treball, Jordi Turull i Dolors Bassa, respectivament, van propiciar l'execució del referèndum l'1 d'octubre sabent la seva il·legalitat.


Així ho detalla la sentència, de 493 pàgines, en el seu relat de fets provats sobre el paper de cadascun d'aquests consellers als quals condemna a penes de 10 i 12 anys de presó per delictes de sedició pels seus diferents nivells de participació en aquesta "estratègia concertada" per a "crear una aparent cobertura jurídica que permetés fer creure a la ciutadania que quan diposités el seu vot estaria contribuint a l'acte fundacional de la República independent de Catalunya".


En el cas de Josep Rull, el Suprem conclou que sent "plenament conscient de la inobservança de la legalitat" que implicava seguir endavant amb el pla, va posar "les bases que van propiciar les condicions de la mobilització ciutadana". "Va impedir així el normal funcionament de l'Estat que actua en defensa de la legalitat, va participar en la convocatòria d'un referèndum il·legal i va participar també en la seva realització", diu la sentència.


Segons el parer dels set magistrats, l'activitat de Rull "no es limita a una idea, o a la seva expressió, sinó a l'execució d'actes que van suposar la creació d'unes condicions que situen al procés en la il·legalitat, posant les condicions que va estimar precises per a impedir el funcionament dels serveis públics i l'actuació d'Estat d'acord a la legalitat".


En aquest sentit, la Sala posa l'accent en dos fets: que Rull va intervenir per a impedir que amarrés en el port de Palamós el vaixell on anaven a allotjar-se part dels efectius policials que l'Estat va enviar a Catalunya per a garantir el compliment de la llei i que va posar locals gerenciats pel seu departament al servei de la celebració del referèndum, sabent que estava prohibit. Li ha condemnat a 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d'inhabilitació absoluta.


ROMEVA: 'SI GUANYA EL REFERÈNDUM, INDEPENDÈNCIA'


En el cas de Raül Romeva, el seu paper s'incardina de cara a l'exterior, com a responsable de "assumir l'estratègia" del Govern per a legitimar internacionalment el referèndum i des d'aquesta posició, "va intentar convèncer de la viabilitat de la construcció d'una República catalana, va relativitzar les dificultats logístiques per a la celebració de la consulta popular i va arribar a acusar les institucions europees que perdrien credibilitat si no donaven suport al referèndum".


Segons el parer dels magistrats, Romeva, condemnat a 12 anys de presó per sedició, "era coneixedor que estava promovent la creació d'una legalitat paral·lela i que, mitjançant la mobilització ciutadana i el suport internacional, es podria neutralitzar la capacitat de les autoritats governatives i judicials per a exercir les funcions constitucionals que els

són pròpies".


"Malgrat tot, el dia 28 de setembre de 2017 va arribar a afirmar públicament que 'si guanyava el referèndum es declararia la independència en 48 hores des que es fes oficial

el recompte'", afegeixen els magistrats.


TURULL LES URNES, BASSA ELS LOCALS


Respecte a Jordi Turull, el Suprem considera que "va intervenir activament en la concertada actuació sediciosa" ja que va participar en diferents reunions "definitòries" de l'estratègia a seguir ja des del seu paper com a parlamentari i President del grup parlamentari de Junts pel Sí, perquè "va intervenir activament en la creació i posada en marxa del Pacti Nacional pel Referèndum i en l'aprovació de la Resolució 306/XI, en la qual s'instava al Govern a la convocatòria d'un referèndum".


No obstant això, se'l condemna a més perquè va ser qui al costat del vicepresident Oriol Junqueras i  Raül Romeva va presentar les urnes que anaven a utilitzar-se l'1 d'octubre, quan a més va anunciar en roda de premsa un sistema de cens universal creat a partir de registremeses.com que segons va dir, faria possible el vot dels ciutadans en qualsevol col·legi electoral.


"L'acusat sabia que la desatenció als requeriments del Tribunal Constitucional ja havia estat considerada per aquesta Sala com un delicte de desobediència. I havia de preveure també

que si l'acció imputada no es limitava a una conducta omisiva de rebuig al mandat, sinó que incloïa la creació d'una legalitat paral·lela per a promoure la inobservança de les lleis i, a més, la celebració d'un referèndum prohibit que es pretén fer realitat mitjançant una tumultuària mobilització ciutadana per a rebutjar el compliment de les resolucions judicials, el títol d'imputació s'agreujava", sentència la Sala.


LA INTERVENCIÓ DECISIVA DE BASSA


La Sala detalla així mateix que Dolors Bassa va adoptar les decisions necessàries per a procurar la celebració del referèndum, perquè "va cedir l'ús de centres cívics com a locals per a la votació l'1 d'octubre, i per a la jornada de Escoles Obertes que es va celebrar durant aquest cap de setmana", una iniciativa ciutadana la fi de la qual era, tal com exposa la sentència, "evitar o, com menys, dificultar notablement el compliment de les ordres del Tribunal Superior de Justícia sobre el tancament dels centres de votació el dia 1 d'octubre".


En aquest sentit, destaca la seva "intervenció decisiva" per a garantir la disponibilitat d'aquests locals perquè "per a evitar riscos i que iniciatives individuals poguessin interferir en el pla traçat, el dia 28 de setembre i fins a les 07.00h del dia 2 d'octubre, va reclamar per a si la competència de tots els directors responsables dels centres afectats".


"I ho va fer just l'endemà que la Magistrada instructora del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictés l'acte que va ordenar el tancament dels collegis electorals l'1 d'octubre", afegeix el tribunal, que li imposa 12 anys de presó, igual que a Romeva i Turull, 12 anys de presó per un delicte de sedició en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat en raó de la seva quantia.


ELS JORDIS


La Sala penal del Tribunal Suprem deixa clar en la sentència que ha emès avui contra els líders del procés que el president de l'ANC, Jordi Sánchez, es va encarregar de la "promoció i lideratge" de la concentració de protesta que es va produir els dies 20 i 21 de setembre de 2017 davant la Conselleria d'Economia, mentre que al dirigent d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart li culpa d'encoratjar un "aixecament tumulturari" l'1 d'octubre, durant el referèndum il·legal d'independència.


Així ho reflecteixen els magistrats de l'alt tribunal en la sentència que han fet pública aquest matí en la qual condemnen a tots dos líders socials independentistes a penes de 9 anys de presó i 9 anys d'inhabilitació absoluta pel delicte de sedició.


Segons el text, Jordi Sánchez "va assumir de manera voluntària i amb l'aquiescència del processament Forn, que li va conferir el rang d'interlocutor, la promoció i el lideratge de la concentració que va tenir lloc el dia 20 de setembre de 2017".


Els magistrats entenen que la concentració es va produir inicialment de manera "espontània" i sense uns "específics, exclusius i concrets convocants" durant els primers moments del matí. Va ocórrer després que la Comissió Judicial es personés en la seu de la vicepresidència i conselleria d'Economia de Catalunya, per ordre del jutge d'instrucció número 13 de Barcelona, que en aquell moment estava investigant la convocatòria del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 i la creació d'estructures d'Estat.


No obstant això, segons el Tribunal Suprem, l'Assemblea Nacional de Catalana (ANC) va realitzar una convocatòria en el lloc per a canalitzar aquesta primera concentració espontània i el va fer, tal com assenyala la sentència amb una actitud "coherent amb la seva estratègia sediciosa", que no era altra que la de "dificultar i bloquejar l'actuació judicial".


Consideren, en aquest sentit, que l'ANC dirigida per Jordi Sánchez va apostar per "dificultar" l'actuació judicial, per "posar-li traves, assetjar i, per descomptat, desprestigiar davant la ciutadania, tant l'exercici de la funció jurisdiccional per Magistrats del poder judicial espanyol com la labor dels agents de la Guàrdia Civil que, en funcions de Policia Judicial tractaven d'executar l'ordre de registre".


DESIMBOLTURA DE SÁNCHEZ AMB COMANDAMENTS POLICIALS I TO INCENDIARI


Com a exemple del lideratge de Jordi Sànchez, els magistrats assenyalen el "desenvolupament" i "fins a la desimboltura" amb el qual es va dirigir a alguns dels comandaments policials que van pretendre assumir la seva funció. De fet, recalquen que l'acusat "disposava sobre el que procedia o no fer", va refusar una eventual desconvocatòria de la protesta i va mostrar "reticències" davant la necessitat d'obrir un passadís més ampli o de "establir un perímetre més ample".


La sentència considera acreditat que aquest va indicar que no era possible una retirada parcial dels concentrats i que va recórrer a un "to incendiari en alguns dels seus missatges: "han declarat la guerra", va arribar a afirmar.


Per al Tribunal Suprem, l'actuació de l'acusat com a líder de l'ANC va anar "absolutament necessària per a l'execució dels plans de sedició". Consideren que la seva contribució no es va limitar només a liderar les protestes del 20 i 21 de setembre davant la Conselleria d'Economia de la Generalitat, sinó que la seva "concertació amb la resta dels acusats és una evidència" a causa del "suport actiu" de la ANC als plans dels acusats des de la data en la qual va assumir la presidència d'aquesta organització el 16 de maig de 2015.


"El que va motivar l'actuació del Sr. Sánchez era demostrar a tota la societat, en ple i acreditat concert amb els responsables governamentals, que els Jutges i Magistrats que exercien la seva funció constitucional a Catalunya, havien perdut la capacitat per a executar les seves resolucions", precisa el Tribunal Suprem.


"VA ESPERONAR" PER A DEFENSAR LES URNES AMB RESISTÈNCIA


A més, i quant a la seva actuació el dia 1 d'octubre de 2017, durant la celebració del referèndum illegal d'independència, la sentència precisa que no sols es va limitar a votar - cosa per la qual no s'ha acusat a ningú-, sinó que es va oposar de "manera activa" a l'actuació de la policia, impedint executar el mandat judicial.


En aquest sentit, la sentència considera provat que "va esperonar" la gent no sols per a votar, sinó per a "defensar les urnes" i impedir a través de "mecanismes de resistència en acte o previsibles i anunciats i, per tant, dissuasius" l'actuació legítima dels Mossos, la Policia o la Guàrdia Civil.


JORDI CUIXART: ÚS DE FORÇA FÍSICA CONTRA DECISIONS DEL TC


Quant a l'altre líder social independentista que ha estat jutjat, Jordi Cuixart, la sentència considera que el succeït l'1 d'octubre no va ser només una manifestació o un acte massiu de protesta ciutadana, perquè d'haver estat només això, afirma, "no hi hauria reacció penal".


Per contra, el Tribunal creu que "va ser un aixecament tumultuari encoratjat" per Cuixart entre altres persones amb la finalitat de "convertir en paper mullat" amb l'ús de "vies de fet i força física" les decisions judicials del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que havien prohibit la celebració del citat referèndum d'independència.


En opinió dels magistrats, l'actuació del líder d'Òmnium Cultural fa el "salt" des de les trucades de protesta i la mobilització, que consideren "legítima", a "empènyer" a la ciutadania simpatitzant amb el moviment secessionista a la "resistència activa, a l'oposició per vies de fet" contra el compliment de les ordres judicials, o de qualsevol decisió de les autoritats que vagi en contra de la celebració del referèndum il·legal.


Així, afirmen que algunes de les proclames de Cuixart no són "pur simbolisme o metàfores" sinó que tenen l'objectiu de "oposar-se també materialment" i no sols amb mitjans legals, a l'execució dels mandats judicials.


L'ACTITUD DE CUIXART PORTARIA Al CAOS I L'AUTODESTRUCCIÓ DE L'ESTAT


De fet, el tribunal recorda que el mateix Cuixart "assumeix" en el judici oral aquests fets ja que "no fuig, ni dissimula, ni amaga" la seva actuació i arriba fins i tot a verbalitzar la seva "decidida voluntat de continuar ajustant la seva conducta a aquestes pautes" en relació amb la multitudinària oposició exercida contra les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, en afirmar: "Ho tornarem a fer".


Els magistrats destaquen que Cuixart va situar durant el judici la seva "personal interpretació dels drets fonamentals" per sobre de l'efectuada pel Tribunal Constitucional: "Aquesta ha de sotmetre's a la seva, si no coincideix amb ella".


El Tribunal Suprem adverteix que aquesta actitud portaria al "caos si fos admesa i generalitzada" i "suposaria el suïcido de l'Estat de dret. La seva autodestrucció".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH