dilluns, 18 de novembre de 2019

Una setmana de vaga i centenars de malalts sense rebre tractaments oncològics

Carmen P .Flores

Ja han passat set dies des que es donés a conèixer la sentència dels líders del procés. Una setmana intensa en esdeveniments desagradables que han donat la volta a món i han posat a Catalunya com una destinació perillós per a aquells estrangers que sempre havien vingut atrets per aquesta terra, la seva gent, cultura i paisatge, on se sentia protegits. Catalunya ha passat de ser un país acollidor i amable a un altre sota sospita que desperta recel i sense garantir la seguretat, com diuen les ambaixades als seus ciutadans, als quals aconsellen no visitar Catalunya.


Sisena nit de disturbis (imatge 1)


Mai a Catalunya, en plena democràcia, s'havien viscuts actes tan violents com els succeïts al llarg d'aquests dies. Era previsible quan el president de la Generalitat, o millor dit, l'activista Torra cridava a l'acció als carrers, sense pensar que quan la ciutadania ocupa les vies, ningú després pot controlar-les: el carrer és d'ells, no dels que no secunden les convocatòries.



Aquest dilluns, el centre i laterals de Barcelona es troben sense contenidors on dipositar les escombraries. Què fan els veïns amb les seves deixalles? Sense parlar del cost econòmic que suposa dotar de nous contenidors per a les arques municipals que es nodreixen dels impostos de tots/es.


El que queda clar és que un cop més els drets d'uns queden trepitjats pels d'altres. Estic a favor de les vagues, manifestacions i reivindicacions, però sempre tenint en compte que no es poden tallar les entrades a les ciutats perquè no perjudiquen els governs, sinó a altres ciutadans que comencen a estar fins al capdamunt dels successos vandàlics dels antisistema i dels que no ho són, encara que s'escuden en ells. La fractura social és cada vegada més evident.


Els periodistes que aquests dies estan informant dels successos estan sent objecte de les ires massa energúmens que pensen en la uniformitat i complaença de la informació. Això ens sona ja, no és nou, al discurs únic i "solidari" dels que han inculcat l'adoctrinament del supremacisme i l'odi cap a una Espanya que no coneixen, i l'assenyalen com la causant de tots els mals.


Les manifestacions "pacífiques", aquestes que tallen carrers, han fet impossible que moltes de les persones que estan amb tractament de quimioteràpia, radioteràpia o altres hagin perdut les seves sessions perquè els solidaris i responsables manifestants no han deixat passar els vehicles d'aquestes persones. La impotència i la ràbia han estat el seu antídot contra la insensatesa. Altres pacients amb cites d'urgència s'han quedeu sense poder ser atesos.


El mateix succeeix amb la falta d'alguns medicaments imprescindibles que no han arribat a les farmàcies per no deixar passar a les furgonetes de repartiment. D'això cal parlar-ne també.


Em resulta increïble que tot això estigui succeït en una Catalunya assenyada, responsable i solidària, posant en greu risc la salut de les persones... Algú del govern pensa en això? Es prendran mesures perquè això no torni a passar?


Veient com està el panorama i que Torra és el primer que es va a una marxa que talla carreteres, com no vingui l'Abat de Montserrat i l'hi demani, encara ens queden moltes més coses a veure.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH