María Rovira presenta el Rèquiem de Mozart a ballet al Centre Cultural de Terrassa

El cicle de tardor de la 36a temporada de dansa del Centre Cultural de Terrassa ha tingut un inici poc convencional tant per l'obra representada, el Requiem de Mozart, com fins i tot pel mateix muntatge. La sala, d'estructura tradicional a la italiana, estava en aquesta ocasió estructurada en forma que l'escenari pròpiament dit havia quedat al centre de l'estança i els espectadors, a un i un altre costat. Al fons es va situar l'Orquestra simfònica del Vallès dirigida per Josep Prats i un centenar de cantants de la Coral Cantiga i el Cor Montserrat.

El denominat Rèquiem de Mozart és, en realitat, la Missa de Rèquiem en re menor, K. 626, dinovena i última missa escrita pel músic de Salzburg que va morir el 1791 abans d'acabar-la. De fet, sembla que Mozart únicament va ser autor del Introit i el Kyrie Eleison i, en part, de l'Ofertori i la Sequentia, però tant la culminació d'aquestes peces, com la resta de la Missa, van ser completades per Franz Xaver Süssmay i no per Salieri com es pretén en la pel·lícula 'Amadeus' de Milos Forman. Tot fa pensar que va ser un encàrrec misteriós -una cosa que va inquietar al propi Mozart realitzat pel comte Franz von Walsseg-Stuppach com a homenatge a la seva dona morta. La Missa va ser finalment estrenada a Viena el 1793.

L'al·legoria coreogràfica creada per María Rovira per Crea Dance Company ha volgut utilitzar aquesta música per transformar-la en un ventall de danses de diferent origen. Així, tal com ens expliquen, comença "amb danses antigues i religioses, un ball astronòmic creat pels egipcis i després imitat pels grecs, que es va reduir a una representació dels passos ben mesurats i figures molt relacionades amb el moviment dels astres. Les danses africanes, que en aquest cas són la terra i el cel. les danses budistes, que tracten de ser les danses interiors de poc moviment i que alhora remou els sentiments. Les danses indígenes, que ens traslladen a un camí en el qual porta a la gent que s'està morint cap a l'altra vida. I, finalment, el moviment de les danses àrabs, que giren al voltant del món i que opten per un moviment estable, però que, al seu torn, volen volar, alliberar-se i després marxar".

L'esquema de la coreografia de Rovira és essencialment coral, ja que la major part de les peces es desenvolupen col·lectivament, però també hi ha ocasió perquè alguns dels membres de la companyia adquireixin la condició de solistes i, amb això, major protagonisme. En tot cas, la interpretació és excel·lent; i el moviment, en alguns moments frenètic i en altres pausat, gairebé immòbil, ple alhora d'espiritualitat i sensualitat. El conjunt és d'una gran bellesa estètica, subratllada per la música orquestral en viu i la veu dels cantants, amb la intervenció de solistes excel·lents.

La vetllada va resultar excepcional amb un ple complet en les seves dues funcions i va estar completada amb l'Ave Verum Corpus KV 618, i com a colofó amb l'execució final del Cant de senyera. Una bella melodia la interpretació va ser manipulada per alguns membres del cor amb l'exhibició de signes polítics sectaris. Perniciosa i reprovable manera d'utilitzar un acte cultural amb finalitat partidista i, per tant, una falta de respecte a un públic en què hi caben suposar diferents sensibilitats ideològiques.