dimarts, 12 de novembre de 2019

La problemàtica de les persones majors a Barcelona

Maria Assumpció Vilà i Planas
Síndica de Greuges de Barcelona

La gent gran de Barcelona, és a dir, les persones de més de 65 anys, representen actualment el 21,6% de la població de la ciutat. En total són 349.132 persones (60% dones i 40% homes). A Barcelona, l'esperança de vida ja és de 83,8 anys, i són 3 de cada 10 persones més grans de 75 anys les que viuen soles. La Sindicatura de Greuges de Barcelona rep diverses queixes de la ciutadania relacionades amb les persones grans. Alguns dels temes més recurrents són els següents: l'accessibilitat dels habitatges; retard en l'execució del planejament que afecta el reallotjament de les persones; la manca de places per a residències de gent gran i problemes amb la targeta Rosa.


L'accessibilitat dels habitatges


La Carta de Ciutadania (Carta de Drets i Deures de Barcelona) recull el dret de les persones grans a viure i a envellir a casa seva, amb les adaptacions necessàries, i compromet l'Ajuntament a vetllar per l'accessibilitat dels habitatges. El consistori ha manifestat, en reiterades ocasions, el “compromís de treballar per millorar l'accessibilitat als edificis d'habitatges, fomentant que les comunitats de propietaris instal·lin rampes, pujaescales, ascensors o altres dispositius mecànics i electrònics que facilitin l'entrada i sortida de l'immoble”.


Per aquest motiu, la Sindicatura valora que és necessari que el Departament de Patrimoni, Arquitectònic, Històric i Artístic de l'Ajuntament continuï treballant per tal de compatibilitzar la conservació dels edificis catalogats amb l'accessibilitat, i que apliqui criteris de proporcionalitat i flexibilització davant de les propostes per facilitar l'accessibilitat dels edificis d'habitatges.


Mayores 1 3


Retard en l'execució del planejament que afecta el reallotjament de les persones


Novament un altre tema recurrent de la ciutadania que s'ha adreçat a aquesta Sindicatura aquest any són queixes relacionades amb el retard en l'execució del planejament d'iniciativa municipal i els perjudicis que això comporta per a la ciutadania. Les característiques comunes de les persones que s'adrecen a aquesta Sindicatura és que solen ser persones grans o amb dificultats de salut i/o persones en vulnerabilitat social que esperen l'execució del planejament i l'ocupació dels seus habitatges o finques perquè es pugui fer efectiu el dret de reallotjament previst.


El retard dels terminis d'execució establerts pel planejament comporta que no disposin d'un habitatge en condicions adequades d'habitabilitat i accessibilitat, ja que sovint l'estat de conservació i les condicions de seguretat i salubritat no responen a les condicions mínimes d'habitabilitat que haurien de tenir. En aquests casos, sovint no és viable fer les obres de conservació i/o d'accessibilitat per impossibilitats tècniques, per manca de recursos econòmics o perquè no sembla escaient fer-les amb un planejament de propera execució.


És per aquest motiu que aquesta Sindicatura recomana en aquestes situacions avançar el reallotjament (malgrat que no s'ha produït encara l'ocupació de les finques) en algun habitatge públic o la possibilitat d'oferir un habitatge dotacional com una solució adequada per millorar el benestar i la salut d'aquestes persones. Hem de recordar que Barcelona és referent en l'àmbit de l’accessibilitat, que cal entendre com una condició per garantir l'autonomia, la no-discriminació i la igualtat d'oportunitats per a totes les persones.


Residències de Gent Gran, un problema crònic que esdevé urgent: la manca de places


La Llei 12/2007, d'11 d'octubre de Serveis Socials, defineix els serveis socials especialitzats com aquells que s'organitzen atenent la tipologia de les necessitats, per tal de donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats.


Si bé l'article 107 de la Carta Municipal de Barcelona atorga competència a l'Ajuntament per a programar, prestar i gestionar els serveis residencials per a gent gran, la creació i gestió (externalitzada o no) de les places públiques residencials per a persones grans, ara per ara correspon a la Generalitat de Catalunya i la gestió de les llistes d'espera al Consorci de Serveis Socials.


A finals de l'any 2017 la Síndica de Greuges de Barcelona va concloure la supervisió d'una queixa presentada per una coordinadora constituïda per familiars de persones ingressades en cinc residències per a gent gran. Amb l'aval de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, manifestaven que les condicions d'aquells centres no eren adequades. Aquella queixa va permetre alhora dimensionar el problema del dèficit de places residencials per a gent gran que pateix la ciutat de Barcelona.


En aquell moment es va informar que Barcelona estava per sota de la ràtio establerta per la Generalitat de 2,37 places per cada 100 habitants. Concretament es trobava en 1,49 places per 100 habitants, fet que suposava 6.000 places de dèficit a la ciutat comtal. Per aquest motiu, la Síndica va recomanar a l'Ajuntament promoure, mitjançant el Consorci de Serveis Socials (CSSB), una planificació d'equipaments residencials per a gent gran que permetés solucionar el greu dèficit crònic que pateix la ciutat.


En resposta a aquesta demanda de la Síndica, el mes de maig de 2018, l'Àrea d’Acció Social va informar que l'Ajuntament, en el marc de les actuals competències, seguiria vetllant per tal que la Generalitat de Catalunya augmentés el nombre de places residencials per a gent gran a Barcelona així com la creació d'espais de negociació als efectes de desenvolupar la Carta Municipal. Així mateix, el mes de juliol de 2018, l'Àrea de Drets Socials va presentar un informe sobre l'Atenció residencial a persones grans, amb l'objectiu de fer un diagnòstic de la situació de dèficit de places residencials públiques a la ciutat de Barcelona per afrontar l'envelliment actual i futur.


Amb independència de vehicular les queixes rebudes, aquesta Síndica vol posar de manifest novament la seva preocupació per la qualitat de l'atenció rebuda per les persones grans en els serveis residencials així com el dèficit de places i les llistes d'espera, fet que genera importants repercussions sobre la gent gran de la nostra ciutat i llurs famílies, en especial per aquells que necessiten comptar amb recursos i respostes adequades a les seves necessitats.


Problemes amb la targeta Rosa


La Targeta Rosa és un dels títols de tarifació social que ha estat objecte de queixes i atenció des d'aquesta Sindicatura, que es troben en fase d'estudi. Tot i que l'Ordenança Reguladora del Sistema de Tarifació Social que la regula hagi estat objecte de modificació l'any 2018 per ampliar els potencials destinataris de la Targeta Rosa metropolitana, aquesta Sindicatura ha estat receptora de queixes per part de particulars i associacions que consideren restrictives les condicions d'accés i poc efectives les revisions del compliment dels requisits.


També s'ha rebut la queixa d'una ciutadana, titular de la targeta Rosa, que ha exposat que, tot i haver seguit les indicacions de l'agent interventor arran un control de títols de transport, i presentar davant TMB en el termini de 2 dies la documentació acreditativa de l'ús d’aquell títol, li ha estat exigida la percepció mínima i desestimades les al·legacions presentades. Aquest expedient ha posat de manifest que possiblement caldrà revisar les condicions de compliment d'ús del transport públic per aquests títols socials, que ja van ser objecte de modificació legislativa l'any 2015, i valorar la conveniència d'unificar o reduir la documentació requerida pel seu ús i acreditació.


La síndica moderà la I Jornada del Moviment per aturar el maltractament a les persones grans


La síndica de greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, va moderar la I Jornada del Moviment per aturar el maltractament a les persones grans que va tenir lloc al Palau Macaya el darrer 14 de juny del 2019.


En l'acte també van intervenir: Francesc Torralba, filòleg, teòleg, pedagog i escriptor; Jordi Muñoz, advocat i president de l'associació EIMA; Llum Delàs, presidenta de la Fundació Roure; i Sònia Ibáñez, d’Accent Social.


El Manifest per aturar el maltractament a les persones grans es va presentar el 14 de juny de 2018, i actualment té el suport de 69 organitzacions, entre les quals s'hi compten les entitats promotores: EIMA, Fundació Provea, Fundació FiraGran, Fundació Roure, FATEC, Amics de la Gent Gran i Fundació Pasqual Maragall.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH