dijous, 21 de novembre de 2019

​Jordi Ballart: "Tenim mà estesa amb tothom"

|

L'alcalde de Terrassa, llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la UAB, va començar el seu compromís amb la política amb setze anys. Governa la tercera ciutat catalana amb un partit 100% local i fa balanç dels seus primers 100 dies d'un govern plural compartit amb ERC.


Ballart0

Jordi Ballart. Alcalde de Terrassa/ Catalunyapress


Ballart va treballar com a enquestador fins que l'any 2005 que va entrar a l'Ajuntament de Terrassa per a ocupar-se de la regidoria de Comunicació i de la cartera de Solidaritat. Posteriorment va ser tinent d'Alcalde de Planificació Urbanística i Territori. Es va presentar per primera vegada a unes eleccions en 2015 i el 2 de novembre de 2017 va dimitir com a alcalde en protesta per l'aplicació de l'article 155 a Catalunya. El desembre de 2018 va néixer el partit polític local, Tot x Terrassa, amb el qual es va presentar com a candidat a l'alcaldia en les eleccions municipals d'enguany. El 27 de maig de 2019 el PSC es va endur un ensurt perquè va perdre davant Tot x Terrassa una alcaldia que ostentava des de feia 40 anys ininterrompudament.


Quan us vau presentar a les eleccions amb Tot x Terrassa pensàveu que governaríeu?

Per res ni en els majors pronòstics ens haurien imaginat mai. Pensaven que podíem treure un bon resultat, 3 o 4 com a molt, però 10 en cap cas. Sí que és veritat que quan faltaven pocs dies sí que vam veure que això podia anar molt bé. A la candidatura teníem gent molt transversal: gent jove, gent gran, gent que se sentia independentista, gent molt plural i oberta. El dimecres que vaig fer una visita a un mercat la gent m'animava. Va ser una sorpresa molt gran per tothom. La gent dels altres partits ens pregunten quina és la recepta de l'èxit. Però tampoc hi ha una recepta concreta en aquest cas. Va ser un cúmul de coses, de circumstàncies que es van anant alienant i que van fer que triessin aquest resultat. Que quasi arribem a 11 regidors.


Amb aquesta candidatura tan transversal i amb un pacte de mandat amb ERC, com està anat aquests 100 primers dies de govern plegat?

Sí, qualsevol inici sempre és difícil. Sí que és veritat que hi ha regidors que tenen experiència i això es nota i molt, a l'hora de situar-se sobre que és un Ajuntament, com funcionem els diferents òrgans, els tràmits administratius. I això es combina amb regidors nous que venem d'àmbits diferents molt concrets, de l'esport, de la cultura i cal gestionar-lo tot a poc a poc, fins a integrar-se a la dinàmica de treball. I després dels 100 dies estan tots en el seu joc i ha arribat el dia de presentar les nostres propostes de govern


Ja havies tingut l'experiència de ser alcalde amb el PSC. Com has trobat el consistori en aquesta nova legislatura?

Internament no he notat canvis. Hi ha hagut canvis de càrrecs de responsabilitat més estratègics perquè és lògic, hem triat persones de la nostra confiança. Però la gestió interna és molt similar. Clar és que he estat fora 18 mesos.


En aquests 100 dies, encara que sigui poc temps, que heu aconseguit?

Al marge de la creació de dues Regidories noves tenim per exemple l'objectiu de fer el projecte de la cobertura de la Riera. Hem creat la regidoria de benestar animal. Però la mesura estrella, que s'ha concretat fa poc dies és la recuperació de la policia de proximitat, la policia de barri. Això era una cosa que la gent ens demanava la de recuperar aquesta policia, que la ciutadania sàpiga el seu nom dels guàrdies, que estarà en les botigues, que serà una persona de confiança de la gent.


La vostra campanya electoral va ser de molta proximitat. Vols que la gent acabi dient que ets un alcalde que els escolta, fa les coses i si no les fa, ens explica el perquè?

Sí. Però no tant de l'alcalde sinó que aquest sigui el tarannà d'aquest govern. La gent ha de sentir que l'Ajuntament és seu i s'ha d'identificar amb l'administració pública. S'ha de poder entrar aquí, fins i tot, físicament per poder preguntar i consultar. Fins que tothom senti que és la casa de tots. Aquest és l'esperit que haurà d'impregnar tota l'estructura municipal i especialment als regidors que són persones que vénen de diferents àmbits de la societat civil. Són persones que han d'estar al carrer, que han d'escoltar i no han d'estar sempre als despatxos. El polític, que és el representant del ciutadà ha d'estar al costat de la gent i donar directius als tècnics i aquests resoldre els problemes i els projectes. El polític ha d'estar al carrer amb les antenes posades, ha d'estar escoltant, ha d'estar gestionant conflictes, moltes vegades, i posar el sentí comú i a partir d'uns valors determinats pren decisions que als despatxos s'han d'aplicar. Hem d'estar al carrer. De vegades rebo crítiques de què estic massa al carrer i es pregunten "quan està a l'Ajuntament', on hi és, qui dóna les ordres?" . Una vegada a la setmana sí que estic aquí despatxant amb tothom. Fins i tot amb reunions amb entitats, que temen la tendència de venir fins aquí, estem anant fins al seu espai, els seus locals i veure la seva realitat.


Quin ha estat el canvi més gran que ha sofert amb tot el que va tocar viure?

Crec que el fet de no tenir una marca de partit, i no estar sotmès a una disciplina cada dia, i a vegades has de fer posicionaments en determinats temes supramunicipals, no només els que estem vivim a Catalunya sinó diversos, com els refugiats, i han de passar per la disciplina de partit, això et dóna una llibertat molt gran i la llibertat de consciència. I al final la nostra consciència pesa més que no pas la disciplina de partit i això en tot. I en els plens, el nostre projecte, i així ho van dir a la nostra campanya, quan hi hagi temes supramunicipals, que afecten les llibertats a Espanya i Catalunya, la llibertat de consciència, fa que cadascú pensi i no hi ha una disciplina fèrria de partit. I això va fer que es produís molta llibertat i implicació de molta gent en el projecte. Donar aquesta llibertat, destensiona d'alguna manera la governança de la ciutat. El fet de tenir un partit que no porta una marca nacional i que per tant no és etiquetat, com els uns o els altres, sinó que hi ha una mica de tot. Això fa que sigui més fàcil governar i prendre decisions.


Llavors, per aquells que pensen que des de la pluralitat i la diversitat no és possible governar un Ajuntament el missatge des de Terrassa és ben contrari, no?

Terrassa és la tercera ciutat més gran de Catalunya i en el moment que es van produir les eleccions municipals va ser un moment de màxima polarització sobre la qüestió nacional. Però nosaltres amb una ciutat de més de 220.000 habitants van aconseguir que aquest no fos, el component bàsic a l'hora de votar de la gent. Que la gent valorés, sobretot, els projectes de ciutat. Això és clau, es pot anar junts, gent molt diferent. Tenim gent que creu que Catalunya ha de ser independent i gent que és tot el contrari. Però això no és una dificultat a Catalunya, de poder conviure, i en el cas de la ciutat ens uneixen uns valors progressistes, ens uneixen la defensa dels drets de les persones, la defensa dels serveis públics. Coses que estan més per sobre i que tindran més importància que el que pensi cadascú del tema nació. I en això si Catalunya aprengués el que ha passat a Terrassa, jo crec que hi ha la clau de la solució també. D'anar junts molt millor.


Ballart1

L'alcalde de Terrassa al seu despatx / Catalunyapress


Creus que Terrassa dóna un missatge d'esperança que es pot conviure, es pot pensar diferent i es pot governar?

Sí, es pot treballar en una taula amb gent independentista que estiguin al capdavant de totes les mobilitzacions i amb gent que està a favor de la unitat d'Espanya. I tota aquesta gent està governant junts i s'entenen. Això és el més important per nosaltres i el que ens mou al final. I aquesta discrepància parlant, al final, és possible arribar a una entesa que passa perquè algun dia legalment, de forma acordada, el poble es pugui expressar en un referèndum. Però això passa per un diàleg, un acord, per la convivència. Encara defenso un estat federal, crec que encara podem tenir un punt de trobada on podem arribar com a societat. Sempre ha passat que s'acordi amb un referèndum. Això hauria de ser més fàcil. És el més fàcil. Però és el més complicat.


En aquesta crispació de la política té a veure amb el naixement de partits com a VOX?

Aquesta crispació és un interès de tots bàndols, tant VOX com Ciutadans. Com veuen que a les enquestes estan baixant, aquí tot és "postureo". Al nostre ple es va presentar una moció en relació amb una pancarta que no hi era i la van presentar igualment. Són temes molt simbòlics per generar una tensió innecessària. Han creat una teoria sobre les escoles a Catalunya sobre el castellà que és més "postureo" per reafirmar les posicions però sense voluntat de diàleg i de resoldre problemes reals. No hi ha una voluntat real d'asseure a una taula i parlar.


I això com es porta als Plens de Terrassa amb una proposta política com la vostra tan transversal?

Amb equilibri. En el nostre partit tenim llibertat de vot i de consciència de cadascú. Al punt del ple que era "la pancarta" quelcom que afecta la institució i entenien que no era un tema supramunicipal. I com afecta l'Ajuntament i hi ha gent independentista i unionista, cal preservar la institució que és de tothom, i la institució no ha de representar a un partit i ha de ser neutral totalment en aquest tema. Per tant es van tancar files i amb "la pancarta" es contribueix a generar més divisió a la societat en aquest moment, vol dir que hi hagi gent que no s'identifica amb el seu Ajuntament i xoca amb els nostres valors. A la Diputació de Barcelona on també van tenir la sorpresa de tenir allà una diputada, en tots els temes nacionals ens abstindrem en tot el que es parli d'això.


Aviat presentareu el Projecte de Mandat de la ciutat quins seran els fills conductors del vostre govern . Què pots avançar-nos d'aquest projecte?

Nosaltres el que volen no és dibuixar la ciutat en els quatre anys vinents sinó de cara a un horitzó de futur, per tant, estem pensant en la ciutat del 2030-2040-2050 gairebé. I estem plantejant qüestions importants de futur. Per exemple tot el que té a veure amb la Revolució Verda, estem molt preocupats amb la qualitat de l'aire. Terrassa posarà en marxa la zona de baixes emissions apostant pel transport públic. Terrassa va patir una gran transformació amb la celebració dels Jocs Olímpics. Les inversions que es van fer ens van fer un salt de qualitat com a ciutat. No només amb el sentiment d'orgull sinó en tota la zona olímpica, la zona de la Renfe, els ferrocarrils. I després de la crisi econòmica, ara estem en disposició de fer un altre gran salt per transformar Terrassa. I aquí tenim: la Riera de les Arenes que encara malauradament divideix la ciutat que fa que hi hagi desequilibris territorials i la voluntat és afrontar aquests projectes. En el cas de la Via de Canals i de la Riera també. Són projectes molt cars que no només depenen de la voluntat municipal sinó que al final la titularitat de les Rieres és de l'ACA. Estem parlant de 120 i 160 milions d'euros. Són inversions molts grans que no podem assolir però sí la voluntat de fer els projectes i anar a cercar el finançament. Això suposarà un canvi urbanístic molt important de la ciutat. També ajudarem al comerç amb un pla de xoc. Volem acabar amb els locals buits creant una borsa d'espais comercials per facilitar-los amb millors condicions. Hi ha molts temes.


Amb els temps que ha passat com són les teves relacions amb el PSC?

Les relacions són complicades. És lògic que quan es reafirmaven en els seus posicionaments em va costar entendre aquella sortida. Però intentant situar-me en aquell moment amb els valors que pensava provoca que no sigui fàcil la relació. Ara estem intentant posar el marcador a zero perquè és un partit important, el primer de l'oposició. Amb 7 regidors és un resultat molt digne. Jo crec que en temes importants de ciutat el PSC ha de ser també. En el pacte de govern de proximitat, en temes de revolució verda, en tots els plans de mobilitat i de qualitat de l'aire estem d'acord en les grans mesures i ens agradaria també que en la concreció de tot això estigués el PSC. És un actor important en la política local. I crec que hem de teixir consensos de ciutat.


És una voluntat de mà estesa a tothom.

Sí, mà estesa a tothom.


Què et diu la gent pel carrer?

M'ha sorprès una cosa que és el "run, run" aquest que diuen "si guanyem aquests com és un projecte només de Terrassa i molt local, una cosa tancada ningú ens obrirà portes, estaran aïllats i...". Per sorpresa estic veient que és al revés. El fet de no tenir una marca de partit en l'àmbit nacional ha obert portes, en aquest cas amb la Generalitat. Com s'ha fet amb Hospitalet, com són la tercera ciutat de Catalunya hem obert una comissió bilateral per tractar tots els temes que tenim i és una fita històrica. Fins ara cada qüestió que teníem amb la Generalitat s'havia d'anar a negociar amb cadascú dels Departaments, ara tenim la Comissió bilateral amb la qual ens reunirem periòdicament amb la voluntat de tenir una relació fluida, directa i preferent. I això era inimaginable a l'època del PSC. Perquè no em veien com l'alcalde de Terrassa sinó que malauradament em veien com l'alcalde del PSC. També hem estat a Madrid, malgrat que hi hagi el PSOE, estem pendents d'unes reunions amb la Secretaria d'Estat d'infraestructures pel tema de la E90.


Podem mirar a la gent més a la cara, als ulls i no tenim la trava de portar una etiqueta que això de vegades et dificulta la relació amb altres institucions i això va ser molt positiu a diferència del que podia pensar-se algú i que de fet algú ens ho va dir. Això és un partit localista però amb obert a la societat i ho estem demostrant amb fets concrets. Com el tema d'Endesa que van rebre la carta i van convocar altres Ajuntaments i van aparèixer 50 de prop de Terrassa, de les capitals de província i van aconseguir fer pressió. I després altres organismes van admetre que van fitxar la posició inicial i veiem que tenim una incidència.


Què has après en aquest procés de campanya?

Doncs que amb zero euros es pot fer política. Que no cal estar en un partit polític. I al final explicar a la gent que es pot fer i que no es pot fer. I fer una gestió molt transparent i amb zero euros i amb bona voluntat al final és podem aconseguir les coses en una ciutat de més de 220.000 habitants. Amb zero euros. No cal tenir grans estructures ni tenir padrins per fer política.


Les teves relacions amb els mitjans de comunicació com són?

Tenim relació amb tothom i ens tractem amb la màxima transparència. Volem que les informacions arribin a la gent, les coses que volem fer.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH