dimecres, 19 de gener de 2022

Romea: Josep Maria Pou és "Viejo amigo Cicerón"

|

El verb, la paraula, aquesta extraordinària eina del gènere humà que la nostra cultura ha trivialitzat, manipulat, estandarditzat i vulgaritzat, adquireix el seu més digna i bella dimensió en els textos dels grans clàssics. Marc Tuli Ciceró ser un artífex de la paraula, que va saber utilitzar amb saviesa per expressar principis, valors i, com a home del seu temps, també actituds polítiques i posicionaments socials en les acaballes de la República, quan el populisme de Catilina primer i el cesarisme autoritari de Caius Julius va ser el preludi de la imposició final d'un Imperator amb Octavi August i la subsegüent decadència del règim senatorial republicà. Uns temps conflictius en què tot depenia -com ara mateix potser?- de saber triar a qui o en qui et donaves el teu suport i les veritats del filòsof podien resultar tan incòmodes com per condemnar-lo a la mort.


Teatre Vell amic Ciceru00f3n


Ernesto Caballero ha begut en aquella època procel·losa i s'ha inspirat en la vida i el pensament de Ciceró per crear en 'Viejo amigo Cicerón' (Teatre Romea) una imaginativa ficció en què juga amb els temps històrics, de tal manera que un jove que exerceix de visitant ocasional en una biblioteca, on ha de preparar un treball sobre el filòsof romà, rep la visita d'un cavaller entrat en anys i, mentre està dialogant amb ell, apareix l'amiga a la qual el jove estava esperant. Tals personatges es transformen com per art d'encantament i el visitant provecte parla al noi com ho hauria fet Ciceró i el converteix en el seu esclau i amanuense Estirada, mentre que la noia personifica Túlia, la desafortunada filla del senador.


En aquesta tessitura, Ciceró evoca la seva peripècia i les seves lluites oratòries i polítiques i imparteix el seu magisteri davant els seus dos interlocutors que no resulten ser espectadors passius, sinó que Caballero els fa, al seu torn, portaveus d'actituds gens banals i fins i tot, en alguns moments del desenvolupament de l'acció dramàtica, es podria dir que escrites pensant en les doloroses circumstàncies que ens ha tocat viure, tal és la seva evident relació amb l'actualitat. Tot això s'expressa sense cap necessitat de recórrer a paraules grandiloqüents, ni enrevessats racionaments filosòfics, de tal manera que el públic pot captar sense dificultat el missatge.

És clar que per a això s'ha comptat amb Josep Maria Pou com Ciceró/visitant, capaç d'expressar la paraula amb el to, l'accent, la intenció i el gest necessari i adequat en cada moment.


Amb ell, dos joves intèrprets, Bernat Quintana, en Tiró/estudiant i Miranda Gas com Túlia/amiga, tots dos perfectament incardinats en el joc discursiu que es desenvolupa al voltant del protagonista. Tots ells sota la direcció experta de Mario Gas.


L'espectacle, coproduït per Focus amb el Festival Internacional de Teatre Clàssic de Mèrida, té, per tot això, la qualitat dels textos la grandesa corre parella amb la seva senzillesa.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH