dimecres, 8 de abril de 2020

25 aniversari de 'Dins el darrer blau' de Carme Riera

|

Tots som en major mesura tributaris de les vivències de la nostra infància. L'escriptora mallorquina Carme Riera conserva alguns records molt vius d'aquella època, quan es va adonar que alguns nens amb els que jugava insultaven altres perquè tenien un determinat cognom. "Quan ho vaig explicar a la meva àvia, em va dir que allò era una cosa horrorós i que no ho fes mai". I afegeix: "També existia el costum que els pares beneïssin als fills quan anaven a donar-los la bona nit i mentre ho feien, els deien 'Déu et faci un bon inquisidor'". Fets que demostraven fefaentment fins a quin punt persistia en una illa com Mallorca la prevenció contra les famílies d'antecedents jueus tres segles després de la crema dels últims judaïtzants, ocorreguda el 17 de març de 1687.


A Carme Riera li va quedar el record d'aquelles anècdotes i es va proposar investigar què havia passat amb aquest col·lectiu humà, marcat amb l'apel·latiu de xuetes. Durant cinc anys va investigar en els arxius de l'antic Tribunal de la Inquisició, va revisar documents, va prendre notes i va embastar tots aquests ingredients en una novel·la històrica que ha estat la seva obra més coneguda i celebrada: "Dins el darrer blau ', que ella mateixa va traduir al espanyol com Dins el darrer blau. Publicada el 1994, se celebra ara el 25 aniversari de la seva aparició amb sengles reedicions revisades per la pròpia autora per Edicions 62 i Alfaguara, respectivament.


Carme Riera escriptora imatge


"Sempre es parla -va comentar en la presentació d'aquestes reedicions- de l'expulsió dels jueus d'Espanya pels Reis Catòlics en 1492, però s'oblida que a la Corona d'Aragó ja ho havien estat en 1435. Curiosament en els voltants de la carrer Argenteria de Palma va quedar una comunitat de judaïtzants, és a dir, de conversos que seguien practicant el judaisme en secret, sense que passés res. Aquesta situació durant dos segles i mig fins que va arribar el moment que se'ls va perseguir i a 37 d'ells se'ls va cremar a la foguera en quatre actes de fe".


Cal afegir que la persecució dels jueus va ser un fet generalitzat en gairebé tot Europa. El que passa és que en una illa com la de Mallorca, l'ambient era molt més endogàmic i opressiu, fins i tot fins a època molt recent. En el transcurs de la conversa van sorgint nombroses anècdotes. Carme Riera té molt present que la majoria de les seves amigues amb un cognom xueta no es van casar amb mallorquins, sinó amb forans i el pare d'una d'elles, que sí que es va atrevir a fer-ho, va rebre anònims amenaçadors. Més encara: l'alcalde Ramón Aguiló, del PSOE, va ser més d'una vegada qualificat de xueta i en alguna ocasió van aparèixer grafits del seu nom amb la creu gammada. "Es queixava que ningú del seu propi partit el va defensar".


A la vista de tots antecedents com es va rebre 'Dins el darrer blau'/'En el último azul' a Mallorca? "Hi va haver -comenta- qui m'ho va retreure dient que 'la roba bruta es renta a casa'. Però d'altres m'ho van agrair, fins i tot algun amb llàgrimes als ulls perquè al final algú els havia fet justícia". On va tenir problemes majors va ser a Alemanya: "És que allà aquest és un tema del qual no es vol parlar i vaig tenir dificultats fins i tot per publicar-lo". Enmig d'aquesta tragèdia també hi ha algun fet divertit: quan un grup de xuetes mallorquins, conversos clar, des de feia segles, va voler anar a Israel en 1948, els israelís no els ho van permetre perquè eren cristians i no jueus!


Però 'Dins el darrer blau'/'En el último azul' és, com afirma Carme Riera, "una novel·la, sí, però sobretot un cant a favor de la tolerància i contra tot fanatisme". La qual cosa, vist el que ens envolta, resulta d'una rabiosa actualitat.


Libro Carme Riera

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH