Mario Vargas Llosa: "No reconec aquesta Barcelona"

L'escriptor i premi Nobel, Mario Vargas Llosa, ha assegurat aquest dimecres a Logronyo que "no reconec aquesta Barcelona", davant el conflicte català, una ciutat en què "vaig viure cinc anys, segurament els més feliços de la meva vida" quan la ciutat comtal era "la capital de la cultura d'Espanya". Ara "és molt difícil entendre el que està passant".

Vargas Llosa s'ha referit així a la situació a Catalunya i ha recordat la "sensació" d'aquella Barcelona "quan els espanyols anaven per sentir-europeus perquè allà es respirava Europa, la democràcia, la llibertat... hi havia independentistes sí, però no com ara".

L'escriptor ha reflexionat, a més, que Espanya "va cometre un error cedint l'educació a les autonomies" perquè "hi ha tres generacions de joves catalans que han viscut en la mentida històrica i se'ls ha convençut que Espanya va ocupar colonialment a Catalunya i que els ha robat. Aquesta animadversió que és el nacionalisme i el moviment independentista català ha retrocedit a Barcelona de ser la capital cultural d'Espanya a una cultura provinciana".

"El que és tràgic és que això passi en un país que va sorprendre el món durant la Transició perquè el món sencer va mirar entusiasmat la Transició espanyola".

Vargas Llosa ha fet aquestes reflexions durant la seva presència a Logronyo per participar en una conversa amb el seu compatriota Pedro Cateriano sobre literatura, periodisme i política dins de les IX Jornades del Futur en Espanyol, organitzat per Vocento a través de 'Diari La Rioja', amb el patrocini de l'Ajuntament de Logronyo, la Fundació UNIR, Sacyr i Bosonit.

L'escriptor també s'ha referit al cas de Xile que "m'ha sorprès extraordinàriament perquè és un país que ha progressat d'una manera extraordinària gràcies a un consens nacional entre l'esquerra i la dreta per seguir una política econòmica que ha portat grans beneficis al país i obrint fronteres".

En aquest punt, ha continuat, "cap país llatinoamericà s'ha reduït tant la pobresa com Xile ni ha tingut un creixement de les classes mitjanes tan comparable. Té plena ocupació i les possibilitats de sortir de la pobresa són infinitament més grans" per això, es ha preguntat, "com s'explica que en aquest país hi hagi aquesta revolta popular, amb 15 morts? És molt difícil d'entendre-ho si no és que diguem que, alhora que hi havia aquell progrés en termes econòmics a Xile no ho ha hagut en un creixement liberal bàsic com és la igualtat".

"Xile no ha fet les reformes suficients per garantir la igualtat d'oportunitats que garanteixi el punt de partida homogeni" i "una revolta d'aquestes categories és una cosa molt desconcertant i hi ha algun problema de desenvolupament que han de tallar d'arrel", ha indicat.

REVOLUCIÓ AUDIOVISUAL

En un altre ordre d'assumptes, l'escriptor i premi Nobel ha assegurat que "la gran revolució audiovisual ha tingut -per una part- alguna cosa positiva" ja que ha aconseguit que, en aquesta època, "pràcticament la censura sigui impossible" perquè "l'expansió del periodisme audiovisual ha revolucionat la societat i un Govern no pot posar un control total de la informació".

Ara "a través de les xarxes socials aquesta censura es burla" però també cal tenir en compte que "massa informació és sinònim de confusió i això ha fet que les mentides, avui dia, trobin un vehicle per inserir-se en la societat i desconcentrar extraordinàriament a un públic".

Durant el diàleg també ha reconegut que "la literatura serveix no només per donar plaer als lectors sinó que pot també canviar la història i transformar una societat". La literatura "pot provocar canvis profunds en la realitat" i, a través d'ella, "es pot influir històricament en la marxa d'una societat. En lloc de protestar,"escriu i mostra-ho per ajudar a prendre consciència d'allò que va malament", ha encoratjat.

EL PERIODISME ÉS UNA MANERA DE "MANTENIR UN PEU AL MÓN REAL"

A més, també s'ha referit a la diferència entre ser periodista i escriptor. "Per a mi el periodisme va ser una manera de mantenir un peu en el món real" perquè mentre que l'escriptor "guarda més les distàncies" el periodisme "em va permetre veure la realitat".

Fent un repàs de la seva infància, el premi Nobel ha recordat que "el més important que em va canviar la vida va ser aprendre a llegir. Jo tenia cinc anys i recordo el que va significar començar a traduir les paraules de la lectura i convertir-les en imatges, en experiències que vivia amb tota la passió i la il·lusió amb la qual un nen llegeix els seus primers textos".

Gràcies a aprendre a llegir "recordo una expansió del món gràcies a aquesta màgia". Un ampli ventall de possibilitats que li permetia "viatjar en el temps o entrar en cultures diferents com si les fronteres s'haguessin trencat. Gràcies a la literatura podia visitar el món sencer".

DISCIPLINA I EXIGÈNCIA

Ja en la joventut "vaig descobrir que no tenia inspiració ni tenia talent però vaig decidir fabricármelo amb perseverança, insistència, disciplina i exigència. La major part dels joves que comencen no tenen talent, però vaig entendre que el talent també es pot fabricar". Literatura que també el va acompanyar en la seva joventut "escrivint cartes d'amor per a les núvies dels seus companys a canvi de cigarrets".

El teatre ha estat una altra de les seves passions perquè "vaig descobrir que, com passa amb la novel·la moderna, es podia convertir un escenari en un món intens i dramàtic". El teatre va ser "la meva primera passió com a escriptor, si al Perú hi hagués hagut un moviment teatral com el d'ara hagués fet més però en aquests moments corria el risc de no veure mai representades les meves obres i per això em vaig centrar en les novel·les".

IX JORNADES DEL FUTUR EN CATALÀ

Prèviament al diàleg, el president del Consell d'Administració de Nova Rioja, Francisco Achiaga, ha pres la paraula per recordar que la paraula és "l'instrument que ha permès trencar les barreres de l'aïllament".

Per la seva banda, el rector de la UNIR, José María Vázquez, ha explicat que, com passa amb tot el realment valuós, "això no perd entitat quan es comparteix, al contrari". Per tant, "com més parlants tingui la llengua més importància i més valor té".

Aquestes jornades -ha continuat- "són un recordatori de la importància de la nostra llengua comuna parlada per centenars de milions de persones" i ha advocat per "promoure l'ús de l'espanyol i recordar la seva importància perquè no s'ha de donar per descomptat. L'espanyol és una llengua acadèmica de primer ordre".

A l'acte també ha intervingut l'alcalde de Logronyo, Pablo Hermoso de Mendoza, assegurant que per a una ciutat com Logronyo "vinculada al naixement del llenguatge" és un honor "celebrar aquí aquestes jornades". "Podem aspirar des d'Espanya a ser partícips del futur i la construcció d'una realitat econòmica, social i cultural que ens permeti seguir tenint grans oportunitats per a això cal lluitar també des del local i no resignar-nos perquè podem crear tecnologies i espais que construeixin futur".