L'Assemblea de Càrrecs Electes, el Parlament "bis" de l'independentisme, es posa en marxa

La Assemblea de Càrrecs Electes (ACE) de Catalunya ha aprovat aquest dimecres per unanimitat rebutjar la sentència del Tribunal Suprem (TS) als presos independentistes, per la qual cosa demanen l'amnistia per a tots ells i diàleg a l'Estat per a resoldre el conflicte català.

Aquestes són algunes de les qüestions que recull el posicionament polític aprovat pels més de 2.000 càrrecs electes de forces independentistes que han assistit a la primera reunió de la ACE, que s'ha celebrat en el Palau de Congressos de Catalunya de Barcelona.

El primer d'aquests punts destaca que rebutgen la sentència del Suprem en relació al 1-O perquè "vulnera els drets civils i polítics no sols de les persones condemnades, sinó també de la ciutadania del país i que condemna l'expressió i l'exercici d'aquests drets, de la llibertat i de la dissidència política".

També demanen l'amnistia, exigeixen la llibertat dels presos independentistes, que puguin tornar els que viuen fora d'Espanya, la fi "de la repressió judicial, política, social, econòmica i policial", i expressen el seu suport a la mobilització popular i la defensa de la sobirania de les institucions catalanes.

A més, reclamen diàleg a l'Estat i una taula de negociació "que retorni el conflicte a la política", i apellen a la mediació internacional per a aconseguir aquest objectiu.

"Treballem per l'autodeterminació i per una solució política que permeti als catalans decidir el seu futur polític en les urnes", recull l'últim dels cinc punts del manifest polític de la ACE.

Una comissió gestora treballarà a partir d'ara per a articular la ACE i s'encarregarà d'elaborar una proposta de governança que es debatrà i votarà durant la pròxima assemblea, i han assumit el compromís de defensar els drets civils, socials i polítics, i d'estar "amb els que sofreixen la repressió".

A més, es comprometen a impulsar la iniciativa 'Spain, seat and talk', que consistirà a contactar amb electors d'institucions municipals, autonòmics i estatals "per a denunciar la repressió, la regressió democràtica de l'Estat i per a demanar que l'Estat s'assegui a parlar", la qual cosa podran estendre a l'àmbit internacional.