diumenge, 8 de desembre de 2019

Brussel·les rebaixa quatre dècimes la perspectiva de creixement de l'PIB espanyol

|

La Comissió Europea ha retallat fins a l'1,9% la seva previsió de creixement de l'PIB d'Espanya per 2019, un percentatge que és quatre dècimes inferior a què estimava a l'estiu i dues dècimes inferior a la projecció de Govern de Pedro Sánchez, a el temps que ha advertit que els riscos s'emmarquen en un context d'"elevada" incertesa.


Brussel·les explica que la meitat d'aquesta revisió es deu a la revisió estadística de la Comptabilitat Nacional Anual realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i l'altra meitat a una previsió més feble en el segon semestre d'aquest any.


Els serveis comunitaris, a més, adverteixen que l'economia espanyola s'enfronta a riscos "a la baixa" en un context d'"elevada incertesa" tant en interna com externa. En el primer grup cita l'augment de l'estalvi per part de les llars, que deprimeix el consum privat, mentre que en el segon nomena les tensions comercials globals.


Nadia Calviño, ministra d'Economia (imatge d'arxiu)


De fet, l'Executiu comunitari creu que l'increment del PIB espanyol seguirà alentint durant els dos anys següents, amb un creixement de l'1,5% el 2020 i de l'1,4% el 2021.


En particular, Brussel·les preveu consum privat es recuperarà "lleument" però seguirà aportant un "moderat" impuls al creixement. La major contribució vindrà, per contra, pel costat de el sector exterior, a causa d'un increment lleu però continuat de les exportacions i a creixement "inusualment" sota de les importacions.


EL DÈFICIT TANCARÀ 2019 AL 2,3%


Pel que fa a el comportament de el dèficit públic, les previsions europees preveuen que tanqui aquest any en el 2,3%, tres dècimes més que el que calcula el Govern en el Pla Pressupostari enviat a Brussel·les a mitjans d'octubre.


La recuperació del saldo negatiu dels comptes públics prosseguirà el 2020, encara que a un ritme lleu, fins a aconseguir una diferència negativa entre ingressos i despeses públiques del 2,2%. La Comissió, però, ha calculat aquesta dada en absència d'un pressupost aprovat per al proper any, de manera que la millora es deu exclusivament al cicle econòmic.


Per contra, les autoritats europees estimen que el dèficit estructural (que elimina de el càlcul l'aportació del cicle) augmentarà "lleument" i arribarà al 3,25% el 2020, abans de millorar "marginalment" un any després.


En relació a l'ocupació, l'Executiu comunitari apunta que seguirà creixent encara que a un ritme més feble, "especialment" en 2020 i 2021. D'aquesta manera, la taxa d'atur caurà aquest any al 13,9% aquest any per retrocedir després al 13 , 3% i al 12,8% els dos anys següents.


El deute públic, per la seva banda, continuarà amb la tònica descendent per tancar 2019 en un 96,7% del PIB, en un 96,6% el 2020 i en el 96% el 2021.


EL MAJOR CREIXEMENT ENTRE LES POTÈNCIES DE L'EURO


Amb tot, Espanya seguirà registrant finalitzat aquest any el major creixement econòmic entre les grans potències de l'eurozona. L'expansió del 1,9% que Brussel·les projecta per a Espanya contrasta amb el 0,1% previst per a Itàlia, el 0,4% d'Alemanya i el 1,3% de França.


En concret, l'economia de la zona euro, per la seva banda, s'expandirà un 1,1% el 2019 -una dècima menys que el que calculava l'executiu comunitari a l'estiu-- i la Unió Europea en el seu conjunt creixerà aquest any un 1,4% (dues dècimes menys).


Irlanda serà, segons la Comissió, el país de la moneda única que més creixi aquest any, amb una taxa del 5,6%, seguit de Malta (5%), Lituània (3,8%), Estònia (3,2% ), Xipre (2,9%), Eslovàquia (2,7%), Eslovènia i Luxemburg (2,6%) i Lituània.


Portugal se situa just en el 2%, seguida d'Espanya (1,9%), Grècia (1,8%), Països Baixos (1,7%), Àustria (1,5%), Finlàndia (1,4% ), França (1,3%) i Bèlgica (1,1%). Alemanya (0,4%) i Itàlia (0,1%) són els únics països de l'eurozona amb un creixement inferior a l'1% aquest any.


Entre la resta de països de la UE, que no tenen l'euro com a moneda, Romania registrarà un creixement de l'3,6%, per davant de Polònia (3,3%), Bulgària (3%), Hongria (2,8% ), Croàcia (2,6%), República Txeca (2,2%), Dinamarca (1,5%) Regne Unit (2,4%) i Suècia (1%).

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH