José Zaragoza (PSC-PSOE): "No negociarem res amb aquells que no renunciïn a la via unilateral"

Catalunyapress entrevista a José Zaragoza (Molins de Rei, 1961), número 4 del PSC per Barcelona. El molinenc reclama a la ciutadania donar solució al bloqueig polític pel qual espanyols i espanyoles anem de nou a les urnes. 

Zaragoza aposta pel diàleg sempre dins el marc legal i reivindica la capacitat dels socialistes per arribar a acords sobre els temes que realment afecten i interessen als ciutadans.

- Catalunya i el procés marquen l'agenda política i gran part de la campanya. Creu que el debat sobre el sobiranisme tapa en realitat la manca de bones propostes?

El que és evident és que el conflicte que l'independentisme ha creat a Catalunya serveix perquè els extrems s'imposin en el debat polític. El que està passant és que el relat polític dins de la dreta està liderat per Vox -aquest marca el camí i Ciutadans i el PP el segueixen- i dins el món de l'independentisme segueixen la pauta de la CUP -és qui marca el camí i JxCat i Esquerra competeixen en aquest camí i no són capaços de sortir d'aquí-. I com passa en tots els camins liderats pels extremistes, ens porten a la confrontació. I aquests s'enfronten com ho està fent Pedro Sánchez, amb fermesa i amb temprança.

- La irrupció de nous partits en l'escena nacional com Más País i la CUP pot modificar substancialment la suma parlamentària?

L'únic que faran és accentuar la radicalització de les ofertes polítiques. La Cup és la que lidera políticament l'independentisme des que el 2015 tomba a Artur Mas. Ara, en un moment de conflicte i de violència als carrers promoguda precisament per sectors propers la Cup, han decidit convertir això en resultat electoral per complicar encara més la solució del problema.

En el cas de Más País és un problema intern de Podem. Íñigo Errejón si alguna cosa té és que és un producte podemita i en això estan, en un conflicte intern d'un partit traslladat a la societat. Podem l'única que ofereix és una escissió, un conflicte entre Iglesias i Errejón que no aporta res de nou.

Aquí l'únic nou és que els ciutadans hauran d'escollir entre el risc d'una victòria dels que ja han decidit prèviament pactar -Casado com a president i Abascal com vicepresident amb el suport de Rivera- o donar-li força a Pedro Sánchez per un Govern d'esquerres que no depengui dels conflictes de Podem.

- Governarà el PSOE amb l'abstenció de PP?

No es produirà. Estic convençut que PP i Cs no permetran l'elecció d'un govern d'esquerres. L'important no és que la dreta votés en contra de PSOE en l'anterior debat d'investidura, era obvi; l'important és que Podemos s'ha utilitzat en vot contrari de la dreta per impedir l'elecció de Pere Sánchez. Pur xantatge polític. I és per això que els ciutadans amb el seu vot hauran de dirimir si donen suport a aquesta estratègia d'aprofitar el vot de la dreta en negatiu perquè ell imposi les seves posicions polítiques partidistes o que Iglesias no torni a bloquejar l'elecció de Pere Sánchez.

El problema de Podemos és que les seves mentides són curtes. Demanen el vot per evitar que el PSOE pacti amb Cs; i si estem de nou en eleccions és perquè ni s'ha ofert ni s'ha pactat amb Cs. Ara diuen que ja no és amb Cs, que és amb el PP. I el següent qui és?

Per l'altre costat diuen que pactarem amb els independentistes. Però si aquests van ser el que van tombar els pressupostos i provocar noves eleccions. Si és pel fet de no cedir a les seves peticions de trencar amb la resta d'Espanya que estem en el conflicte en què estem, perquè no volem dependre de l'independentisme perquè sempre que pot, tomba a les esquerres.

Jo crec que el 10 de novembre hi haurà molta gent que votarà a Pedro Sánchez per evitar que continuï aquest bloqueig i per evitar que la dreta sumi i governi.

- Tot i això, es preveu un pacte PSOE-Unides Podemos?

Nosaltres vam oferir cinc acords polítics i programàtics a Podemos que van ser rebutjats. Ells diuen que estan en política no pels càrrecs sinó per les polítiques. Nosaltres el que hem estat fent ha estat precisament oferint-los polítiques. En aquest any i mig de govern de Pedro Sánchez amb suport extern de Podemos hem fet moltes reformes i canvis interessants, alguns s'han quedat pel camí per culpa de Rufián, per culpa del vot en contra d'ERC als pressupostos.

Imaginem si arribessin a acceptar una vicepresidència -que al final van rebutjar-, què passaria amb un conflicte com el que s'ha produït a Catalunya per la sentència del procés... el Govern no hagués aguantat amb dues posicions diferents. El senyor Asens demanant amnisties i autodeterminació. S'imaginen Jaume Asens -que va sonar com ministre- demanant l'amnistia dels condemnats i un referèndum d'autodeterminació? Ens haurien portat a eleccions anticipades. Hem de formar un Govern que sigui capaç de pactar polítiques, no dos governs.

- Per tant ni amnistia ni res semblant...

Nosaltres no som ni partidaris de l'amnistia ni de l'autodeterminació. Això està més que clar.

- Durant el debat televisat del 6 de novembre, Inés Arrimadas va dir que "el partit socialista dels complexos no pararà els peus a la maquinària nacionalista", després de recordar-li a vostè l'acord de la Diputació de Barcelona entre PSC i JxCat -pacte amb el qual ERC també va carregar contra els posconvergents-. Per la seva banda, Álvarez de Toledo va dir que "els socialistes es volen situar al mig, però amb la seva equidistància legitimen i blanqueja el nacionalisme". No creu que molts espanyols veuen en els socialistes aquesta equidistància amb els nacionalistes, amb els quals en realitat poden arribar pactar si ho necessiten?

És curiós; elles dues representen a sis diputats de 48 -la senyora Arrimadas a cinc diputats i la senyora Álvarez de Toledo a si mateixa-. És evident que la seva veu no està ben vista per una immensa part dels catalans, tenint en compte que més de la meitat estan en contra de la independència. El seu relat és el relat de la trinxera. Parlen des de trinxeres amb un llenguatge bèl·lic i el que busquen són guerres on els ciutadans són la carn de canó del conflicte. L'única cosa que busquen és treure rèdit electoral del problema.

La pregunta és: Un polític què ha de fer? Accentuar el problema, tirar més llenya al foc? Un polític el que té és l'obligació de trobar solucions a un conflicte com el que existeix a Catalunya. Volem continuar en la dinàmica d'estar en dos grups enfrontats que no es parlen i no són capaços d'arribar a acords en els temes fonamentals? És el que està passant a Catalunya. Fá tres anys sense pressupostos. Tenim un Govern que a qui no li importa no tenir pressupostos perquè com que no ha d'afrontar els problemes de la gent, sempre està discutint amb la representant de l'oposició... I Arrimadas -abans d'abandonar als seus votants per anar-se a Madrid- no va ser capaç de plantejar-los aquests problemes, en Sanitat, en Educació... La seva política no va ser efectiva.

Nosaltres sabem que no ens posarem d'acord amb la independència -nosaltres estem en contra-, però podem posar-nos d'acord en temes de Sanitat, Infraestructures... Fa pocs dies es va fer l'obertura de la variant de Vallirana. Ha hagut de venir un Govern socialista a acabar una obra que va començar el PSOE i que va estar paralitzada pel Govern de PP. Hem de parlar de les inversions que s'estan licitant al Corredor Mediterrani. Vaig explicar a Molins de Rei que hem posat en marxa la reforma de l'estació de Renfe que és la inversió més important que ha fet una administració pública en aquest Ajuntament en 40 anys. I com aquestes, moltes més.

Ens podem posar d'acord en aquelles coses que beneficien la vida de tots els ciutadans? Si això vol dir ser equidistants, llavors sí. Però no ho som davant de la violència, el conflicte... La dreta diu: "Llei sense diàleg"; l'independentisme diu: "Diàleg sense llei". Nosaltres diem: "Llei i diàleg".

- En els últims dies Pedro Sánchez ha endurit bastant el seu discurs contra el nacionalisme català...

El que s'ha endurit ha estat la posició del nacionalisme i la posició de Quim Torra. Torra és un president que talla carreteres, que no condemna la violència als carrers per part de sectors de l'independentisme. El que està fent Torra és activisme quan un president d'un govern el que ha de fer és proporcional, prudent i temperat. I ha de mantenir una posició ferma perquè quedi clar -a diferència del que va fer Rajoy- que val més prevenir que curar. Això és el que està fent Pedro Sánchez per evitar que les coses arribin a l'extrem en què van arribar amb Mariano Rajoy.

- Un dels missatges fonamentals que vostè va donar en el debat va ser que "és molt difícil dialogar amb qui no renuncia a la via unilateral". Què passarà quan el PSOE torni a necessitar els vots dels partits independentistes per formar Govern?

Ho vam demostrar amb els Pressupostos. Nosaltres no acceptarem que ens condicionin en la nostra defensa de la llei i la convivència. No negociarem res amb aquells que no renunciïn a la via unilateral i que es dediquen a saltar-se la llei. Perquè el conflicte a Catalunya ve del Ple de Parlament de el 6 i 7 de setembre [de 2017], quan l'independentisme va intentar derogar de manera unilateral la Constitució i l'Estatut. I per això hi ha hagut condemnes, perquè es va trencar la legalitat.

El que li demanem a ERC és que renunciïn a la via unilateral i que en el marc de la llei podem dialogar sobre els problemes que afecten els catalans. La majoria de catalans està d'acord amb millorar l'autogovern, parlem d'això. Parlem de les inversions en infraestructures, del finançament. De tot això podem parlar, però respectant la llei, la Constitució i l'Estatut.

- Vostè en el debat es va comprometre a no arribar a un acord de govern amb el PP. Segueix en peu aquest compromís?

Ni ho hem fet mai ni ho farem. Nosaltres amb la dreta no tenim res a fer. L'únic lloc on governa l'esquerra amb la dreta és a Catalunya...

- Per tant, tot depèn que el PSOE millori resultats...

És el que han de decidir els ciutadans. Nosaltres ens vam presentar a aquestes eleccions obligats. En la seva mà està desbloquejar aquesta situació perquè la resta de partits, a banda i banda, no estan disposats a fer-ho per interessos partidistes. Amb el seu vot determinaran si seguim en el bloqueig o donen força a un Govern d'esquerres per governar.