La Justícia belga fixa per al 15 de novembre la vista sobre l'euroordre de Puig i Comín

 

Els exconsellers catalans Lluís Puig i Toni Comín, declarats formalment en rebel·lia des de juliol de 2018 després de fugir a Bèlgica, compareixeran el proper 15 de novembre davant els tribunals belgues, en la que serà la primera vista per decidir sobre les ordres europees de detenció i lliurament dictades contra ells pel jutge de Tribunal Suprem Pablo Llarena.

La vista tindrà lloc davant un jutge neerlandòfon de la Cambra de el Consell (Tribunal de primera instància de Brussel·les), després que tots dos fossin interrogats pel jutge d'instrucció dijous durant diverses hores i els dos polítics catalans rebutgessin ser lliurats a Espanya, segons ha informat la Fiscalia.

Llarena reclama a Comín pels delictes de sedició i malversació, mentre que a Puig només per malversació.

El jutge d'instrucció va deixar en llibertat sense fiança, però amb mesures cautelars, a Puig i Comín, de manera que no podran abandonar el país sense permís del jutge mentre es decideix sobre la seva extradició i han d'estar sempre localitzables.

Comín va al·legar que gaudeix d'immunitat com a eurodiputat per evitar l'extradició, però el jutge d'instrucció va concloure després de consultar amb el Parlament europeu que no li assisteix tal privilegi i va seguir endavant amb el procés. Amb tot, el polític independentista ha informat que tornarà a evocar la immunitat davant els tribunals belgues.

Els advocats de Puig i Comín ja han dit que, com va passar en el cas de l'expresident de Catalunya Carles Puigdemont, la defensa sol·licitarà un ajornament per tenir més temps per preparar el cas i aspira també a poder acumular els expedients, de manera que els seus euroordres i la de Puigdemont siguin examinades en el mateix procés.

No obstant això, fonts judicials adverteixen que és "poc probable" que la demanda d'integrar els casos sigui possible perquè els temps no són els mateixos, tenint en compte que Puigdemont ja ha comparegut un cop davant del Tribunal i la seva vista va ser ajornada fins al proper 16 de desembre.

En qualsevol cas, sigui quan sigui que el jutge prengui la seva decisió sobre els lliuraments o no de Puigdemont, Puig i Comín a les autoritats espanyoles, les parts en el procés -Fiscalia belga i defensa- disposaran d'un termini de 24 hores per presentar un recurs i el cas passaria llavors a la Cort d'Apel·lació.

Quedaria encara una última instància, el Tribunal de Cassació (equivalent a el Tribunal Suprem espanyol), que pot pronunciés sobre la forma però no sobre el fons del procés.

El reglament europeu estableix un termini màxim de 60 dies per resoldre els processos d'extradició entre dos Estats membres, un període que podria ser ampliat 30 dies més, fins als 90, en casos excepcionals.

Amb tot, aquests terminis estan previstos per a persones sobre les que pesen ordres d'extradició i estan detingudes a l'espera que es resolgui la seva assumpte, pel que en cas que els reclamats es troben en llibertat, com és el cas de Puigdemont i els exconsellers, els terminis poden ser molt més grans.