dijous, 21 de novembre de 2019

Així expliquen els alemanys la caiguda del Mur de Berlín

|

Mario Mackowiak, Hans-Conrad Walter i Heike Kahl són tres alemanys d'entre els milions les vides van conèixer un abans i un després amb la caiguda del Mur de separació entre les dues Alemanyes el 9 de novembre de 1989; un fenomen que va transformar per sempre la història d'Europa i va enviar als ciutadans alemanys a un viatge marcat per l'intercanvi, radical en algunes ocasions, entre tabús i llibertats; entre obligacions i drets.


Grafitti d'el Mur de Berlu00edn


DE FILL DEL SOCIALISME A GERENT DE FÀBRICA


Mackowiak, de 59 anys, recorda l'"extrema duresa de la rutina diària" a les escoles primàries de la República Democràtica Alemanya, l'Alemanya Oriental. "El clàssic nen ateu i socialista", descriu la seva infància l'ara director de fàbrica. "Durant el Dia del Treball ens pujàvem als cotxes cantant 'Som la jove guàrdia del proletariat!', repeteix entusiasmat.


L'home recorda amb més amargor el que va venir després: la sev feina en la siderúrgica de Keula, explica que va començar la seva formació professional el 1976, i de la qual ara està al càrrec després de perdre pel camí a centenars de companys de treball, acomiadats per la brutal reestructuració econòmica que va començar a partir de 1990 sota els dictàmens de l'agència Treuhand, encarregada de liquidar els actius de les empreses estatals d'Alemanya Oriental. La seva pròpia dona va passar a engrossir les files de l'atur.


En lloc de l'acomiadament, Mackowiak es va trobar amb una oferta inabastable un dia abans de la caiguda del Mur: la direcció de la planta, un càrrec que ha exercit durant els últims 28 anys fins que, fa uns mesos, va rebre una proposta de jubilació anticipada a la qual no sap encara com respondre. "Energia em queda, el que no sé és en que gastar-la", fa broma.


Com a resident des de fa dècades de la apartada localitat de Krauschwitz, a l'est de Saxònia, Mackowiak assegura que mai viurà en una gran ciutat com Berlín, i reconeix que encara s'està llepant, amb molts matisos, les ferides del fracàs econòmic de la RDA .


"Reconec que vam fracassar a l'hora d'aplicar el Socialisme i l'economia planificada, però em nego a reduir la meva Alemanya Oriental a una caricatura de cerimònies de salutació a la bandera, Policies secretes diversos i idología anticapitalista salvatge", ha indicat.


DEL PUNK A LA CONSERVACIÓ CULTURAL


Per Hans-Conrad Walter, de 49 anys, la caiguda de el Mur no es va caracteritzar precisament per la seva pacifisme. Un mes abans, el 7 d'octubre, es va sumar a una multitud de centenars de persones concentrades abans el Parlament de la RDA. A dins, el canceller Erich Honecker commemorava el 40 i últim aniversari de la fundació de país.


"Recordo que la Stasi estava per tot arreu. Recordo que la Policia va apallissar una noia que estava al meu costat", explica Walter, que es va passar una setmana a la presó després de la manifestació. "Per inconformista", recorda. La dificultat de trobar tint per als cabells a l'antiga Alemanya Oriental va dur a Walter i als seus amics a experimentar amb peròxid d'hidrogen i medicaments per proporcionar a la seva cresta punk un vívid to vermell.


A punt de complir el mig segle de vida, Walter diu conservar la mateixa energia que en la seva joventut, com a propietari d'una firma de màrqueting cultural. "Mai vaig voler sortir de país, volia canviar-ho", explica, encara sorprès per la velocitat a la qual va passar tot. "Segueixo creient que la caiguda del Mur va ser un cop de sort", entén, abans de reconèixer que la reunificació alemanya va passar amb tal força que molts aspectes van quedar sense resoldre.

"Sobretot perquè avui en dia existeix tal meritocràcia i tal pressió per rendir en la teva vida que no tenim temps per solucionar els problemes socials", lamenta.


L'EX ATLETA


"No puc aguantar aquests mandataris que prefereixen queixar-se en lloc de fer alguna cosa al respecte", lamenta Heike Kahl, de 63 anys, ex atleta olímpica.


La filla de bibliotecaris té millor record de la seva infància a la ciutat de Rostock que de la seva adolescència a Berlín, on va començar a entrenar en patinatge de velocitat als 14 anys. "Un nou entrenador va arribar el 1973. Va ser el principi d'un època duríssima", explica Kahl.


La seva estabilitat mental importava poc o gens a l'Alemanya Oriental, els líders exigien l'èxit constant. La patinadora va comprovar en carn pròpia la xacra del dopatge en la RDA, un dels escàndols més greus de l'atletisme de finals de segle XX.


"Després de les competicions ens posaven degotejos. En els Jocs d'Hivern d'Innsbruck (Àustria) del 76 hi havia una pressió enorme perquè em dopés", lamenta. Kahl va patinar la final dels 1.000 metres. Va acabar vuitena.


Per a la dona va ser un punt d'inflexió. Va renunciar a el sistema polític a el temps que va renunciar a l'esport d'elit. Va pagar car per les dues decisions: la seva expulsió el Fòrum Esportiu de Berlín, pràcticament la porta d'entrada a sistema burocràtic esportiu.


La dona va acabar aconseguint un grau superior d'estudis literaris gràcies a certes concessions derivades del seu passat esportiu, que li van valer un lloc a l'Acadèmia de les Arts, un que va compaginar amb classes d'aeròbic en un gimnàs de Berlín.


"Em vaig assabentar de la caiguda del Mur en plena classe. Recordo l'eufòria desfermada, la histèria col·lectiva, la bogeria generalitza. Jo albergava els meus dubtes", explica. Alguns dels seus amics ja es trobaven sota una immensa pressió econòmica. "Vaig acabar treballant en una petita editorial durant uns anys fins que va tancar. Les meves amigues van començar a beure pels matins", lamenta.


Kahl és ara la directora de la Fundació Alemanya per a la Infància i la Joventut, el treball dels seus somnis, reconeix, sense temps per a la nostàlgia. "Ni tan sols he vist la meva fitxa de la Stasi", assegura.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH