Arturo Pérez Reverte recupera la figura del Cid en la seva novel·la 'Sidi'

Com ha demostrat fefaentment, Arturo Pérez Reverte no té límits en la seva capacitat fabuladora i és capaç, dins el gènere de la novel·la històrica, que domina magistralment, de passar de l'Edat Moderna -Alatriste- a la contemporània -Falcó- i d'aquí a l' edat mitjana, com fa ara amb la recuperació de la figura de Rodrigo Díaz de Vivar, a què coneixem com el Cid però que va ser reverencialment denominat pels seus seguidors com 'Sidi', títol que justament dóna títol a la seva última novel·la (Alfaguara).

El Cid de Pérez Reverte és un "home de frontera" a la peripècia de l'Espanya d'aquells temps, en què el territori peninsular estava dividit en diversos regnes cristians i nombroses taifes musulmanes. En aquest context i desterrat pel seu senyor natural, el rei de Castella Alfons VI, a què la llegenda vol que fes jurar a Santa Gadea seva innocència en l'assassinat del seu germà Sancho, ha de guanyar-se la vida com mercenari al servei de qui volgués arrendar les seves hosts. S'ofereix en primer lloc a un senyor cristià, el comte de Barcelona Berenguer Ramon I I -per cert, un altre presumpte fratricida- que li menysprea, i ho fa llavors al rei moro de Saragossa, el culte i intel·ligent Yusuf Benhum A l'Mutamán, amb qui estableix una excel·lent col·laboració al punt que "monarca i mercenari simpatitzaven". L'autor posa en boca del rei moro la seva visió del personatge: "ets un cap un estrany Ludriq -Mutaman l'anomena així-. Pots ser temible amb els enemics, implacable amb els indisciplinats, fraternal amb els valents i lleials. Tens l'energia i la crueltat objectives d'un gran senyor. Ets dur i just. i el que és més important: pots mirar el món com un cristià o un musulmà, segons els necessitis".

Pérez Reverte subratlla amb això que a l'Espanya medieval els antagonismes no van ser necessàriament religiosos i que Rodrigo Díaz de Vivar, cristià ell, conegués molt bé i respectés l'Alcorà, fos capaç de compartir la pregària al costat dels musulmans i pogués, per tant, desenvolupar les seves accions militars al costat de musulmans i/o cristians, contra cristians i/o musulmans. I d'aquesta manera, i al servei del monarca saragossà, s'enfronta a aragonesos i navarresos primer ja francs -llegeixi catalans- aliats amb el rei moro de Lleida, després. En tots els casos treballosa, però també amb èxit.

Innecessari és a dir que 'Sidi' es llegeix com el que és, una extraordinària novel·la d'aventures molt ben escrita, excel·lentment documentada i amb una riquesa de llenguatge a la qual la narrativa contemporània ens té fart deshabituats (i així l'autor ens convida a recuperar l'enorme riquesa lexical del nostre idioma: gambesón, tabal, aceifa, belmez (velmez?), aljuba, jamugas, mojarra, arzón, almófar, almocadenes, almohazar, etc.)

Els èxits de Rodrigo al servei de Mutaman fan que el rei moro de Saragossa el situï en la perspectiva d'anar a la conquesta de València, amb el que Pérez Reverte fa l'ullet al lectori li anuncia, sens dubte, la continuació de la sèrie.