diumenge, 8 de desembre de 2019

Josep Maria Miró: "Si tenim un passat desordenat, tenim un present amb problemes i un futur molt incert"

|

La Ruta 40, encarregada de la programació de l'Espai Lliure, ha recuperat un espectacle del dramaturg Josep Maria Miró que va ser tot un èxit el dia de la seva estrena. Es tracta de 'Cúbit' una obra que obra plena de misteris i que, a més, obre interrogants, una cosa que apassiona el seu autor. Parlem amb ell perquè ens descobreixi una mica més de l'obra i ens descobreix per què, malgrat el pas dels anys, 'Cúbit' segueix sent una obra actual.


Per a la gent que no ha vist 'Cúbit', què és?

Hi ha una cosa que explica molt bé l'obra. En un moment, apareix una fotografia que un intrús ha entrat a la família protagonista. Aquest intrús és el secretari de la fundació que els pares han tingut en el passat i sobre la qual està escrivint un llibre. I cada un dels personatges, alguns d'ells presents quan es va fer, té una visió diferent de la fotografia. Hi ha un personatge que diu: quan fas una fotografia és per mirar-la més tard, però mirar-la més tard vol dir que la interpretació és múltiple. I l'obra parla d'això de com construïm el relat i com alterem aquest concepte de veritat de vegades per por, per interessos...


Josep Maria Miru00f3


Per què van decidir recuperar-lo?

En aquesta nova etapa del Lliure es va encarregar a La Ruta 40 que s'encarregués de la programació de l'Espai Lliure i van decidir recuperar algunes obres i els va semblar una bona opció reestrenar 'cúbit', que ja es va estrenar al Lliure però van ser molt pocs dies. Ara hi ha una possibilitat de fer-ho durant tres setmanes, un temps més extens perquè tingui més recorregut.


I d'on surt la idea?

En el seu moment, quan vaig escriure i vaig dirigir l'obra per a La Ruta 40 em van donar carta blanca i jo volia escriure sobre la memòria. Però com aquest espai, de vegades confús, de reconstrucció del passat. I em va semblar que una bona opció per això era presentar una família que tinguin mirades diferents sobre el passat. De vegades, generem discursos oficials de la memòria, tant individual com col·lectiva. Ho veiem ara on el concepte de veritat es cada vegada més confús. Les veritats són fruits de la construcció de la realitat. Jo arribo a la idea i després genero al voltant d'ella una dramatúrgia. En aquest cas es juga amb el dins i fora de la casa, que m'interessava.


Com ha estat treballar amb La Ruta 40?

Ha estat fàcil. És una companyia jove, dona que té una línia de teatre actoral i molt concreta. I sento que compartim la idea de generar un teatre que obri espais de reflexió sense oblidar la teatralitat. 'Cúbit' és un text d'actors en realitat, la força està en allò actoral. I se'ns va afegir una presència meravellosa i que ens estimem molt: Ana Azcona.


Quines han estat les sensacions?

Jo els vaig dir sóc tan feliç quan reassajo un espectacle que m'agrada amb un equip que li agrada l'obra. És tornar-lo a afrontar. I ens han passat coses en aquests 2 o 3 anys des que ens vam trobar i vam seguir revisant coses de l'obra, pensant l'obra i és un gust aquest procés.


Pel que diu és un espectacle que interpel·la l'espectador.

Jo sempre dic que escric sobre coses que no tenen resposta i em diuen que faig un teatre que obre preguntes. Mai he intentat fer un teatre dogmàtic. Llavors m'agrada el teatre que fa que l'espectador se'n vagi a casa fent-se preguntes però que l'atrapi, que tingui un punt de misteri. I jo dic, el misteri és sexy. I m'agrada que l'espectador participi de la construcció del relat i que jo no acabi decidint quin és el bo. Busquem un espectador actiu que participi així de la ficció.


Té un contacte amb la realitat, veig.

Estem en un moment en què ens trobem més oberts a qüestionar. Quan assumim discursos polítics i ideològics estem comprant la veritat d'altres i hem de qüestionar-lo i què hi ha darrere. Però seria trampós i enganyós dir que l'obra va de la situació espanyola o catalana. Perquè no. És una mica més ampli, perquè l'home sempre ha buscat la veritat.

En aquesta obra a més es parla d'una altra cosa important, que es podria aplicar a moments històrics però que aquí s'aplica a la família i és que perquè hi ha reconciliació abans ha d'haver-hi reparació i perdó.

Si tenim un passat desordenat, familiarment, col·lectivament, tenim un present amb problemes i un futur molt incert. Per això l'obra parla d'ordenar. Per això l'obra tracta d'una família que parla per reordenar el passat.

En resum, el que veurà l'espectador és una família amb els seus problemes, que són una constant. Una anècdota per parlar d'altres coses. Què és el relat oficial? Quines necessitats tenim i per què?


¿I fareu circular l'obra?

No vull pensar en això ara. Però les gires aquí són molt complicades. Tenim un problema per treure les obres de Barcelona no a la resta d'Espanya sol, sinó per la resta de Catalunya. Això és un problema perquè per tenir un país sa cal gaudir del teatre i la cultura en igualtat. I ara les possibilitats de crear una programació són molt difícils.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH