diumenge, 8 de desembre de 2019

Bolívia: la tragèdia altiplànica

Jaime Ensignia
Jaime Ensignia, sociòleg, Dr. en Ciències Socials i Econòmiques de la Universitat Lliure de Berlín

Jaime Ensignia, sociòleg, Dr. en Ciències Socials i Econòmiques de la Universitat Lliure de Berlín. Va ser director sociopolític de la Fundació Friedrich Ebert a Xile (1994-2014). Director de l'Àrea Internacional de la Fundació Xile 21. Collaborador del Baròmetre de Política i Equitat.

Bolívia viu una tragèdia polític i social d'insospitades perspectives el punt màxim del qual es va segellar amb la intervenció de les FFAA demanant-li la renúncia a l'ara expresident, Evo Morales i, amb l'asil d'aquest i part important del seu gabinet a Mèxic. Tot va començar a partir de la primera volta de l'elecció presidencial i parlamentària el 20 d'octubre passat.


Moralessehaceconlavictoriayevitaunasegundavuelta


Primer acte: portat el 83,76% dels sufragis emesos, el candidat del Moviment a l'Socialisme (MAS), Evo Morales avantatjava al seu més proper perseguidor, l'expresident Carlos Mesa per 7,2% de diferència (45,28% vs. 38,16%) faltant el 15% de les taules a escrutar. La taules que faltaven eren de l'interior, de camp bolivià en on generalment guanya per àmplia majoria el candidat del MAS.


Segon acte: el recompte dels restants sufragis se suspèn per més de 20 hores després de les quals el Tribunal Suprem Electoral dóna com a guanyador a Morales per sobre el 10,37% de la seva contrincant, diferència necessària per evitar una segona volta.


Tercer acte: l'oposició encapçalada en un primer moment per Carlos Mesa i per president de Comitè Cívic de Santa Creu de la Serra, Luis Fernando Camacho, no reconeix aquests resultats i agita la consigna de frau electoral. Exigeixen immediatament la sortida d'Evo Morales malgrat que aquest s'aplana a una auditoria electoral de l'OEA assenyalant que si hi ha irregularitats en la votació estava disposat a anar a la segona volta. Els dos líders -especialment Camacho- criden a mobilitzacions permanents contra el govern i a la insubordinació de les forces armades i de les policies.


Quart i la postergació d'un últim acte: l'oposició boliviana desconeix l'anomenat a noves eleccions -fins i tot quan Morales, després de l'informe de l'OEA que assenyala irregularitats en l'elecció del 20 d'octubre- es disposa a anar a la segona volta. L'oposició descarta tota sortida democràtica pressionant a les forces armades perquè "demanin la renúncia" al president en exercici. Evo Morales anuncia la seva dimissió amb l'objectiu de no posar en perill a la ciutadania boliviana a enfrontaments armats entre els seus partidaris i la bel·licosa i violenta dreta d'aquest país. El trenqui institucional és pèssima notícia tant per a Bolívia com per a la regió llatinoamericana. Evo abandona Bolívia en un clima de persecució i saquejos a la dirigència màxima de govern destituït i al mateix dimitit president Morales. En aquest interregne polític s'auto proclama com a presidenta de la nació, la segona vicepresidenta del Senat, JeanineÁñez que ràpidament nomena els seus ministres, tots blancs, cap indígena i es reprimeix a la bancada del MAS al Senat i a la Cambra de Diputats, no deixant-los entrar a palau legislatiu.


Colofó, per cert, Morales té responsabilitats en aquesta esquerda política que va aguditzar el clima polític bolivià. No va respectar els resultats del referèndum de febrer de 2016 on se li impedia repostular-se per quarta vegada a la presidència de la nació. No va donar possibilitats a altres líders de perfilar-se com els seus successors. No li prenc el pols a la protesta política que s'expressa en els resultats de la primera volta d'exigir segona volta i va donar el pàbul a la consigna: frau electoral. Potser si s'hagués aplanat immediatament a cridar a una segona volta electoral, la situació actual podria ser una altra.


El trenqui institucional és pèssima notícia tant per a Bolívia com per a la regió llatinoamericana. Reactiva novament el paper dels militars en la política, aguditza les contradiccions socials i polítiques al país altiplànic, els moviments socials i bona part de la ciutadania seguidors d'Evo i el MAS es mobilitzen constantment denunciant la presidència de facto d'Áñez i del seu govern.


Però, en aquest escenari de profundes complexitats polítiques i socials s'hauria d'exigir la realització de noves eleccions el més aviat possible i cridar a la restauració de l'ordre democràtic i constitucional. Són nombrosos els països que han denunciat el cop d'estat a Bolívia; ni el president Piñera, ni Mauricio Macri es troben entre ells. Organismes internacionals com l'ONU i regionals com l'OEA exigeixen el ràpid restabliment de l'ordre democràtic i institucional i de respecte als drets polítics i humans de què ara se situen en l'oposició.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH