Aquest diumenge protesta a Barcelona contra la Llei Aragones que vol privatitzar la sanitat, l'educació i els serveis de dependència

 

ACTUALITZACIÓ: Més de 2.500 persones surten al carrer contra la 'Llei Aragonès'.

La Plataforma Aturem la Llei Aragonès ha cridat a la manifestació aquest diumenge als carrers de Barcelona per demanar la no privatització dels serveis públics .

A les 12 del matí els manifestants sortint des del Departament d'Economia ubicat al número 19 de la Rambla de Catalunya es concentraran en manifestació fins a la Plaça Sant Jaume.

Al mes de juny d'aquest 2019 la Generalitat va presentar davant del Parlament el "Projecte de Llei de contractes de serveis per a les persones", més conegut com a "Llei Aragonès", per donar començament a la seva tramitació parlamentària i van saltar llavors totes les alarmes.

Diferents sectors socials, sindicals i polítics vénen, ara agrupats en la Plataforma Aturem la Llei Aragonès, han vingut alertat dels nefastos efectes que suposarà l'aprovació d'aquesta Llei fent una crida pública a l'organització contra la mateixa perquè creuen que és una ampliació de la privatització en la sanitat, l'educació i els serveis de dependència a Catalunya.

Tant la Marea Blanca com el Sindicat de Metges de Catalunya al sector de la sanitat a Catalunya s'han posicionat en contra de l'aprovació de les pretensions de l'diputat republicà Lluís Aragonès.

I des de l'educació la FAPAC, Federació d'AMPAS que representa 2.350 AMPAs de tot Catalunya, també considera que aquesta llei permet "externalitzar" serveis bàsics que ahoragestiona l'administració directament.

ALGUNES DE LES CLAUS DE LA POLÈMICA LLEI ARAGONÈS

No s'aplicarà amb efectes retroactius sobre els serveis ja externalitzats. Aquesta llei no servirà per als serveis que ja estan externalitzats sinó que a aquests se'ls seguirà aplicant la legislació vigent en el moment de la formalització de l'contracte. Aquesta Llei s'aplica quan s'aprovi als serveis que s'externalitzen a partir de la mateixa, i per tant, comportarà necessàriament noves privatitzacions.

150 serveis es veuran afectats. La llei regula explícitament l'externalització sanitària de serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, serveis de planificació familiar, hospitalaris de cirurgia, entre molts altres. A més l'externalització en educació afecta l'ensenyament preescolar i l'educació especial, el servei de menjadors escolars; l'externalització de serveis de cura de persones, com la geriatria; etcètera.

Regula explícitament com s'han de externalitzar els serveis. Estableix nous objectes d'externalització i regula com han de ser aquestes externalitzacions sense que es blindi mitjançant una llei annexa la prestació pública directa per part de l'administració, cosa que facilitarà, i molt, que es pugui fer negoci a costa dels serveis públics en la sanitat, l'educació i els serveis lligats a la dependència.

Una llei creada sense ser necessària. La implementació d'una normativa europea és una excusa per seguir privatitzant els serveis públics. La directiva europea no obliga a externalitzar via contractació pública dels serveis a les persones. El govern de la Generalitat ha decidit, sense cap obligació, regular la licitació d'una cosa que ni a Espanya ni a Europa obliguen a licitar.

Una llei que potencia l'ànim de lucre. L'article 3.1 de la llei és molt clar "Queden subjectes a la Llei, amb independència del seu valor estimat, els contractes onerosos ia efectes d'aquesta Llei, s'entén que un contracte és onerós quan el contractista obté algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de manera directa o indirecta ". La Llei estableix la possibilitat d'optar per empreses d'economia social i solidària, però no s'estableix en cap cas l'obligatorietat i ja existeixen, sense necessitat d'inventar-alguna cosa nova, fórmules no contractuals per apostar per l'economia social com la cooperació institucional i la concertació amb entitats d'aquest sector.