El govern de Mas no va usar mai 80 milions de fons europeus per a treball en plena crisi

La Generalitat està investigant per què va deixar de fer servir més de 80 milions d'euros procedents de fons europeus per a polítiques d'ocupació entre els anys 2013 i 2015, durant el govern d'Artur Mas i en un context de crisi econòmica i retallades pressupostàries.

I no ho fa des de qualsevol conselleria, sinó que es fa des d'un departament dirigit per ERC. En una entrevista d'Europa Press, el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, ha explicat que han tingut constància d'aquesta qüestió des que es va publicar en una resposta parlamentària i que treballen perquè no torni a passar .

"Estem analitzant els diversos motius, perquè sempre és multicausal. Mai és per un motiu concret, sempre és per diverses sumes de motius", ha sostingut El Homrani.

El Govern no va utilitzar fons assignats pel Fons Social Europeu (FSE) que podrien haver estat utilitzats pel Servei Públic d'Ocupació de Catalunya (SOC), organisme adscrit a la Conselleria de Treball de la Generalitat que té les competències en matèria d'ocupació .

Van ser atorgats en el període comprès entre 2013 i 2015, però s'haurien d'haver planificat i inclòs en els pressupostos de la Generalitat dos anys abans, del 2011 al 2013, quan el president era Artur Mas i el conseller de Treball era Francesc Xavier Mena fins a desembre de 2012 i Felip Puig fins a 2016.

El conseller ha exposat com una de les causes que "no hi havia capacitat de cofinançament" per part de la Generalitat a l'ésser un moment de crisi econòmica, ja que els programes de l'SOC que s'impulsen amb aquests fons es financen a mitges entre la Unió Europea i la Generalitat.

Ha assenyalat que també van poder passar "motius que estan fora de la mà de l'SOC", com que les entitats i associacions que executen els programes no poguessin justificar la despesa realitzada.

I és que el SOC s'encarrega de dissenyar i implementar els programes, que acostumen a executar tercers, i que després s'ha de justificar la despesa davant la UE, a l'ésser finançats a mitges.

FONS ACTUALS

Els fons no utilitzats pel Govern corresponen a el període de sis anys anterior de FSE, del 2007 al 2013, i El Homrani ha assegurat que actualment "no hi ha cap incidència" en els fons atorgats en el sexenni posterior, comprès entre 2014 i 2020.

El Homrani ha remarcat que el Govern no es pot permetre que es tornin a desaprofitar recursos per a polítiques d'ocupació, sobretot, tenint en compte que a Catalunya la taxa d'atur és "encara molt elevada".

"El que hem de fer és que no passi i això ho estem fent perquè volem aprofitar tots els recursos per a la inserció laboral de les persones", ha exposat.

SOBRE EL DRET A VAGA

El conseller de Treball ha criticat que es posessin "en dubte" el dret a vaga durant el conflicte al Sónar dels 'riggers', que van convocar vaga per protestar pel nou procés de licitació de el servei que Fira de Barcelona estava realitzant.

Els muntadors d'escenaris demanaven que s'inclogués en el plec de condicions que portaven prestant aquest servei des de feia 12 anys, i un jutjat va desestimar l'adopció de mesures cautelars a l'considerar que la vaga podia perjudicar tercers.

La decisió judicial va permetre que Fira de Barcelona pogués contractar altres empreses per muntar els escenaris i instal·lacions de festival de música, que es va poder celebrar tot i la convocatòria de vaga.

"Es judicializó (el conflicte) i la resolució que hi va haver pot posar en dubte alguns elements de el dret de vaga. I a mi això sí que em preocupa. Crec que des del Departament ho hem de dir. Ens preocupa que des dels àmbits judicials, amb el respecte a el poder judicial, es poden limitar drets que considerem essencials ", ha defensat.

La Generalitat, a través de la Conselleria d'Empresa i Coneixement, l'Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona formen part dels òrgans de govern de Fira de Barcelona.

El Homrani ha remarcat que es va posicionar públicament quan es va produir el conflicte, però ha posat el focus, més enllà de la gestió de Fira de Barcelona en aquest conflicte, en les conseqüències de la decisió judicial que es va prendre durant la convocatòria de vaga a l'estiu .

Ha subratllat també que la sentència no només perjudica els treballadors en general, sinó que especialment ho fa als que es subcontracten, com els 'riggers': "Per què, llavors, diem que els subcontractats no tenen dret a vaga?" .

AUGMENT DELS ERO

El titular de el departament de Treball ha alertat que la majoria dels Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) que s'estan presentant recentment a Catalunya no estan justificats per causes econòmiques.

"La gran majoria no són per motius econòmics", ha recalcat i ha raonat que se sustenten sobretot per qüestions organitzatives i productives.

El Homrani ha avisat que en els tres primers trimestres de 2019 s'han presentat ja més ERO que en tot 2018: 311 enfront dels 302 de fa un any.

Ha reiterat la seva demanda de restablir l'Autorització Administrativa, eliminada en l'última reforma laboral i que permetia parar a les administracions parar ERO, com a eina de gestió de l'mercat laboral: "Hem de recuperar-la".

El Homrani ha sostingut que a Catalunya i la resta d'Espanya "és tan fàcil" plantejar un ERO que les multinacionals ho fan perquè saben que no se'ls podrà discutir, encara que no hi hagi motius econòmics.