'Bollywood, Bombai, Barcelona': una visió humorística i musical sobre el drama la immigració

A ningú li resulta avui estrany el terme 'Bollywood' que comprèn aquest complex univers del món de l'espectacle generat a l'Índia i caracteritzat per una copiosa producció cinematogràfica de caràcter musical, contingut eminentment romàntic i execució d'acord amb els gustos i característiques dels milions de espectadors d'aquella àrea geogràfica.

Encara que aquest fenomen ha arribat esporàdicament per aquests pagaments i en alguna ocasió hem tingut ocasió de gaudir de musicals inspirats en la seva estètica, no havia servit per inspirar algun autor local, com ara ha passat amb Marc Rosich i Juanjo Costa-Dueñas.

Amb base en el testimoni d'un amic comú, Palwinder, que va emigrar des de Punjab a Barcelona, passant prèviament per Budapest, quan formava part d'un grup de dansa per animar en els casaments, han imaginat una història sobre "la duresa de la vida de l'emigrant que busca feina en una ciutat que li dóna l'esquena".

Amb aquests elements va sorgir 'Bollywood, Bombai, Barcelona', una comèdia musical que s'ha presentat a l'Espai Brossa i que narra la peripècia de tres migrants indis, Raju, Vikram i Karam, que coincideixen a la ciutat comtal quan intenten fugir de la misèria, però que fa el seu somni de superació difícilment realitzable. El plantejament és perfecte perquè Rosich i Costa-Dueñas ho haguessin convertit en una tragèdia, però han preferit donar-li un tractament ben diferent que, sense eludir els aspectes dramàtics de la situació, opta per fer-ho des de l'humor "per posar en escena la decepció que comporta el despertar del somni migratori quan les il·lusions no es corresponen amb la realitat".

Per a això han comptat amb tres joves actors, Francesc Marginet, Marc Tarrida i Abel Reis, formats a l'Institut de Teatre i als quals correspon encarnar altres tants immigrants que s'expressen en un espanyol macarrònic i ho fan sense caure en el ridícul. No només això, sinó que a més executen una complexa interpretació que els obliga a transformar-se una vegada i una altra en altres diferents personatges en un complex exercici de fregolisme, així com a ballar perquè, com hem dit, es tracta d'un espectacle musical que incorpora amb molta gràcia els esquemes del gènere bollywodense. Per tot això no compten més que amb un discret vestuari i una austera escenografia formada per unes mampares que canvien d'aspecte i una estructura metàl·lica que pot transformar-se en lliteres, portes o taxi.

L'espectacle té un ritme trepidant i resulta molt divertit però, alhora, tendre i entranyable, sense treure un missatge que comporta retrets implícits a la manca d'incomprensió de la societat receptora, ni concloure amb un final feliç: només un dels migrants acaba persistint en el seu somni perquè els altres l'abandonen en una decisió de fatal realisme.

'Bollywood, Bombai, Barcelona' és, per tot el que hem dit, un espectacle que ens ha sorprès molt agradablement i que no dubtem a qualificar de rodó i d'aconsellar sense cap reserva.