dijous, 12 de desembre de 2019

El Suprem avala que AGBAR continuï gestionant l'aigua a Barcelona i la seva Àrea Metropolitana a través de l'empresa mixta

|

L'Alt Tribunal ha revocat per unanimitat la decisió de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que va anul·lar la concessió de l'aigua de Barcelona i l'àrea metropolitana en 2016.


Simon


El Tribunal Suprem avala la constitució de l'empresa publicoprivada liderada per Agbar per gestionar l'aigua de la capital catalana i l'àrea metropolitana de Barcelona. La Sala del Contenciós Administratiu de l'Alt Tribunal revoca la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que va anul·lar el 2016 la concessió a l'empresa mixta controlada en un 70% per Agbar, en un 15% per l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i en un altre 15% per Criteria Caixa.


El 1953, sota la vigència de la Llei d'Aigües, es va atorgar la concessió de l 'aigua de Barcelona i rodalies a la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB). El TSJC va determinar que la constitució de la companyia no s'ajustava a la legalitat perquè no és fruit de l'adjudicació per concurs públic, és a dir, obviant la publicitat i concurrència.


En quatre sentències notificades aquest dimecres a les parts, estima els recursos de cassació interposats per la SGAB i Aigües de Barcelona, així com l'Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua a l'entendre que cal distingir entre competències municipals i municipalització dels serveis públics afirmant que l'assumpció dels mateixos no és automàtica i que cap dels intents de municipalització de 1966 de l'Ajuntament de Barcelona, ni el de 1982 de la Corporació Metropolitana van aconseguir la finalitat perseguida.


aigua potable

El determinant en opinió del Tribunal Suprem és la validesa i vigència de la concessió en 1953 i la titularitat de les infraestructures per dur a terme el servei que és de SGAB, el que atorgava a la societat mixta uns drets que segueixen vigents en l'actualitat.


En les resolucions la Sala Tercera, acordades per unanimitat, s'acull igualment la tesi que l'Estat tenia plena competència per atorgar la concessió, com ho va fer, a SGAB i els magistrats del Contenciós recolzen l'argument dels recurrents que no es van donar els requisits necessaris per no acudir a un procediment de lliure concurrència en l'adjudicació del servei i anar a procediment negociat que es va utilitzar i que la Llei de Contractes de l'Estat avala, ja que no exigeix que es tracti d'un únic possible subministrador del servei.


EN QUÈ S'HAN BASAT ELS RECURSOS D'AGBAR DAVANT EL SUPREM?


És que constitueix l'objecte dels recursos tant l'acord del Consell de l'Àrea Metropolitana de Barcelona de 8 de novembre de 2012 sobre prestació del servei integral de l'aigua, com la constitució d'una societat de capital mixt, els estatuts de la nova societat i fins al conveni subscrit per AMB i la SGAB.


Tribunalsupremo 2 

En les sentències s'estimen els recursos contra les sentències de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que estimaven els recursos interposats contra l'Acord de Consell Metropolità de l'Àrea Metropolitana de Barcelona SA de 6 de novembre de 2012 i contra l'acord de 21 de maig de 2013 d'aquesta.


Les sentències, en síntesi, sostenen, en contra del que fan les recorregudes, que la competència de les entitats locals en matèria d'aigua és anterior a la Llei de Règim Local de 1950 i que aquesta competència no suposa l'assumpció automàtica del servei d'abastaments d'aigua.


A més distingeixen entre competència i municipalització de servei. És a dir en la sentència s'afirma la plena competència estatal per atorgar la concessió d'aigües a Aigües Barcelona SA, concessió que va tenir lloc el 1953, que aquesta concessió de cap manera es pot entendre com provisoria ja que el servei no havia estat municipalitzat i els intents en aquest sentit en 1966 i 1982 duts a terme per l'Ajuntament de Barcelona i la Corporació Metropolitana de Barcelona respectivament no van aconseguir la finalitat perseguida.


És a dir, la sentència manté la legalitat del procediment emprat per l'administració, el procediment negociat, enfront del de concurrència, ja que el mateix troba empara en l'article 170.d i 172.a de la LCSP que es refereixen a raons tècniques o motius relacionats amb la protecció de drets d'exclusiva, per a això la sentència pren en consideració la titularitat d'Aigües de Barcelona SA respecte de les infraestructures per a la prestació de servei, així com que de cap manera s'ha acudit a l'expropiació de les mateixes ni dels drets d'Aigües de Barcelona SA


L'EMPRESA MIXTA D'AIGUA DÓNA SERVEI A TRES MILIONS D'USUARIS


Agbar gestiona a través d'aquesta societat publicoprivada el cicle integral de l'aigua, des de la captació fins a la potabilització, el transport i la distribució, a més del sanejament i la depuració d'aigües residuals per al seu retorn al medi natural o la seva reutilització. Dóna servei a més de tres milions de persones a l'Àrea Metropolitana de Barcelona.


El president de la sala destaca que la companyia ha construït "les seves exclusives expenses" tota la xarxa de subministrament d'aigua domiciliària en el seu àmbit d'actuació, "que es xifra en uns 500 quilòmetres de canalització" i posseeix títols suficients per dur a terme el subministrament domiciliari a Barcelona i determinades poblacions del seu cinturó.


Una de les claus és que la sala del TSJC reconeixia en la sentència que la Societat General d'Aigües de Barcelona (SGAB) és la concessionària del servei d'abastament d'aigua arran d'una ordre ministerial de 1953, encara que alhora considerava que era un títol provisori per a un determinat cabal.

Segons el parer del TSJC qualifica a l'empresa mixta com de "concessionari tàcit del servei d'abastament d'aigua" a Barcelona i 21 municipis més de l'àrea metropolitana.


Una clàusula de l'escriptura de constitució preveu que, en cas de desfer la societat, cada part recupera els seus actius. Això suposaria que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) hauria d'iniciar un procediment d'expropiació i compensar Agbar. En aquest sentit cal destacar que el grup Agbar va aportar a la societat la seva concessió d'aigua potable i l'AMB seva empresa d'aigües residuals (EMSA).


REVÉS JUDICIAL DEL SUPREM A ELOI BADIA


Eloi Badia, vicepresident de l'àrea d'Ecologia de l'AMB, és qui encapçala el moviment proremunicipalizador de l'aigua a Barcelona i qui s'asseu en el consell d'Aigües de Barcelona en representació de l'ens supramunicipal.


Badia


Aquesta sentència deixa sense armament a Eloi Badia com a mínim fins a l'any 2047, data en què venç, la creació de l'empresa mixta de l'aigua en el que suposa un nou fracàs per al protegit de l'alcaldessa Ada Colau que comença a dubtar de les "virtuts" del responsable de l'Àrea de Medi Ambient de l'AMB.


Per part seva, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha dit aquest dimecres sobre la sentència del Tribunal Suprem (TS) que avala la societat mixta Aigües de Barcelona constituïda en 2012 per Agbar i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), i tomba l'anul·lació emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): "Ens ha sorprès molt i no ens agrada".



LLEGEIX AQUÍ LES SENTÈNCIES


Sentencia1



https://www.catalunyapress.es/file/download/8546


Sentenciaagbar2


https://www.catalunyapress.es/file/download/8547



Sentenciaagbar3 

https://www.catalunyapress.es/file/download/8548

Sentenciaagbar4

https://www.catalunyapress.es/file/download/8549

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH