diumenge, 8 de desembre de 2019

Ada Colau càrrega contra el Suprem i Agbar per la sentencia en contra

|

En declaracions al Món a RAC1, l'alcaldessa Ada Colau, ha manifestat dos dies després de fer-se pública la sentència del Suprem sobre la re municipalització de l'aigua, que "de cap manera, renunciem a la gestió pública de l'aigua. Avui és una mica més difícil però no ens deixarem intimidar per aquesta dificultat".


Colauseemocionayconfiesaquepensendejarlo video



A més ha assenyalat que la causa al Suprem "ha canviat tres vegades de sala" i ha insinuat que Agbar hauria influït en la decisió del Suprem sobre la re municipalització de l'aigua.


No ha tingut límits Colau a l'hora de fer atacs directes als membres del Suprem i ha posat en dubte, amb les seves afirmacions, que les decisions judicials importants es guiïn pel "sentit comú" i ha dit: "no puc fer una afirmació categòrica, jo crec que hi ha un mal funcionament de la cúpula judicial, que requereix que es revisi. Cada vegada que hi ha causes grans que afecten grans interessos econòmics hi ha sentències que, van contra el sentit comú."


Como si el sentit comú tingues a veure amb el que ella i el seu govern exposen com a veritats irrefutables. Cosa que ha quedat ben acreditada, per la unanimitat del Suprem, que ni és cert sinó ben al contrari, estan plens de falsedats les seves argumentacions en relació amb la 

re municipalització de l'aigua. De fet ahir, el seu dofí, i vicepresident de l'Àrea de Medi Ambient a l'AMB, Eloi Badia, el van agafar en tres mentides en les seves declaracions davant els mitjans de comunicació.


La primera que la "ciutadania en general vol que l'aigua es gestioni de forma pública" malgrat que al baròmetre sobre la valoració de les prestacions públiques realitzat per l'Observatori de Serveis Urbans (OSUR), el 70% dels barcelonins aprova el servei municipal d'aigua que porta a terme Agbar.


Que "demà mateix podríem iniciar la re municipalització" malgrat que l'opinió del Tribunal Suprem és que la validesa i la vigència de la concessió finalitza l'any 2047 i deixa clar que la titularitat de les infraestructures per dur a terme el servei és de SGAB, que és la que atorga a la societat mixta uns drets que segueixen vigents en l'actualitat.


I tercera on deia Badia que "la nostra funció és vetllar per uns preus públics, i és una feinada aconseguir fer una rebaixa" i que una anàlisi detallada de quins elements de la factura pujaran i quins baixaran deixa una imatge molt diferent de la que parla el regidor.


Colau afirma en la seva entrevista que "es calcula que amb la concessió actual, fins al 2047 Agbar tindrà uns beneficis de mil milions d'euros." Però s'oblida que l'empresa que presta el servei ho fa sota la fórmula de col·laboració públic-privada i que en el seu consell d'administració a l'hora d'aprovar els beneficis la part pública també agafa part d'aquests beneficis que públicament "no quantifica" mai. L’han escoltat tal cosa en alguna ocasió?. Doncs la veritat és que si l’empresa mixta té beneficis aquests també es reparteix amb la part pública com està degudament estipulat. Però potser l’alcaldessa el que vol és  que qualsevol empresa que presti un servei mitjançant la fórmula de la col·laboració públic-privada faci inversions i no obtingui cap benefici.


I en el "món màgic" en què es mou l'alcaldessa de Barcelona on empra un suat argumentari de confabulació entre jutges i interessos econòmics a l'ombra que es treu del barret sense aportar proves tangibles parla de que : "hi ha detalls que criden l'atenció. Al Suprem la causa ha canviat de sala 3 vegades fins a arribar a la mateixa que va tombar les hipoteques perquè posava en perill les entitats financeres." I una mescla de "totus revolutum" afegeix  mirin vostès és que hi ha "una altra dada curiosa: Agbar té un conveni amb el Consell General del Poder Judicial per poder fer formació als seus jutges en matèria d'aigua." Com si a la formació que es porta a terme al Consell General del Poder Judicial calgués posar-la en qüestió perquè a l'alcaldessa Colau li agraden les sentències que li són favorables i no les que per unanimitat li fallen en contra. En una tàctica de llençar balons i no assumir la responsabilitat del fracàs de les seves tesis que costen molts calerons als barcelonins, concretament prop de 3,3 milions d'euros que podien haver-se emprant en dotar de millors serveis a la ciutadania.


I tenim present les darreres declaracions sembla que el compte del litigi continuarà pujant per a major benefici dels despatxos d'advocats contractats per l’Ajuntament de Barcelona ja que Colau vol que no tingui data de finalització aquesta “guerra de l’aigua” que manté amb Agbar. Acatar sentències sembla no anar amb ella, malgrat digui el contrari, però criticar a qui les emeten sí, en aquest cas la cúpula judicial, ja més que acostumada a què la classe política tiri per terra un dels estaments, el judicial, que sostenen la democràcia.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH