dissabte, 4 de juliol de 2020

Turull va proposar a Puigdemont no convocar eleccions i cedir la presidència a Junqueras

|

Jrodi turull i pedro sánchez a la moncloa


L'exconseller Jordi Turull va proposar a l'aleshores president de la Generalitat Carles Puigdemont que no convoqués eleccions a l'octubre de 2017 i que el llavors vicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, ocupés la Presidència de la Generalitat i assumir el propi Turull la Vicepresidència.


Així ho revela en el llibre 'Persistim' (Columna), que ha escrit des de la presó de Lledoners (Barcelona), on compleix 12 anys de presó, i al costat de la periodista Gemma Aguilera, amb un pròleg de Puigdemont i un epíleg del cantant i exdiputat del Parlament Lluís Llach.


En les seves 253 pàgines, Turull explica que, quan Puigdemont es debatia sobre si convocar eleccions o la declaració unilateral d'independència, ell li va plantejar: "No convoques eleccions i deixa pas. Que el vicepresident Junqueras assumeixi la Presidència i, perquè no sembli que li deixem el pes a ell i nosaltres ens rentem les mans, ja assumiré jo la Vicepresidència".


La proposta --que havia comentat abans amb la llavors portaveu parlamentària de JxSí i secretària general d'ERC, Marta Rovira-- va ser descartada després d'una conversa privada entre Puigdemont i Junqueras al no veure-la "factible".


El llibre també narra com ell i el llavors conseller Josep Rull suggereixen a Puigdemont que sigui el Parlament qui decideixi sobiranament què correspon fer, la qual cosa accepta; i afegeix que, quan ho comunica a alguns que van criticar l'opció d'anar a eleccions, no van saltar d'alegria.


A més, subscriu unes polèmiques declaracions de Rovira al novembre de 2017 en què afirmava que la Generalitat va rebre informació per molts canals que s'estaven ficant armes a Catalunya, que anava l'Exèrcit i que el Govern no estava disposat a assumir un escenari de violència extrema amb morts al carrer.


URNES: 'PIZZES'


Segons Turull, en la preparació del referèndum van actuar com si estiguessin en "clandestinitat", de manera que cadascú sabia només el que li afectava directament i utilitzaven paraules clau, i es referia a les urnes com 'pizzes' quan parlava amb els seus col·laboradors.


Sobre les urnes, en la reunió preparatòria d'una roda de premsa se li va comunicar que ensenyaria una per a confirmar que existien, i que li van dir: "Tu, tranquil. A al final, quan ja no et facin més preguntes, dius que ensenyaràs les urnes".


Revela que el dia abans del referèndum van entrar discretament al Palau de la Generalitat més de 140 persones per muntar l'operatiu, i que tenen sort perquè una manifestació "unionista" atreu l'atenció dels mitjans i permet que puguin accedir en petits grups per la carrer Sant Sever.


Constata que res de l'1-O es va fer des del CTTI, i que l'helicòpter de la policia que sobrevolava al Pati dels Tarongers de la Generalitat des de feia dies no va veure "l'antena nova" que hi havia al Palau.


BANDERA ESPANYOLA


Un cop declarada la independència, el 27 d'octubre de 2017, relata que Puigdemont va justificar no treure la bandera espanyola de al Palau de la Generalitat per evitar que, "en moments incerts i transcendents, jugar amb la simbologia pugui ser entès com un menyspreu a ciutadania de Catalunya que estima aquests símbols ".


"Vam tornar a dinàmiques d'autèntica clandestinitat" després del 27 d'octubre i l'aplicació del 155, subratlla Turull, que explica les trobades que van tenir en diversos municipis, on comencen a dilucidar si quedar-se a Catalunya o sortir d'Espanya, i acorden que respectaran el que decideixi cada un.


En una estada en una casa de la Vall del Tenes (Barcelona), Turull comunica als seus companys que descarta anar-se'n de Catalunya, per motius familiars i perquè està convençut que pot "plantar cara jurídicament", però creu que la figura del president de la Generalitat cal preservar-la i anar-se'n a l'estranger és la millor opció.


Per l'exconseller, el trasllat dels presos independentistes de presons de Madrid a catalanes va respondre a el compliment de la llei i no va ser un gest del president de Govern espanyol, Pedro Sánchez, i apunta que arribar a Lledoners escortats per furgonetes de Mossos visualitza la "paradoxa "de quedar sota custòdia penitenciària de la Generalitat, però deixant clar que no tenen privilegis de cap tipus.


Sobre el judici al Tribunal Suprem, decideix afrontar donant la cara, i és crític amb l'exdelegat de Govern a Catalunya Enric Millo, les declaracions "sembla que busquen fer mal des d'un punt de vista personal", el mateix que les d'algun comandament dels Mossos contra l'exconseller d'Interior Quim Forn, diu.


En la seva opinió, el judici no ha servit "de res" i la sentència no decapita l'independentisme, per la qual cosa crida a persistir de forma pacífica com a contraposició a la resignació i veu imprescindible la unitat d'acció de l'independentisme.


"HEM D''OCTUBRAR-NOS'"


Així, ha apel·lat a treballar amb lleialtat, confiança i autoexigència, sense sectarimos partidistes i sense furgar en la ferida, per recuperar l'esperit de l'1-O i culminar el que van començar: "Hem d''octubrar-nos'".


També creu que el debat sobre la unilateralitat en l'independentisme s'ha portat "a l'absurd", destacant que el que han de fer és ser més eficaços perquè els catalans puguin decidir el seu futur, i insisteix en demanar diàleg a l'Estat però esperar no vol dir deixar de pedalar, afirma.


L'exconseller es pregunta com es pot desencallar el conflicte català i respon que sempre s'imagina que "no serà per una brillant llei o un decret de Parlament o al Govern, ni per descomptat per una confrontació violenta o un gran boicot, sinó per una caiguda del Mur de Berlín a la catalana".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH