dimecres, 27 de maig de 2020

Colau vol Rosa Lluch de ministra

|

Des que Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van signar el principi d'acord per a un Govern de coalició progressista el 12 de novembre, són diversos els noms que han aparegut a les travesses sobre qui seria ministre de què.


Jaume Asens, Ada Colau, Rosa Lluch (comuns) i Irene Montero (Unides Podem) en un acte d'ECP a Santa Coloma de Gramenet (Barcelona)


Fonts coneixedores de les converses sostenen que Rosa Lluch seria una aposta de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, que com a membre dels comuns, que va de el braç de Unides Podem, també té cabuda en les negociacions.


Fins ara, per part de la formació morada, se sap que aspiren a tenir un càrrec important en el Govern, ja sigui encapçalant un Ministeri o en una Secretaria d'Estat, el líder d'Esquerra Unida, Alberto Garzón; la portaveu d'En Marea, Yolanda Díaz; i la dirigent d'Unides Podem Irene Montero, a més del propi Iglesias s que ostentaria una Vicesecretaria.


A causa dels resultats de Catalunya a les eleccions generals del 10 de novembre, els comuns també reclamen la seva parcel·la en el nou Govern central. Rosa Lluch apareix com una bona candidata a entrar a l'Executiu, i fins i tot ha saltat de quina cartera podria ocupar-: Ciència, Innovació i Universitats; si bé podria separar-se aquest ministeri en dos diferenciats: Ciència i Innovació per una banda, que podria seguir en mans de l'astronauta Pedro Duque; i Universitats per a Lluch, que és historiadora de formació.


El perfil de Rosa Lluch seria vist amb bons ulls per diferents perfils polítics. És filla de l'exministre socialista de Sanitat Ernest Lluch assassinat per ETA el 2000, quan ja estava apartat de la vida política i seguia com a membre de al PSC. Una part del PSOE simpatitza amb la filla de qui va ser un important ministre de l'època de Felipe González, i, per descomptat, també des del PSC coneixen la seva trajectòria familiar i no posarien objecció.


Rosa Lluch està ben vista en el sector independentista d'ERC i JxCAT perquè ha defensat amb fermesa que les protestes als carrers de Barcelona després de la sentència de l'1 d'octubre, no són terrorisme, com sostenen algunes veus policials i de la dreta. Ha declarat que s'ha fet servir el terme 'terrorisme' amb "banalitat i frivolitat", el que considera "un menyspreu a les víctimes que hem patit el terrorisme".


Lluch ha estat cap de llista d'En Comú Podem al Senat. Sempre s'ha mostrat a favor d'una sortida dialogada amb ETA, però veu amb preocupació el protagonisme d'Arnaldo Otegi i Bildu en la vida política i institucional. D'aquesta manera, també gaudiria de certa conformitat per part d'associacions de víctimes del terrorisme.


S'ha mostrat crítica amb Pedro Sánchez per no agafar el telèfon a el president de la Generaltiat, Quim Torra, per parlar i intentar resoldre el conflicte català, i assegura que a Catalunya hi ha persones independentistes, no independentistes, i moltes altres que "pensen coses diferents amb matisos diferents".


Amb tots aquests ingredients, Colau vol fer pujar Lluch al Govern central i fa d'aquesta aposta el seu segell personal.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH