dimecres, 11 de desembre de 2019

Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra "presumptament" van usar el Canal Olímpic per finançar el procés

|

El Canal Olímpic de Castelldefels, sembla haver-se convertit en un nou epicentre de l'última gran trama de corrupció i finançament il·legal de l'independentisme que està sent investigada en peces separades tant per la Guàrdia Civil com per la Policia Nacional segons explica aquest dilluns El Confidencial.


Mastorrapuigdemont

Quim Torra, Carles Puigdemont i Artur Mas.


Aquesta infraestructura esportiva sembla haver albergat, després dels Jocs Olímpics de l'92, una presumpta xarxa de dirigents de JxCAT que va concedir subvencions fraudulentes, va fabricar factures falses, va col·locar a dit a càrrecs de el partit, va adjudicar obres de forma irregular i va desviar diners a dues entitats vinculades a la pròpia formació per injectar fons en el "Procés".


Després de les Olimpíades Canal quedar sota el control de la Generalitat, que designa la totalitat dels membres de consell d'administració de Equacat, l'ens públic que el gestiona.


Dues investigacions diferents, una de la Guàrdia Civil i una altra de la Policia Nacional, sembla que han acreditat que els executius d'Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra haurien utilitzat de forma recurrent al Canal per a activitats diferents a la pràctica d'esports aquàtics.


La UDEF de la Policia Nacional ha demostrat en un informe que, el 2014 i 2015, el llavors president de el Consell Català de l'Esport, Ivan Tibau, del PDeCAT, va concedir ajudes per valor de 38.470 i 49.500 euros a Canal, perquè aquest organisme els repartís al seu antull entre altres entitats esportives, d'aquesta manera Tibau es va concedir diners a si mateix per repartir-se discrecionalment, ja que, en aquells dies el Consell Català de l'Esport presidia Equacat. Els fons van acabar en un equip de bàsquet, un club de tir, un club de tennis i una prova de trial que no tenien cap relació amb el Canal ni està documentat per què es van triar aquests beneficiaris i no uns altres.


Hi hauria segons els cossos de seguretat de l'estat evidències que el Canal formava part d'un entramat més complex que va buscar desviar part del pressupost per al foment de l'esport cap al moviment secessionista del "procés".


Així en 2015, el Govern d'Artur Mas va ordenar a Equacat que pagués una factura de Unipost per import de 17.955 euros que no havia prestat cap servei per al centre esportiu però es va fabricar una factura que simulava el repartiment d'uns fullets. En realitat, aquests fons van servir per saldar despeses endarrerits del primer referèndum il·legal de 2014, en el qual Unipost va tenir un paper decisiu. Així una part de el cost de l'9-N va ser finançat amb càrrec a Canal Olímpic.


A més sembla ser els governs de Puigdemont i Torra haurien continuat utilitzant Equacat per a altres fins. Així segons les indagacions de la Guàrdia Civil a l'anomenada operació Voloh, desencadenada el passat 12 de novembre, el PDeCAT va transferir fons de Canal a dues fundacions controlades per un alt càrrec de el partit, Víctor Terradellas . Els investigadors sostenen que aquestes dues entitats, Igman i Catmon, van usar aquests diners en buscar suports internacionals a l'1-O, organitzar actes de propaganda a favor de l' 'Procés' i fins sufragar costos quotidians de Puigdemont.


Canalolimpic

En aquesta altra derivada, hauria tingut un paper fonamental Gerard Figueras, antic president de les joventuts de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). De les indagacions es desprèn que Figueres, director general d'Esports de la Generalitat des de febrer de 2016, hauria donat instruccions als màxims responsables d'Equacat perquè posessin publicitat en una revista que editava Terradellas mitjançant Igman i CATmón.


Els anuncis de Canal van sortir en diversos números d'aquesta publicació, anomenada 'ONGC', en els anys 2016 i 2017. En total, l'Administració catalana va donar a aquestes fundacions a través de la infraestructura olímpica 10.264 euros, tot i que no hi ha cap document que avali aquestes lliuraments de fons. La xifra va augmentar al gener de 2018, en ple 155. Figueres va exigir a l'aleshores president d'Equacat que ingressés immediatament 10.000 euros del pressupost de l'organisme a CATmón com a ajuda per a un suposat projecte de cooperació a Sarajevo. Els diners va arribar a sortir de l'ens públic, però els investigadors de la Guàrdia Civil creuen que va acabar en un altre lloc. La llista de desviaments, col·locacions a dit i presumptes irregularitats és encara més llarga.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH