Catalunya cau en competitivitat per la crisi institucional

 

La competitivitat mitjana de les comunitats autònomes ha augmentat un 5,2% el 2018 respecte a l'exercici anterior, i la Comunitat de Madrid, Navarra i País Basc van repetir com les regions més competitives d'Espanya, segons el Consell General d'Economistes (CGE), que constata que la crisi institucional i la incertesa fan "efecte" a la competitivitat de Catalunya, en ressentir-se del creixement, la inversió estrangera i el clima empresarial, i adverteix que la situació podria "enquistar".

Així es desprèn de l'Informe de la competitivitat regional a Espanya 2019 ', editat pel CGE i presentat aquest dimarts pel president del consell, Valentí Pich, que ha vaticinat un impacte de la "complexa" situació institucional actual a les dades del 2019, a causa de la manca d'administradors públics que gestionin de manera "eficient", cosa que té "efectes directes", ja que s'encarreguen de gestionar el 40% del PIB i d'establir les "regles de joc" de el marc legal.

L'índex de competitivitat regional (Icreg) de 2018, que s'obté a partir de 53 variables que s'agrupen en set eixos competitius (entorn econòmic, mercat de treball, capital humà, entorn institucional, infraestructures bàsiques, entorn empresarial i innovació), reflecteix que el 2018 la competitivitat mitjana de totes les comunitats autònomes va créixer un 5,2% respecte a l'any previ.

El coordinador del Icreg, Patricio Roses, ha explicat que els dos eixos competitius que més van contribuir al creixement de la competitivitat van ser el relatiu a el mercat de treball, per la millora de la taxa d'atur, i a el capital humà, amb augments en totes les regions.

Per contra, l'entorn institucional, l'eficiència empresarial i l'entorn econòmic, tot i que creixen ho fan per sota de la mitjana. A més, hi ha sis regions que descendeixen en aquests eixos, amb un pitjor comportament en variables com la variació real del PIB o la inversió estrangera directa.

La Comunitat de Madrid, Navarra i País Basc van ser les CCAA més competitives de nou, integrant el grup de competitivitat relativa alta, encara que Navarra ha avançat a la regió basca pel pitjor comportament derivat del menor creixement econòmic i de productivitat i una menor inversió estrangera.

En el grup de competitivitat relativa mitjana-alta se situen Catalunya i Aragó, mentre que en el mitjà-baix figuren la Rioja, Castella i Lleó, Galícia, que puja dos llocs, Astúries, que baixa un, Cantàbria i Comunitat Valenciana. De la seva banda, en el nivell baix, i per tant les regions amb menor competitivitat, se situen Múrcia, Illes Balears, Castella-la Manxa, Canàries, Andalusia i Extremadura.

No obstant això, les regions en què més va augmentar l'Icreg van ser Extremadura i Castella-la Manxa, que van presentar un "fort dinamisme" en termes competitius l'any passat, i la competitivitat va créixer de forma moderada, però per sobre de la mitjana, en Andalusia, Aragó, Illes Balears, Canàries, Galícia, Comunitat de Madrid i Navarra.

En canvi, el dinamisme va ser lleu a Astúries, Comunitat Valenciana, Cantàbria i Castella i Lleó, i es va estancar a Catalunya, Múrcia, País Basc i La Rioja.

El director tècnic de l'Icreg, José Carlos Sánchez de la Vega, ha indicat sobre Catalunya que el clima de crisi institucional i la "creixent incertesa" comencen a fer "mossa" en la competitivitat de la regió, ja que tant el creixement econòmic, com la inversió estrangera o el clima empresarial comencen a ressentir, si bé els indicadors empleats de l'any 2018 no reflecteixen els recents episodis registrats arran de la sentència de Tribunal Suprem.