Arrenca la temporada de Nadal al Teatre La Gleva

L'off-Barcelona teatral és un calidoscopi de sales de petit format que no sempre són conegudes del gran públic. Sales distribuïdes al llarg i ample de la ciutat i amb una programació en general imaginativa, rupturista, poc convencional i gairebé sempre interessant. No solen disposar de butaques confortables, com les dels teatres comercials, sinó cadires que poden plegar-se a la fi de la funció, i el vestíbul és un espai polivalent que pot servir, alhora, de ambigú, cafè bar o sala d'altres usos . Cal dir que el públic tampoc és l'habitual de teatre comercial.

Ens adonem d'això quan vam assistir al teatre La Gleva, situat al carrer d'aquest mateix nom, que és continuació de la de Lincoln, hi ha la plaça Malina, a la premier -en realitat era una reposició, perquè s'havia estrenat mesos enrere en una altra sala, la Atrium- de l'obra d'Ana Rujas i Ana Mestanza "La mujer más fea del mundo". Una ullada al respectable ens va permetre advertir que segurament els més vells érem nosaltres i que de la resta només algun altre espectador excepcional superava la quarantena. Era, per tant, un públic eminentment jove que sabia el que anava a veure.

"La mujer más fea del mundo" és un monòleg de certa extensió -una mica més d'hora i mitjana- en el qual el seu intèrpret i coautora, Ana Rujas, dirigida per Mestanza, fa una exhibició de preciosisme actoral. Comença des de la quietud més absoluta quan s'encén la llum de la sala. Apareix llavors una imatge que recorda la iconografia mariana i que sobresurt entre una fumera que es va fent a poc a poc més densa. A punt, la imatge descendeix de la peanya i el que semblava una verge esdevé una dona que es despulla d'aquestes vestidures per caracteritzar-se com una jove del nostre temps.

A partir d'aquest moment, planteja tota mena de temes entre els quals sobresurt el consumisme de la societat contemporània, el buit existencial i els molt discutibles cànons de bellesa. Rujas es mou amb soltesa per l'espai, interactua amb el públic, parla amb els espectadors i es mou entre ells, convida a algun a sumar-se a l'acció escènica, convida a altres a un xarrup i, en fi, diu amb desimboltura un text que a estones és irònic -el referit a el consum de cocaïna i en altres, com quan parla de la seva mare, més dramàtic. I per descomptat, com es podrà constatar per la foto que acompanya aquest comentari, "La mujer más fea del mundo ", és a dir Ana Ruja, no té res de lletja...

La trilogia nadalenca prevista per l'equip de programació de la Gleva inclou una vetllada de teatre cabaret titulada "Amici mei" i a càrrec de Mario Gas, que estarà acompanyat a piano per Bàrbara Granados (del 10 al 22 de desembre) I la pròpia Bárbara Granados dirigirà després un altre espectacle titulat "Kontxerto" amb ingredients circenses -malabars, jocs de mans i altres sorpreses- i musicals, bon humor i molta poesia (del 26 de desembre a el 5 de gener).