Almuzara recupera el diari d'un capellà legionari a la Guerra Civil

Semblava que sobre la guerra civil espanyola ja estava dit o escrit tot. Però no, encara queden moltes coses per conèixer, sobretot testimonis personals que, per les raons que siguin havien quedat ocults o simplement oblidats.

|
DiariodeCampaadeunCapellnLegionarioPortada 1

 

Semblava que sobre la guerra civil espanyola ja estava dit o escrit tot. Però no, encara queden moltes coses per conèixer, sobretot testimonis personals que, per les raons que siguin, havien quedat ocults o simplement oblidats. L'Editorial Almuzara s'ha proposat recuperar aquests documents que potser no formen part de la "gran història" però que sens dubte aporten dades que ens permeten conèixer-la millor. Justament ara apareix un document inèdit, el 'Diario de campaña de un capellán legionario'. El va escriure durant la contesa el sacerdot jesuïta José Rogelio Caballero García, que es va incorporar voluntari per exercir el seu ofici sacramental durant la guerra civil i va romandre en files fins a la fi dels combats.


Diari d'Campau00f1a d'un Capellu00e1n Legionari (Portada)


"Avui fa sis anys del funest decret de la República contra la Companyia de Jesús. Molts vam haver d'anar a l'exili. Però hem tornat d'una manera que ells no esperaven", diu a l'entrada corresponent al 23 de gener de 1937. Caballero va professar en l'ordre quan es va proclamar el nou règim i al poc temps hi va haver d'expatriar a Holanda a conseqüència de l'expulsió d'Espanya de la Companyia de Jesús i, en efecte, va tornar amb la finalitat de prestar auxilis espirituals als soldats, però no des un còmode lloc a la rereguarda, sinó des del front. Va estar en els combats de la serra de Madrid i com a capellà legionari al Jarama, la Ciutat Universitària, la Costa de la Perdices, el setge de la capital i finalment en el front del Guadiana. El seu contacte amb els patiments de la guerra i amb la mort va ser, per tant, directe. "El legionari que venia al meu costat em demana confessió. Comencem mentre avancem a les palpentes. Li dic que s'agenolli després costat d'una olivera per l'absolució i fa un salt que em fa por. S'havia agenollat al costat d'un cadàver" (18 de febrer de 1937).


Aquesta proximitat li va passar factura el 20 de febrer de 1937 a l'acció del Pingarrón. "Em arrossego, veig dos ferits molt greus; som blanc de tirs directes. Tot d'una, dos trets de ràfegues de metralladora em travessen els dos braços, però deixant-me moviment. En intentar incorporar-me, una bala explosiva em fa caure i desfà tot el que porto, però... sols una rascada a l'estola, sobre la borsa del Santíssim, pitjor aquesta ¡intacta! en canvi, el crucifix i el bloc del meu diari, amb casquets de l'explosió".


Llegir aquest diari vuitanta anys després, quan tot allò és una història que es contempla i analitza des d'altres paràmetres mentals, obliga a canviar els nostres esquemes mentals i a tractar de situar-se en aquell ambient embogit d'un país abocat a l'enfrontament entre germans capaços d'anar a la mort per un ideal religiós o polític. La recuperació de documents d'aquesta mena ajuda a comprendre millor aquells anys.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA