Aquest any més de 72.000 persones han estat diagnosticades a Espanya d'un tumor digestiu
Els tumors digestius són, a més, responsables de més de 37.000 morts a l'any a Espanya, 22.221 en homes i 14.793 en dones.
Més de 72.000 persones han estat diagnosticades aquest any a Espanya d'un tumor digestiu, el que suposa més d'un de cada quatre nous casos de càncer segons han assegurat diversos experts durant el 27è Simposi Internacional 'Avenços en el Tractament dels Tumors Digestius', organitzat pel Grup de Tractament dels Tumors Digestius (TTD).
Els tumors digestius són, a més, responsables de més de 37.000 morts a l'any a Espanya, 22.221 en homes i 14.793 en dones. De fet, a nivell global, dels quatre tipus de tumors amb major percentatge de morts, tres són tumors digestius: el càncer colorectal, el d'estómac i el de fetge.
En aquest sentit, durant la trobada s'ha posat especial èmfasi en el càncer colorectal, el tumor digestiu més freqüent amb prop de 45.000 nous casos a l'any, i el tercer tipus de càncer més prevalent en la població espanyola, després del de mama i el de pròstata.
"El càncer colorectal representa més del 50 per cent dels tumors digestius", ha explicat el cap de Secció d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Regional Universitari i Verge de la Victòria de Màlaga, Manuel Benavides, per comentar que, davant d'aquest escenari, les noves tècniques moleculars estan permetent adaptar els tractaments als canvis i, per tant, millorar el coneixement de la biologia del tumor.
Així mateix, durant la trobada els oncòlegs s'han referit als biomarcadors per immunoteràpia i també de la influència del microbioma, que en un tumor com el colorectal sembla molt rellevant. Precisament, el doctor ha recordat que està canviant el paradigma en molts tumors, amb una "afluència de noves dades gairebé setmanal.
No obstant això, en el cas dels tumors digestius, Benavides ha reconegut que es va "una mica més lents", no perquè no hi hagi investigació, que n'hi ha, i molta, sinó perquè els resultats no han acompanyat de la mateixa manera.
"Cada tumor és un món i, en molts casos, són molt diferents pel que fa a el comportament del sistema immune, cosa que veiem cada vegada més clar. Els resultats més espectaculars pel que fa al benefici de la immunoteràpia en tumors digestius són els obtinguts en un petit grup de pacients amb càncer colorectal, que té una característica que els fa més sensibles a aquests tractaments", ha dit.
A més del càncer colorectal, els oncòlegs reunits a Màlaga han analitzat avenços en altres tumors de l'aparell digestiu, com els tumors de la via biliar, l'hepatocarcinoma i el càncer de recte, així com dels tumors amb pitjor pronòstic, com el càncer de pàncrees.
"El de pàncrees segueix estant a la cua de supervivència als cinc anys a Europa, sent el més mortal de tots els tumors digestius. En aquest camp, els avenços més rellevants pel que fa a millora de la supervivència dels estem aconseguint en un 3 petit percentatge de pacients amb tumors que poden ser ressecats inicialment i en els quals hem fet un pas molt significatiu en supervivència, gràcies a nous esquemes de quimioteràpia que veurem reflectits en els propers anys", ha explicat el doctor.
ESPANYA, A LA VANGUARDIA EN INVESTIGACIÓ
Ara bé, l'expert ha asseverat que Espanya és un referent en recerca en tumors digestius. "La nostra posició ha millorat i segueix en línia ascendent. Participem a el més alt nivell en el desenvolupament de noves molècules en les seves diferents etapes i estem també plenament immersos en la medicina de precisió d'aquests tumors", ha argumentat Benavides.
I és que, prossegueix, es coneix cada vegada millor diferents particularitats del tumor, que van permetent adaptar els tractaments a aquestes alteracions, tot i que igualment es va veient el "gran dinamisme" tumoral i el canviant que pot ser.
A més de dur a terme nombrosos assaigs clínics, el Grup TTD ha estat un dels primers grups cooperatius en la detecció i quantificació de cèl·lules tumorals circulants (CTC) en pacients amb càncer colorectal i en la determinació de l'estat mutacional del gen RAS.
Escriu el teu comentari