Brussel·les renya Espanya per l'atur i el deute

 

La Comissió Europea ha advertit aquest dimarts a Espanya pels elevats nivells de deute tant pública com privada i per l'alt atur, especialment entre la població jove i menys qualificada, tot i que la taxa d'atur s'ha reduït "ràpidament" durant els últims anys.

Així consta en l'informe publicat per l'Executiu comunitari amb dades de 2018 en el qual identifica els desequilibris macroeconòmics de tots els socis del bloc. Dels onze indicadors que avaluen les autoritats comunitàries, Espanya suspèn en quatre.

En concret, la taxa mitjana d'atur durant els últims tres anys es troba a Espanya en el 17,4%, més de set punts per sobre de la porta, fixat en el 10%. "La desocupació ha caigut ràpidament, però és molt alt i està per sobre dels nivells d'abans de la crisi, especialment entre els joves i les persones menys qualificades", apunta el document.

Pel que fa al deute públic, que es troba lluny del llindar del 60% de l'PIB, el text destaca que el "sòlid" creixement econòmic ha estat la principal causa de la seva reducció en els últims anys, però adverteix que els dèficits fiscals "persistents" impliquen que "l'encara alta ràtio de deute públic està disminuint lentament".

El deute de el sector privat, per la seva banda, se situa en el 133,5% del PIB, per sobre de la referència del 133%. Tot i que es va reduir al llarg de 2018, l'informe remarca que encara ha de continuar el procés de despalanquejament.

En particular, apunta que s'ha alentit el ritme de caiguda del deute empresarial pel lleu creixement dels nous crèdits, mentre que la de les llars ha continuat amb el seu descens tot i que el van signar més préstecs.

Finalment, Espanya suspèn en l'indicador de la posició d'inversió internacional neta (NIIP, per les sigles en anglès), que recull la diferència entre les inversions espanyoles fora de país i les inversions estrangeres a Espanya. "La NIIP negativa ha seguit millorant, però es manté molt alta", adverteix el document.

A més d'Espanya, la Comissió Europea ha identificat desequilibris econòmics a Alemanya, França, Països Baixos, Irlanda, Portugal, Suècia, Irlanda, Romania, Croàcia i Bulgària, així com a Itàlia, Xipre i Grècia, països en què aquests desequilibris són "excessius".