Claus del nou decret d'habitatge

 

Els grans tenidors, com les entitats bancàries, han d'oferir un lloguer social obligatori amb una durada de fins a set anys abans d'interposar una demanda judicial per a les famílies que acreditin una situació de vulnerabilitat i se'ls acabi el contracte de lloguer, es trobin en processos de desnonaments o bé portin més de sis mesos ocupant sense títol habilitant en el moment de l'entrada en vigor del nou Decret llei de mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge que ha aprovat aquest dilluns el Govern en Consell Executiu.

En la roda de premsa posterior, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, ha posat en valor que l'objectiu del nou decret és combatre les situacions d'emergència residencial, augmentar el nombre d'habitatges protegits en règim de lloguer i contribuir a la moderació dels preus del lloguer en habitatges privats.

"És un pla de xoc", ha dit el conseller, que ha xifrat en 13.900 els desnonaments que es van produir el 2018, i en els dos primers trimestres d'aquest 2019 ja s'han executat 6.990.

En el primer d'aquests objectius, el de combatre les situacions d'emergència residencial, també s'emmarca l'ampliació del contracte de lloguer social obligatori, que passa de tres a cinc i set anys, depenent de si l'habitatge és propietat d'una persona física o jurídica.

A més, la norma inclou que una persona física amb més de 15 pisos en propietat també serà considerada com a gran forquilla.

El decret també incorpora facilitats per construir allotjaments en equipaments comunitaris per incrementar l'oferta i atendre famílies en risc d'exclusió i resoldre necessitats temporals d'allotjament.

També s'implementaran mesures per considerar com desocupats els edificis amb obres inacabades i poder-los mobilitzar per generar més habitatge assequible, incloent multes coercitives i la possibilitat d'expropiació.

A més, les administracions i entitats socials tindran més oportunitats per adquirir habitatges per la via del tempteig i retracte per destinar-los a habitatge assequible a través de l'ampliació fins 2027 del termini per exercir aquests drets, així com també de l'àmbit d'aplicació, que es fa extensiu a tot Catalunya.

També permet a la Generalitat aplicar-lo en segones i terceres transmissions d'habitatges anteriorment adquirides per grans forquilles, de manera que es reforcen els mecanismes de l'administració per fer efectiu el retorn social del rescat bancari, segons el conseller.

Amb l'objectiu de generar més sòl per a habitatge de protecció oficial, els solars buits de titularitat municipal destinats a construir habitatges d'aquest tipus es podran mobilitzar gradualment, i per a això s'elaborarà un inventari en el termini d'un any de el patrimoni públic de sòl i habitatge, i en termini de dos anys es farà un programa d'actuació concertada per posar a disposició de la ciutadania pisos de protecció oficial en règim de lloguer.

Calvet ha indicat que hi ha un potencial de sòl per fer 172.000 habitatges de protecció oficial: "El decret obliga a aquest inventari i també a elaborar un pla per desenvolupar-lo".

A més, el Pla territorial sectorial d'habitatge, que s'aprovarà abans d'un any, permetrà reservar per a habitatge protegit un mínim del 50% de sostre en sòl urbanitzable i un 40% en sòl urbà no consolidat en els municipis amb demanda residencial "forta i acreditada".

A l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la reserva mínima serà del 40% en sòl urbà no consolidat que tingui per objecte la transformació global dels usos principals a ús residencial.

Per incrementar el parc d'habitatges privats de lloguer lliure o protegit, el decret també recull estímuls a la iniciativa privada perquè construeixi habitatges protegits i s'inclou la possibilitat que els plans urbanístics destinin terrenys per a la construcció de pisos plurifamiliars específicament de lloguer.