La història de Turquia arriba en format breu a les llibreries

|

Que la situació geogràfica d'un territori és un fet determinant de la seva peripècia històrica sembla una realitat indiscutible. Per aquest motiu la península d'Anatòlia hagi estat des de fa molts segles una frontissa entre dos continents, Europa i Àsia, i escenari de guerres, imperis i de tota mena de tensions i esdeveniments. Avui constitueix el principal assentament de Turquia, un país musulmà, hereu de l'antic Imperi Otomà, que s'ha sentit sempre vinculat a la resta d'Europa i és un punt clau en el que passa en aquella conflictiva zona, pel que la seva presència en els mitjans de comunicació resulta per això constant.


Malgrat això, digerim les notícies que ens arriben de Turquia amb un manifest desconeixement de país, el que ens impedeix analitzar la situació de forma coherent. Es fa necessari per tant disposar d'alguna eina que dissipi els nostres dubtes i ens obri els ulls a la realitat. Aquesta és la virtualitat de la 'Breve historia de Turquía' (Libros de la Catarata) de periodista Adrián Mac Liman, bon coneixedor de la zona pel seu exercici de l'ofici de corresponsal durant alguns dels últims conflictes que hi ha hagut en ella.


Brevehistoriadeturquu00eda (portada)


Mac Liman recorda que els turcmans selèucides, que havien estat xamanistes abans de la seva conversió a l'Islam, procedien d'Àsia Central, d'on van emigrar al segle XI fugint de la sequera. Aliats inicialment del califat de Bagdad, van adquirir autonomia pròpia fins a ocupar bona part del territori d'aquest i constituir l'anomenat sultanat de Rum. Quan van aparèixer altres turcmans expulsats de les seves terres per Genguis Khan al voltant de al segle XII, van ser imposant-se als anteriors fins a esdevenir la força dominant de la zona. Tot això va donar lloc a segles de ininterromputs conflictes bèl·lics, principalment amb els creuats i amb l'imperi bizantí, fins que la conquesta de Constantinoble en 1453 va marcar la desaparició de l'últim imperi romà i la consolidació del nou Imperi Otomà, que va aconseguir la seva major brillantor en el segle XVI amb Solimà el Magnífic.


Va ser un imperi plurinacional, que va agrupar pobles, ètnies i religions molt diferents, circumstància que va obligar a exercir una política de tolerància molt més marcada que la dels regnes cristians europeus. Però en la seva grandesa i en la seva varietat estar el germen de la decadència que va culminar quan va quedar entre els perdedors de la primera guerra mundial. L'Imperi Otomà va desaparèixer al seu torn i es va fragmentar en nombrosos nous estats, entre ells -en 1923- la Turquia laica i republicana, que coneixem i que ha tingut una vida molt tumultuosa  fins arribar a la situació actual. El país viu ara mateix una experiència reislamitzadora i cada vegada més autoritària que ha posat en dubte el paper arbitral de l'Exèrcit. Té, alhora, de fer front al separatisme kurd i als perills derivats de les friccions entre Rússia, Síria, l'Iraq, Israel i el no tan llunyà Estats Units.


Mac Liman ho explica amb abundància de dades històriques, però de forma clara i periodística, amb escasses notes a peu de pàgina, com qui escriu un reportatge, el que fa del seu 'Breu història de Turquia' un llibre que pot llegir-se d'una tirada i, alhora, una útil eina de consulta.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH