Rosalía, Hernán Cortés, Notre Dame i la resta de noms que han marcat la cultura de 2019

L'any 2019 acabarà deixant enrere diverses polèmiques literàries, el 'oblit' commemoratiu d'Hernán Cortés en el V Centenari de la seva arribada a Mèxic o l'èxit a Espanya i fora de les seves fronteres d'artistes com Rosalía o el cineasta Pedro Almodóvar, entre d'altres fites a remarcar.

L'any va començar amb la polèmica al voltant de la figura d'Hernán Cortés. El ministre de Cultura i Esport, José Guirao, va admetre en un esmorzar informatiu d'Europa Press que en els pressupostos generals de l'Estat no hi havia una partida per retre homenatge a conqueridor espanyol i assegurava que s'estava veient d'on treure els fons perquè es fes alguna cosa "digne en poc temps". Per contra, 2019 sí que ha portat la commemoració de la "gesta ibèrica" de la primera volta a el món de Fernando de Magallanes i Juan Sebastián Elcano, amb diverses accions conjuntes entre Espanya i Portugal que es prolongaran fins al 2022.

Andrés Manuel López Obrador, president de Mèxic

Hernan Cortés va seguir en el focus quan el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va enviar una carta a el Rei d'Espanya i al Papa en la qual demanava que es demanés perdó pels abusos dels espanyols en la conquesta de Mèxic. Diversos intel·lectuals van criticar aquesta actuació, destacant l'escriptor peruà Mario Vargas Llosa qui en la inauguració de la VIII Congrés Internacional de la Llengua Espanyola va ironitzar amb que el dirigent americà s'hauria d'"haver manat a ell mateix "la missiva i reflexionar sobre els "milions d'indis marginats, pobres, ignorants i explotats".

En l'art, l'any 2019 a Espanya ha estat marcat pel Bicentenari del Museu de El Prado, una celebració que ha batut rècords com el dels visitants --ligeramente superiors a 3 milions a la seu principal, el que suposa un 10,1 % de visitants més que l'any passat-- i un ingrés de 21 milions d'euros en concepte de venda d'entrades. A més, la pinacoteca ha mostrat una major obertura a artistes femenines, amb una exposició sobre obres de Sofonisba Anguissola i Lavinia Fontana o la recuperació en sala d'obres com 'El Cid', el lleó de Rosa Bonheur.

Per la seva banda, de nou Santiago Sierra --en col·laboració amb Eugenio Merino-- es va erigir en protagonista de la fira ARCO a principis de febrer, quan sorprenia amb 'Ninot', una representació de cera del Rei Felip VI de quatre metres i mig . L'obra va acabar la fira sense comprador ia finals d'aquest any continuava en la mateixa situació i fins i tot podria ser cremada --una obligació contractual--, tal com assenyalava un portaveu de l'estudi de l'artista.

'Ninot' del rei Felip VI a la fira d'ARCO 2019

En l'apartat de drets d'autor, la SGAE ha viscut un any convuls que va començar amb requeriments del Ministeri de Cultura i Esport per "incompliments greus" de la normativa i que va culminar en una petició per a la intervenció temporal, rebutjada tant al juliol com de nou al desembre per l'Audiència Nacional --Cultura ja ha avisat que recorrerà davant el Suprem--.

A això se li va sumar a la SGAE una crisi després de la decisió en el mes d'octubre d'un total de 120 noms de cinema i la televisió de presentar la seva preavís per abandonar la SGAE i passar a formar part de l'entitat Drets d'Autor de Mitjans audiovisuals (DAMA). Entre els noms d'aquests autors hi ha els de Pedro Almodóvar, Juan Antonio Bayona, Rodrigo Sorogoyen, Mateo Gil, Alberto i Laura Rodríguez (creadors de 'Aquí no hay quien viva') o Julia Altars ('Amar es para siempre'). L'abandonament de l'entitat es farà efectiu a partir de gener de 2020.

L'incendi a mitjans d'abril a la catedral parisenca de Notre Dame va generar un estat d'alerta que va transcendir les fronteres franceses per obligar a revisar els plans de prevenció de risc en edificis del patrimoni històric. El foc va començar amb uns treballs de reconstrucció que les autoritats van estimar necessaris, tenint en compte les "senyals de debilitat" que ja mostrava l'agulla de la catedral. El desplegament i la perícia dels 400 bombers desplegats va evitar la caiguda de la façana, sense ferits de lamentar.

No obstant això, mesos després, l'estructura de la catedral --encara pendent de començar les tasques de reconstrucción-- continua estant fràgil i fins i tot s'ha decidit no celebrar aquest any els serveis nadalencs, en un fenomen sense precedents des de 1803.

PLÁCIDO DOMINGO, AL FOCUS

En música, Plácido Domingo s'ha convertit en protagonista involuntari arran de les acusacions per assetjament sexual d'una vintena de cantants que es van donar a conèixer durant l'estiu. Les conseqüències negatives s'han notat als Estats Units --on ha dimitit com a director general de l'Òpera de Los Angeles i ha renunciat a tornar a actuar a l'Òpera de Nova York (Met Opera) - o el Japó --anulando una actuació per els propers Jocs Olímpics a 2020--, si bé a Europa s'han explicat per ovacions les seves aparicions en els recintes, inclòs el de les Arts a València.

Plácido Domingo

Mentrestant, en plena explosió internacional de l'reguetón i el trap, a Espanya s'ha generat el fenomen Rosalía. Si bé el seu disc 'El mal voler' es va llançar a la fi de 2018, ha estat el 2019 quan ha explosionat gràcies també a les seves col·laboracions amb J Balvin o James Blake, que li han permès assolir tres Grammy Llatins o un MTV Video Music Award i ser una de les artistes més reproduïda a Youtube o Spotify.

Precisament, un director de cinema espanyol que ha treballat amb Rosalía en la seva última pel·lícula, Pedro Almodóvar, ha estat un altre dels triomfadors d'aquest any gràcies a 'Dolor y Gloria'. La cinta, que va arrencar amb bon peu a Cannes --Antonio Banderes, alter ego de l'cineasta manxec a la gran pantalla, es va emportar el premi a millor actor--, és una de les favorites per als Premis Goya --amb 16 nominacions- - i ja és a la graella final per optar a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera.

Antonio Banderas i Pedro Almodóvar

Una altra de les cintes sonades d'aquest 2019 ha estat la del 'Joker', protagonitzada per Joaquin Phoenix, que es va alçar amb el Lleó d'Or a Venècia i és una de les clares favorites als Oscars. A més d'una inesperada taquilla per sobre de totes les previsions, la pel·lícula ha creat fins i tot un nou lloc de culte: les escales on Phoenix balla al Bronx i que han generat les protestes dels veïns per les multituds que acudeixen a fotografiar.

POLÈMIQUES LITERÀRIES

En el camp de les lletres, el lliurament de premis ha comportat alguna que altra polèmica, com és el cas de la concessió de l'Nobel de Literatura de 2019 a Peter Handke --juntament al d'Olga Tokarczuk el 2018, una doble entrega després de la crisi provocades en 2017 a l'Acadèmia per les denúncies d'assetjament sexual dins de la institució--. El passat de l'escriptor austríac, quan va donar suport a l'dictador serbi Slobodan Milosevic durant la guerra dels Balcans, va marcar una cerimònia en la qual en la roda de premsa precedent l'autor es va enfrontar a diversos periodistes i en la qual es van organitzar diverses protestes.

A Espanya, l'escriptora Cristina Morales va rebre el Premi Nacional de Narrativa per 'Lectura fácil' i ha dit en declaracions que sentia "alegria" en veure "foc en comptes de botigues i cafeteries obertes" durant les protestes a Catalunya al mes d'octubre. Això va suscitar les crítiques de diverses personalitats, incloses el llavors líder de Cs, Albert Rivera, que va arribar a demanar que tornés la quantia econòmica del guardó --20.000 euros--.

La novel·lista Cristina Morales