Dos morters exploten prop de l'ambaixada dels EUA a Bagdad

 

Dues bombes de morter van caure aquest dissabte 4 de gener en la zona verda de Bagdad, l'Iraq, on es troba l'ambaixada dels Estats Units, que va ser envoltada i atacada el dimarts per milers de partidaris del règim iranià, van dir les autoritats iraquianes.

Fins ara no s'ha identificat l'origen de l'atac i no hi ha indicis dels danys causats per les explosions, que poden haver-se produït en una zona on estan estacionades les forces militars estatunidenques.

L'ambaixada estatunidenca a Bagdad està esperant l'arribada de diversos centenars de soldats que han estat desplegats per a protegir la seva cancelleria a l'Iraq, a mesura que creix el sentiment antiamericà després de l'atac aeri estatunidenc que va matar a Qassem Soleimani, comandant de la força d'elit iraniana al-Quds.

El general Qassem Soleimani va morir el divendres en un atac aeri contra l'aeroport internacional de Bagdad que, segons el Pentágono, havia estat ordenat pel president dels Estats Units.

En el mateix atac, van morir Abu Mehdi, "número dos" de la coalició de grups paramilitars pro-iranians a l'Iraq, coneguda com a Mobilització Popular (Hachd al-Chaabi), i altres sis persones.

L'atac va ocórrer tres dies després d'un assalt sense precedents a l'ambaixada dels Estats Units que va durar dos dies i només va acabar quan Trump va anunciar el desplegament d'altres 750 soldats en el Mitjà Orient.

L'atac ja ha provocat diverses reaccions, i quatre dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides (ONU) -Rússia, França, Regne Unit i la Xina- han alertat sobre l'inevitable augment de les tensions a la regió, demanant a les parts involucrades que redueixin la tensió. El cinquè membre permanent del Consell de Seguretat de l'ONU és els Estats Units.

BOMBARDEIG DELS EUA

Almenys cinc persones han mort aquest divendres 3 de gener al nord de Bagdad, l'Iraq, en un nou atac aeri nord-americà dirigit contra dos vehicles de membres d'Hachad al-Chaabi, la milícia iraquiana recolzada per l'Iran.

Segons la televisió estatal iraquiana, citada per 'France-Press', el principal objectiu de l'atac nord-americà era un comandant d'Hachad al-Chaabi, però la televisió no especifica la identitat d'aquest objectiu.

Els cinc morts han estat confirmats a la 'Associated Press' per funcionaris iraquians.

Aquest és el segon atac nord-americà en menys de 24 hores després que el president Donald Trump ordenés un atac amb avions no tripulats a la capital iraquiana de Bagdad que va matar Qassem Soleimani, comandant de la força d'elit dels Guardians de la Revolució iraniana, al-Qods, juntament amb el "número dos" de la coalició de grups paramilitars pro-iranians a l'Iraq, Hachd al-Chaab, Abu Mehdi al-Muhandis, i altres sis.

Divendres, el cap d'Estat nord-americà va informar que Soleimani havia estat assassinat per "aturar una guerra" i no per "començar una guerra", afegint que els Estats Units està "a punt i preparat" per respondre a la represàlia de Teheran.

Washington també va anunciar que enviarà altres 3,000 soldats a l'Orient Mitjà després de la mort d'aquest general.

Fonts del Departament de Defensa, citades per AP amb la condició de mantenir l'anonimat, van informar que el personal pertany a la 82ª Divisió de Paracaigudistes a Fort Bragg, a l'estat de Carolina de Nord.

Aquest personal se suma als gairebé 700 soldats de la 82ª Divisió que van ser enviats a Kuwait a principis d'aquesta setmana després de la invasió del complex de l'ambaixada nord-americana a Bagdad per milicians recolzats per l'Iran.

L'atac ja ha provocat diverses reaccions, i quatre dels cinc membres permanents de Consell de Seguretat de l'ONU -Rússia, França, Regne Unit i Xina- han advertit l'inevitable augment de la tensió a la regió i han demanat a les parts implicades que redueixin la tensió.

A l'Iran, el sentiment és de venjança, amb el president i els Guardians de la Revolució garantint que el país i "altres nacions lliures de la regió" es venjaran d'Estats Units.

També el líder suprem de l'Iran, l'aiatol·là Ali Khamenei, va prometre venjar la mort del general i va declarar tres dies de dol nacional, mentre que el cap de la diplomàcia va considerar la mort com "un acte de terrorisme internacional".

Pel costat iraquià, el primer ministre renunciant, Adel Abdel Mahdi, ha advertit que aquest assassinat "desencadenarà una guerra devastadora a l'Iraq" i el gran aiatol·là Ali al-Sistani, una figura destacada en la política iraquiana, va considerar l'assassinat del general iranià Qassem Soleimani com "un atac injustificat" i "una flagrant violació de la sobirania iraquiana".

"ACTUEM PER ATURAR UNA GUERRA", DIU TRUMP

El president dels Estats Units, Donald Trump, va dir aquest divendres que el general iranià Qassem Soleimani va ser assassinat per "aturar una guerra" i que el país "està llest i preparat" per a qualsevol resposta de Teheran.

"Actuem ahir a la nit per aturar una guerra. No actuem per iniciar una guerra", va dir el cap d'Estat dels Estats Units durant una declaració als periodistes a la seva residència de Palm Beach, Florida, i ha afegit que està "a punt i preparat" per prendre "qualsevol decisió que sigui necessària" a través de la resposta de l'Iran a l'atac.

Qassem Soleimani, comandant de la força d'elit dels Guardians de la Revolució iraniana Al-Qods, va morir en un atac amb un "dron" nord-americà a Bagdad, la capital de l'Iraq, juntament amb el "número dos" de la coalició de grups paramilitars pro-iranians a l'Iraq, Hachd al-Chaab, Abu Mehdi al-Muhandis i altres sis.

Donald Trump també va informar que Soleimani estava planejant "atacs imminents i sinistres" contra els diplomàtics i el personal militar nord-americà.

"El atrapem a l'acte i el neutralitzem", va dir el president, i ha afegit que "el regne de la terror [de Soleimani] ha acabat ".

Donald Trump també va considerar que el general iranià "va fer de la matança de gent innocent una passió malaltissa" i que "molta gent podria haver-se salvat" si el comandant de la força d'elit dels Guardians de la Revolució hagués estat assassinat abans.