'Pensem (pausa) A la merda': una joguina escènica per fer riure l'espectador

No, no és una broma. Ni una expressió malsonant. 'Pensem (pausa) A la merda' és el títol d'una obra teatral que el seu autor, Manel Dueso, ha definit com "joguina escènic". El terme m'ha recordat quan estudiava preceptiva literària en Batxillerat i ens ensenyaven que, en teatre, a més dels gèneres majors -tragèdia, drama i comèdia- hi havia d'altres que poguéssim considerar menors, com entremesos, passos de comèdia i joguines còmics. No fa tan sols un segle conreaven aquests gèneres il·lustres autors com Jardiel Poncela, els Álvarez Quintero i el mateix Benavente amb obretes curtes de no més d'una hora. És natural que ja ningú els recordi perquè ara tragèdies -Shakespeare inclòs-, drames i comèdies duren com a màxim, excepte honroses, però comptades excepcions-, el que una pel·lícula de cinema, és a dir, no més de noranta minuts.

Doncs bé, aquí tenim al Villarroel Teatre aquesta joguina escènica en la qual Dueso actua com la Santíssima Trinitat perquè, a més d'autor, és actor i director. Tres en un. En companyia, sobre l'escenari, de Carme González i Miquel Malirach. Tot això amb la finalitat de "recuperar el joc en el teatre mitjançant uns intèrprets versàtils que es plantegen molts temes, però ho fan no d'una manera racional, ingènua, potser de vegades cruel, però també generosa".

L'obra s'estructura en un total de setze quadres d'entre els 28 que van ser escrits, cadascun dels quals dura tan sols uns minuts. Quadres que compten amb personatges diferents interpretats pels tres actors citats que es permeten alguns passos, com el de cantar, encara que Dueso confessa que ho fa molt malament. "Quan era petit em van fer fora del cor de l'escola". "Fem tot el que sempre vam voler fer, però ens van permetre i tractem molts temes d'actualitat des d'una perspectiva desmitificadora. Volem provocar en l'espectador moltes sensacions, de manera que potser a alguns els pugui semblar que és un muntatge àcrata, però en realitat no és així perquè tot ha estat molt meditat i mesurat.

Dueso ha explicat que l'any passat va presentar el projecte al departament de Cultura i li van concedir una subvenció. Tenint en compte que, a punt d'acabar l'any, no tenia el muntatge acabat com hauria desitjat, va renunciar a ella i ho van agrair molt dient que a l'any següent ho tornés a presentar. Així ho va fer, amb la sorpresa que, en aquesta segona ocasió, li van denegar la subvenció! I és que ja se sap que quan renuncies a una d'aquestes gabelles oficials ja no la tornes a agafar... Això sí, "és una obra poc o gens convencional en què us hem divertit molt .... Cagant-nos en tot" acaba dient Dueso.