dissabte, 15 de agost de 2020

El Maldà: una visió teatral dels camps de migrants refugiats i rondalles mallorquines

|

Teatre El Maldu00e0


S'explica que la burgesia amb un bon passar celebrava, al segle XIX, reunions familiars a la sala de rebre de casa en què tenien cabuda no només tertúlies i guateques, sinó també sessions de teatre, recitals o actuacions musicals. Doncs bé, al carrer del Pi hi ha un salonet com aquells de segle XIX en què es rep i, sota la severa mirada d'uns desconeguts, però presumiblement importants personatges dels quadres, es fa teatre. És el Maldà, espai situat al pis principal de les Galeries d'aquest nom, hi ha la sala de cinema. Un lloc recollit, en el qual no crec que càpiguen més de mig centenar de persones i en el qual, per tant, els muntatges que es fan gaudeixen de el privilegi de la seva absoluta immediatesa amb el públic.


El Maldà presenta aquest mes i fins al 9 de febrer dues novetats de diferent tipus. D'una banda, 'Alhayat o la suma dels 10' de Laia i Aura Foguet, qui ens expliquen que fa algun temps van viatjar a un dels nombrosos camps de refugiats en els quals els migrants que arriben a assolir el continent europeu són recloses en espera que se'ls busqui una destinació. Una situació estranya en la qual no saben molt bé què passarà amb ells, ni quant temps durarà la seva reclusió, però a més en què no saben en quina forma emprar un temps que es fa interminable.


Va sorgir llavors en el camp de Lagadikia, situat a Salònica (Grècia) la idea d'organitzar diverses formes d'aprofitar aquest temps perdut amb classes matinals i activitats per a nens i joves a la tarda. Més tard, es va arribar fins i tot a formar una biblioteca que desafortunadament va ser destruïda després pels extremistes d'Alba Daurada. D'aquí va sorgir la idea d'aquest muntatge dramàtic en què es recullen entrevistes i testimonis de refugiats i voluntaris a través de tres personatges, Julia, Hadi i Samura. Per tal de donar la màxima autenticitat, els intèrprets utilitzen, a més del català, l'àrab i l'anglès, com per recordar l'heterogeneïtat humana que es dóna en els camps. I no falten fins i tot altres llenguatges, com el gestual, el físic i el d'ombres. "La peça parla de tot allò que passa mentre no es fa res: les converses, els jocs, els desitjos, les il·lusions, la por, la impotència i la incertesa. Però tot de l'amistat i de persones que busquen la forma de fugir d'un lloc que només existeix per als que hi viuen ".


La posada en escena va a càrrec de la companyia Les virtuoses, fundada l'any passat per un grup de dones que, en aquest muntatge, compten amb una col·laboració masculina, la de Moha Amazian.


D'altra banda, arriba al Maldà la sisena edició de rondalles mallorquines, que és una tradició molt arrelada en la major part de les Balears. Es tracta de contes transmesos oralment durant generacions, amb un llenguatge ric i arcaic, pletòric d'expressions populars, personatges fantàstics, nombrosos trets d'humor i amb una moralitat final. Mossèn Alcover s i dedicar al segle XIX a recopilar-omplint amb ells 24 volums.


En aquesta edició, titulada 'Al cel nos vegem Tots plegats', hi haurà quatre sessions de rondalles dirigidaspor Marta Aran, Llàtzer García, Lara Díez i Ferran Dordal els dies 19 i 26 de gener i 2 i 9 de febrer, respectivament. Després de la funció pròpiament dita se celebrarà sempre una trobada dels espectadors amb l'equip artístic en el qual s'oferirà una degustació de productes mallorquins.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH