divendres, 24 de gener de 2020

Fer de la necessitat virtut?

Miquel Escudero

La cortesia de la claredat no és un bé abundant, de manera que no té preu que qui expressi opinions i idees sigui clar, a més d'intel·ligent i honrat. És el cas de Francesc de Carreras, que acaba de publicar 'Crónica de un año perdido' (Espasa), un llibre que conté idees clares, veraces i raonables sobre la nostra vida política. Recordo ara al pare del procés Jordi Pujol: va enganyar a gairebé tothom i va ser estimat en la capital com un gran home d'Estat. Quan sentia aquest panegíric, Francesc de Carreras contestava immediatament: "voldrà vostè dir un gran home destructor de l'Estat".


En efecte, aquell home va aconseguir -tal com havia plantejat- el control de gairebé tots els estrats socials catalans per al seu projecte separador. No es va voler veure així, es va renunciar a la claredat i d'aquells pols vénen aquests fangs: un clima d'intimidació creixent, on la llei (instrument dels més febles davant l'arbitrarietat dels poderosos) és vulnerada i burlada a consciència. Crescuts i desafiants, els cederres (sic) campen al seu aire per Barcelona, acompanyats per l'irresponsable senyor Torra de Ratafia.


Els equidistants segueixen mirant cap a un altre costat, com si no anés amb ells. Aquesta obstinació a no assabentar-se de la forta campanya desfermada contra el sistema democràtic no pot més que produir seriosos estralls. Es troba a faltar la virtut política, la qual requereix ser educats i respectuosos, saber-se obligats a l'exemplaritat en l'exercici de la funció pública. La seva absència suposa innombrables necessitats desateses i valuoses possibilitats abandonades.


Francesc de Carreras no ha volgut seguir callant davant la urgència de reformar els partits, causa avui del mal funcionament de la democràcia. En aquests s'exigeix obediència cega i es castiga el que piuli a l''amo' (o a la seva mediocre cort caciquil). La supèrbia i un extraviat sentit de la realitat han portat al dramàtic fracàs de Cs, partit que prometia valor, equilibri i regeneració. Ostentació vana de política nova, o xerrameca per passar del bipartidisme al 'bibloqueisme'. Un pèssim negoci el d'anar de Guatemala Guatepeor.


Per la seva banda i sempre a punt, el PSC continua entestat a ensopegar amb la mateixa pedra i en què tots vegem moderada i flexible a ERC, quan en veritat només són els més llestos...

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH