dijous, 16 de juliol de 2020

La fi dels peatges reobre el debat sobre el finançament de les autopistes catalanes

|

Queda un any i mig perquè milers de quilòmetres d'asfalt deixin de ser de pagament a Catalunya, però encara no està clar quin mecanisme de finançament substituirà el peatge tradicional. Encara que a finals de 2019 es van aixecar les barreres en el tram sud de l'AP-7, entre Alacant i Tarragona, la rescissió de diverses concessions que entrarà en vigor l'any vinent afectarà a molts més conductors.


En concret, l'agost de 2021 deixaran de ser de pagament tres vies que recorren Catalunya: la resta de l'AP-7 (propietat de l'Estat), entre Salou i La Jonquera, i dues autopistes de la Generalitat, la C-32 al Maresme i la C-33 que transcorre entre Barcelona i Montmeló. La incògnita sobre quin serà el canal que financi el manteniment de les infraestructures torna a estar sobre la taula.


Peatge autopista ep


L'EUROVINYETA "A LA CATALANA"


El catedràtic de Transport de la UPC, Francesc Robusté, assenyala que hi ha diferents opcions per finançar el sosteniment i millora de les vies d'alta capacitat. "Des carregar més els impostos a la benzina, fins pagar-ho a través d'impostos habituals com l'IRPF", explica Robusté, que assenyala, però, que la Generalitat "vol aplicar un pagament anual o mensual similar a el cànon de l'aigua, en comptes d'un pagament per ús que és el que proposa la directiva de l'eurovinyeta".


La Generalitat ha calculat un llindar entre 40 i 110 euros per a la implantació de la seva eurovinyeta, encara que aquests preus segueixen en estudi. En qualsevol cas, Robusté critica la desvinculació de la vinyeta amb un sistema de pagament adequat a cada situació viària: "El model científic combina la tarifa plana en les ciutats amb el pagament per quilòmetre en les llargues distàncies. Aquest model, anomenat d'estel, estableix una tarifa única per accedir a les zones més congestionades i urbanes, en combinació amb una altra tarifa proporcional a la distància que es cobra en els corredors d'accés".


A nivell europeu, el sistema que s'està generalitzant és justament el pagament de les carreteres vinculat al seu ús. "Alemanya, República Txeca, Eslovàquia, Àustria, Polònia, Hongria... els països en l'entorn central d'Europa són els primers que han adoptat el model", assenyala José Manuel Vassallo, catedràtic d'enginyeria de camins a l'UPM. Aquest sistema, que va ser aprovat per primera vegada en una directiva de 2011, estableix diferents segments de preu en funció de l'hora del dia, el tipus de vehicle o altres condicions que modifiquen la quantitat final que s'abona a l'administració.


Davant de les crítiques dels usuaris, Vassallo recorda que la contribució dels ciutadans no només és clau per finançar les autopistes, sinó "per regular el seu ús, per exemple quan hi ha congestió". "La directiva de l'eurovinyeta precisament defensa els usuaris davant els Estats en fixar unes condicions mínimes de compliment", explica Vassallo.


L'AMB I LA GENERALITAT ES DISPUTEN EL COBRAMENT


Un altre front que s'ha obert el 2019 és quina administració ha de recaptar el mecanisme de pagament successor del peatge. L'AMB va proposar al juliol que es mantingui un peatge d'abast metropolità per reduir el nombre de vehicles privats que entren i surten de la capital catalana cada dia.


peatge AP7

Peatge de l'AP-7


La idea llançada pel govern metropolità és que els peatges es reconverteixin en reguladors de la congestió. De fons, aquesta l'oportunitat de fer-se amb la recaptació d'aquest nou canal d'ingressos, per al qual l'Àrea Metropolitana ja ha anunciat que crearia una nova empresa pública.


La Generalitat ha contestat a la iniciativa de l'AMB amb escepticisme. El conseller de Territori, Damià Calvet, defensa la implantació de l'eurovinyeta com a forma de pagar les autopistes i diu somiar amb "una Catalunya lliure de peatges". Tot i que el mateix Calvet ha deixat la porta oberta a combinar els peatges amb l'eurovinyeta després d'estudiar els efectes de la Zona de Baixes Emissions, que va entrar en vigor a Barcelona i els seus voltants el gener de 2020.


EL MÓN DEL MOTOR, EN PEU DE GUERRA


El sector del transport porta temps criticant la possible implantació de l'"eurovinyeta a la catalana". Els transportistes consideren que ja suporten una fiscalitat voluminosa, derivada de l'impost especial sobre els hidrocarburs que s'aplica sobre els vehicles però no sobre l'avió o el tren.


"Entenc la posició dels transportistes perquè tots els sectors fan bé en defensar els seus interessos", raona Vassallo, però apunta que el beneficiós seria que "la pròpia Unió Europea homogeneïtzarà l'àmbit fiscal del transport". En qualsevol cas, les organitzacions del sector, tant patronals com sindicals, amenacen amb portar la Generalitat als tribunals si consideren abusiva l'eurovinyeta.

relacionada La fi del peatge a l'AP-7 entre Tarragona i Alacant suposa un estalvi de 300 milions anuals per als usuaris
relacionada Trens, autopistes i habitatge pugen de preu en 2020

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.


EL MÉS LLEGIT

ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH