divendres, 23 de octubre de 2020

Alejandro Fernández: "Fa un any ningú donava un duro pel PPC, ara s'ha revertit la situació"

|

El màxim responsable del PPC, Alejandro Fernández, no ho ha tingut fàcil en fer-se amb la màxima responsabilitat del partit a Catalunya. Un partit que es trobava sota mínims, però el polític de Tarragona arribava amb ganes de treballar i moltes idees per canviar el rumb de la seva formació.


Fernández tenia clar, ja des de nen, que es dedicaria a la política. Es defineix a si mateix com un liberal conservador, que es va afiliar a les joventuts de PP sent molt jove. Llicenciat en Ciències polítiques i de l'Administració és un gran orador que no deixa a ningú indiferent.


Alejandrofernandez3
Alejandro Fernández


Com veu la situació política a Catalunya després de la formació del nou govern d'Espanya?
És evident que l'altra cara de la moneda de l'acord en l'àmbit nacional és un nou tripartit, suposadament liderat per ERC i l'acord seria que el president de Catalunya fos d'ERC amb l'acord de PSC i els comuns. Els està costant poder arribar a aquest escenari perquè evidentment Torra no és el que desitja i manté encara la clau de la convocatòria electoral. Mentre sigui diputat, ja veurem què passa amb això. Hi ha una lluita a mort entre ERC i JxCAT al món separatista que és el que els impedeix fer absolutament res.

Què passa amb JxCat?
JxCAT s'ha sumat a un moviment europeu i el seu moviment amb la ultradreta de Finlàndia, la ultradreta de Flandes. Aquest és un moviment clarament de tints xenòfobs, de tints ultres i reaccionaris. Estan clarament ubicats a l'ultra dreta. El seu comportament no té res a veure amb la Convergència que estava amb els Liberals en el seu moment i al costat dels democristians europeus. Ells ara mateix estan en la lògica de Salbini i dels ultres de Flandes.

Com valora la postura de Parlament Europeu pel que fa als tres europarlamentaris?
Jo hi tinc una idea. Europa és un Club d'Estats-Nació i sempre s'ha fet allà el que els Estats-nació han volgut, això és el mètode intergovernamental i de fet molts europeistes sempre s'han queixat que els Estats-nació són els que manen i les institucions europees estan molt supeditades a això. I per què dic això?. Perquè mentre el PP va estar governant a Espanya, la sobirania la traslladava el govern de PP i els pilars de la UE donaven la raó al govern d'Espanya sempre. Si això ara no està passant  és perquè el Govern d'Espanya està en una altra línia. Jo no tinc cap dubte que abans de prendre una decisió el President de govern europeu parla amb el govern d'Espanya. La decisió forma part d'un intercanvi per a la investidura i no tinc cap dubte, no tinc una cap dubte. He fet bastants anys en aquesta moguda i no tinc dubtes.


I què va fer el PP?

El Grup popular el que ja ha començat a fer és una cosa tan lògica com dir-li a President de Parlament Europeu que Oriol Junqueras és una persona condemnada en ferm per sedició, inhabilitat i que els passos que ha donat són un greu atemptat contra la Justícia Espanyola, que per tant, s'ha de reparar. Això no pot anar per aquest camí. El que farà el grup popular europeu serà fer com si fos el govern d'Espanya. Perquè el govern d'Espanya ha abdicat de fer de Govern d'Espanya a les institucions europees. Per tant algú haurà de defensar els interessos d'Espanya allà i ho farà el Partit Popular.


Creu que la Justícia que està anant massa lenta i més està pressionada?

Crec que la justícia espanyola, la legislació espanyola és extraordinàriament garantista. Que el Sr. Torra es declari culpable, que recorri la seva inhabilitació i el Suprem encara li permeti que segueixi sent president de la Generalitat tot i haver-se declarat culpable, és la màxima garantia dels drets de qualsevol. És un sistema molt garantista. Torra segueix acusant Espanya de ser un estat feixista, i precisament ell s'aprofita d'aquest sistema garantista. Li puc assegurar jo que Torra no hauria disposat d'aquests recursos a la Turquia d'Erdogan o en la Rússia de Putin. És evident que Espanya ha d'aprendre algunes lliçons, no estàvem preparats per a un cop postmodern. La legislació espanyola estava preparada per cops tipus armats, però no per això que ha passat. És una legislació que està sent paradoxalment aprofitada pels que volen destruir aquesta legislació.


Quina és la situació del PPC?

En primer lloc a ningú se li escapa que pel que fa al PPC fa un any es donava per fet la seva desaparició. Això ja no serà així afortunadament. Primer estic molt content i molt agraït a la feina que han fet les bases del partit i tots els seus càrrecs. Les enquestes deien que el PP portava cap a desaparèixer. Ara, les últimes diuen que pot treure entre 8 i 12 diputats al Parlament de Catalunya. Nosaltres no ens conformem amb això. Volem ser un instrument útil per a una alternança constitucionalista que governi per fi. Que hi hagi un govern netament constitucionalista. El nacionalisme ha estat present en tots els governs de Catalunya, en els tripartits també estava Esquerra. Mai hi ha hagut una alternativa no nacionalista i creiem que s'obren algunes oportunitats, perquè de la mateixa manera que nosaltres hem comès errors i hem pagat un preu alt per això. Tot indica que Ciutadans ha desaprofitat l'oportunitat de ser aquesta alternativa i crec que el PP pot agafar aquest testimoni, sent absolutament respectuosos i generosos. Els hem ofert a Ciutadans anar junts i si hem comès errors paguen junts i construïm junts. Ells no volen, però aquí hi ha el Partit Popular que torna a ser un actiu català destacat.


Amb els partits constitucionalistes dividits. Quin és el futur?

El separatisme està dividit i el constitucionalisme també. El més greu de tot és que el PSOE que fa dos anys va estar a l'altura, decideix abandonar el bloc constitucionalista perquè ja no és només que arribi a aliances amb determinats partits que això és un sistema democràtic de pactes, és que fa veure com que aquí no ha passat res i fa seu tot el llenguatge independentista. Parla ja de conflicte polític Espanya- Catalunya, quan és un conflicte de convivència, ho fa per agradar al separatisme. Això és abandonar de facto el món constitucionalista. Això evidentment no és compartit per tot el món del PSOE, però ningú ha demostrat el coratge dins el socialisme per dir-ho. Això és molt greu. En el cas de Ciutadans i el PP hi ha un problema i és que Ciutadans sempre que ha abandonat la seva missió fundacional per intentar substituir el PP ha anat al fracàs. Ells donen la sensació, espero equivocar-me, estan insistint en l'error de substituir el PP, i el PP té una mala salut de ferro. El PP aguanta sempre perquè és un partit molt fort. Fins i tot a Catalunya amb un resultat dolent aguanta perquè té implantació territorial i pot, en qualsevol moment, tornar a tenir bons resultats. Aquesta obsessió per treure'ns de mapa és un error que ha comès Ciutadans i que ho estan pagant a les urnes.


Veu unes pròximes eleccions a Catalunya?

Tot indica que sí, però això no ho sap ni Torra, com ho sabré jo ?. No se sap amb certesa quan es van a convocar. Si s'avança la inhabilitació de Torra, tot indica que ell voldrà tenir la clau de convocatòria electoral i no esperarà que Pere Aragonès sigui President, encara que sigui en funcions. Això podria accelerar la convocatòria electoral.


Com veu la postura dels empresaris en la situació de Catalunya?

Hi ha empresaris que han demostrat una valentia enorme entorn del col·lectiu d'Empresaris de Catalunya. Nosaltres ara tenim amb nosaltres a Josep Bou un d'aquests empresaris valents que han donat la cara a Catalunya. Sempre havia estat així a Catalunya. Però ara estan espantats perquè, amb només un 4% de vots, la Cambra de Barcelona estigui en mans separatistes. Quan t'ho diuen, els contestem, "nosaltres ja us ho vam dir i ens vau contestar que no calia tensar la situació". Aquí tenen el resultat de no fer res. Cal reconèixer que una part ha tingut una valentia enorme, ja que altres han estat extraordinàriament fossilíferes en la seva manera d'afrontar tot això, el conflicte, que insisteixo, és intern a Catalunya. No és un conflicte contra Espanya. I ells s'han posat de perfil, molts. Això és trist.


Alejandrofernandez2


Està callat una part del món associatiu de Catalunya?

Sí, no tothom té vocació de ser heroi i enfrontar-se a les forces hiper-finançades i protegides políticament. A més la societat catalana està veient que hi ha un govern a Espanya que ja no només no els combat sinó que els està cedint el llenguatge i que els està cedint tot. Encara segueix sent bastant miraculós que hi hagi tantes entitats cíviques constitucionalistes que segueixin donant la batalla amb molt pocs recursos, amb constants atacs del món separatista i aquí estan donant la cara, i jo en aquest sentit estic molt agraït. Crec que ha sortit una societat catalana que semblava que estava silenciosa i silenciada i que ha donat la cara i això cal també veure-ho com una cosa potser la cosa positiva que hem pogut tenir en aquests anys de Procés.


Com veu la situació dels mitjans de comunicació públics?

No hi ha un sistema de comunicació com a tal plural. Ja sigui perquè els mitjans de comunicació públics siguin instruments de propaganda de sistema i del procés separativa. Els privats també excepte algunes honroses excepcions com aquest en el que estic parlant i algun més, estan sotmesos al jou de la dependència econòmica del govern de Catalunya. Per tant acaben actuant com un element més del procés separatista. Els mitjans de comunicació que es mantenen al marge d'aquesta estratègia són admirables, cal reconèixer-ho, però són els menys, i no tenen els mateixos recursos de què disposen els mitjans majoritaris a Catalunya.


Quin és el projecte del PP a Catalunya a curt i mig termini?

Nosaltres ara mateix la primera qüestió que volem és constituir un projecte constitucionalista que governi a Catalunya. Això vol dir que nosaltres volem sumar. En el curt termini, el nostre projecte no és tant en l'eix dreta-esquerra sinó l'eix democràcia contra procés. La nostra vocació ara és d'obertura, d'intentar ser capaços d'obviar el que ens separa i centrar-nos en el que ens uneix amb les altres forces constitucionalistes i això a curt termini no té pinta que guanyarem. Però de vegades, l'alternança succeeix quan menys s'espera, perquè mira el que ha passat a Andalusia. Una cosa que semblava completament impossible hi ha hagut alternança política. Segon, cal tornar la força i la presència de l'Estat a Catalunya que ha estat buidat en aquesta comunitat. Cal protegir els Constitucionalistes, els seus drets i hem de ser capaços de recuperar el lideratge que va tenir Catalunya en l'econòmic, en el social i en el cultural durant 25 anys i s'està perdent en tots aquests àmbits. Aquests serien els pilars fonamentals en el projecte de futur del PP a Catalunya.


Quan parla de sumar, també parla d'incorporar a independents que vulguin participar?

Nosaltres hem demostrat que ho hem fet. Amb la candidatura de Josep Bou i altres en altres municipis evidentment, jo mateix quan estava a Tarragona, he governat amb persones de la meva candidatura que eren independents i que no estaven afiliades al Partit Popular. Les figures dels independents ni cal glorificar-les, ni menysprear, cal buscar un equilibri en el qual hi hagi persones del partit que comparteixen aquest projecte polític de moltíssims anys i que són extraordinàriament vàlides i intentar que arribi gent que amb una altra visió, amb una altra manera de fer que de vegades, fins i tot, pot ser xocant amb les maneres de procedir dels partits tradicionals però crec que també aporten i sumen.

relacionada Les enquestes internes del PP de Catalunya li atorguen al partit fins a vuit diputats
relacionada El PP proposa a Cs i PSC presentar una moció de censura contra Torra

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH