Vinculen l'oli de soja a canvis metabòlics i neurològics
L'oli de soja no només condueix a l'obesitat i la diabetis, sinó que també podria afectar les condicions neurològiques com l'autisme, la malaltia d'Alzheimer, l'ansietat i la depressió, segons un nou estudi.
Una nova investigació de la Universitat de Califòrnia Riverside (UCR) mostra que l'oli de soja no només condueix a l'obesitat i la diabetis, sinó que també podria afectar les condicions neurològiques com l'autisme, la malaltia d'Alzheimer, l'ansietat i la depressió, segons publiquen a la revista 'Endocrinology'. No obstant això, adverteixen que això no succeeix amb altres productes elaborats amb soja ni amb la mateixa soja.
Utilitzat per fregir menjar ràpid, afegit als aliments envasats i el menjar per al bestiar, l'oli de soja és, de bon tros, l'oli comestible més àmpliament produït i consumit als Estats Units, segons el Departament d'Agricultura de país --però amb molt menys consum a Espanya-- i, segons alerten els autors d'aquesta investigació, molt probablement no és saludable per als humans.
De moment han demostrat que no és bo per als ratolins. El nou estudi va comparar ratolins alimentats amb tres dietes diferents amb alt contingut de greix: oli de soja, oli de soja modificat perquè sigui baix en àcid linoleic i oli de coco.
El mateix equip d'investigació de la UCR ja va descobrir el 2015 que l'oli de soja indueix obesitat, diabetis, resistència a la insulina i fetge gras en ratolins. Posteriorment, en un altre estudi de 2017, el mateix grup va comprovar que si l'oli de soja està dissenyat per a ser baix en àcid linoleic, indueix menys obesitat i resistència a la insulina.
Però en l'estudi publicat aquest mes els investigadors no van trobar cap diferència entre els efectes en el cervell entre l'oli de soja modificat i el no modificat. Específicament, els científics van trobar efectes pronunciats de l'oli en l'hipotàlem, on tenen lloc una sèrie de processos fonamentals. "L'hipotàlem regula el pes corporal a través del seu metabolisme, manté la temperatura corporal, és fonamental per a la reproducció i el creixement físic, així com la seva resposta a l'estrès", explica Margarita Curras-Collazo, professora associada de Neurociència de la UCR i autora principal de l'estudi.
L'equip va determinar que diversos gens de ratolins alimentats amb oli de soja no funcionaven correctament. Un d'aquests gens produeix l'anomenada 'hormona de l'amor', l'oxitocina. En ratolins alimentats amb oli de soja els nivells d'oxitocina en l'hipotàlem van disminuir.
L'equip d'investigació va descobrir aproximadament altres 100 gens també afectats per la dieta de l'oli de soja. Creuen que aquest descobriment podria tenir repercussions no només per al metabolisme energètic, sinó també per a la funció cerebral adequada i malalties com l'autisme o la malaltia de Parkinson. No obstant això, adverteixen que no hi ha proves que l'oli causi aquestes malalties. A més, l'equip assenyala que les troballes només s'apliquen a l'oli de soja, no a altres productes de soja ni a altres olis vegetals.
"No llenci el seu tofu, llet de soja, edamame o salsa de soja --puntualitza Frances Sladek, toxicològica de la UCR i professora de biologia celular--. Molts productes de soja només contenen petites quantitats d'oli i grans quantitats de compostos saludables com àcids grassos essencials i proteïnes".
L'equip d'investigació encara no ha aïllat quins productes químics de l'oli són responsables dels canvis que van trobar en l'hipotàlem. Però ja han descartat a dos candidats: no és àcid linoleic, ja que l'oli modificat també va produir alteracions genètiques; ni és l'estigmasterol, un químic similar al colesterol que es troba naturalment en l'oli de soja.
Identificar els compostos responsables dels efectes negatius és una àrea important per a la investigació futura de l'equip. "Això podria ajudar a dissenyar olis dietètics més saludables en el futur --avanza Poonamjot Deol, científic assistent del projecte en el laboratori de Sladek i primer autor de l'estudi-. El dogma és que els greixos saturats són dolentes i els greixos insaturats són bones. L'oli de soja és un greix poliinsaturat, però la idea que és bona per a vostè no està provada".
De fet, l'oli de coco, que conté greixos saturats, va produir molt pocs canvis en els gens hipotalàmics. "Si hi ha un missatge que vull que la gent es porti, és aquest: cal reduir el consum d'oli de soja", assenyala Deol sobre l'estudi més recent.
Escriu el teu comentari