divendres, 28 de febrer de 2020

Trapero revela que Torra va voler recuperar com a cap dels Mossos

|

El més gran dels Mossos d'Esquadra Josep Lluís Trapero ha revelat aquest dimecres a l'Audiència Nacional que des que va ser apartat del seu càrrec com a cap policial ha estat temptejat per entrar en política, la qual cosa ha descartat de pla, i que l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, va voler recuperar per dirigir el cos, oferiment a què també es va negar.


Així ho ha relatat Trapero en resposta a preguntes que li ha formulat la seva advocada, Olga Tubau, per demostrar que no s'ha volgut implicar en el projecte de l'actual Govern català, ni des de la seva posició a la policia autonòmica ni participant en política.


Sobre aquest últim oferiment, el major ha explicat que amb ell mai van contactar directament, sinó que va ser a través del seu lletrada, que va rebre "alguna trucada", encara que no ha concretat de qui o de quin partit polític. "Li vaig dir que contestés que ni em diguessin", ha remarcat.


Trapero en l'AN


I pel que fa a l'oferta de tornar a dirigir els Mossos d'Esquadra, després d'haver estat apartat després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, Trapero ha explicat que el president Torra i el conseller d'Interior, Miquel Buch, el van convocar a una reunió en la qual li van fer formalment l'oferiment, però es va negar.


Trapero també ha relatat en la seva compareixença del pla que, segons ha assegurat, va traçar amb els seus llavors màxims col·laboradors, els comissaris Ferran López i Joan Carles Molinero, tres dies abans de la declaració unilateral d'independència (DUI) i que el fiscal Miguel Ángel Carballo va posar en dubte quan va interrogar el major.


EL DUI, UN FET


Segons l'excap dels Mossos, el 24 d'octubre de 2017 s'ha reunir amb López i Molinero, amb qui va estar d'acord en que si finalment no es convocaven eleccions i s'aprovava la declaració, els Mossos podien rebre "alguna ordre que impliqués la detenció" del president Carles Puigdemont i els consellers.


"La nostra conclusió va ser que com ho fessin, aquest era un fet molt greu i rebríem aquesta ordre. Per això vam voler començar a treballar en un dispositiu i jo vaig donar alguna indicació o directriu", ha relatat el més gran, qui en aquesta mateixa reunió va posar sobre la taula la possibilitat que fos ell mateix el que s'encarregués de detenir a Puigdemont "com a màxim responsable del cos".


No obstant això, ha apuntat, López i Molinero no ho van veure convenient, doncs Trapero havia de quedar-exercint tasques de coordinació i es van oferir a ser ells els que duran a terme l'arrest. També van acordar, segons el major, que serien els "màxims comandaments del cos" els que assumissin les detencions dels consellers.


Així mateix, van parlar de la possibilitat que el Parlament fos ocupat per la ciutadania i de mantenir el "sigil" pel que fa a tot aquest dispositiu perquè "no arribés a les persones afectades" i van acordar nomenar Ferran López com a "interlocutor" amb l'òrgan judicial que s'encarregués les detencions. Dos dies després, aquest comissari, el que finalment el va substituir al capdavant dels Mossos després de l'aplicació del 155, va informar que l'operatiu ja estava preparat.


MÉS IMPORTANT LA IMATGE DEL GOVERN


Com ja va dir com a testimoni en el judici del Tribunal Suprem la passada primavera, Trapero ha tornat a explicar que en dues ocasions, uns dies abans del referèndum il·legal de l'1-O, va traslladar a Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller Joaquim Forn la "preocupació" de la policia autonòmica pels possibles riscos per a "l'ordre públic i la seguretat ciutadana" que es plantejaven per a aquest dia.


També ha explicat que els va comentar que la imatge dels Mossos d'Esquadra es podia veure afectada després d'anys intentant millorar-la, al que Puigdemont va contestar que "més important que la imatge de la policia era la imatge de la Generalitat". "Vaig acabar la reunió, perquè no m'ho volia callar, dient: 'Espero, president, que no haguem de lamentar una desgràcia", ha destacat.


El més gran, al·legant que va sortir molt "insatisfet" d'aquesta reunió, va parlar amb els seus màxims col·laboradors i es van plantejar fer algun tipus de comunicat o roda de premsa per posicionar-se en contra de la celebració del referèndum pels riscos que podia haver-hi. Finalment, ho van descartar: "Cosa que ara, crec, lamentem tots".

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH